Ada Parellada recull en un llibre les receptes del Semproniana

Després d’haver escrit més d’una vintena de llibres de cuina (de tàper, dels bolets, de la carbassa, per a joves, infants….), Ada Parellada va pensar que ja havia arribat el moment d’escriure’n un amb les receptes del restaurant Semproniana.

El 9 Nou
11/11/2012

Precisament, la publicació del llibre, a càrrec de Cossetània Edicions, coincideix gairebé amb el vintè aniversari del restaurant del carrer Rosselló de Barcelona.

“És un llibre que no té cap secret, i que ha estat relativament fàcil de fer. M’he limitat a recollir algunes de les receptes que s’han cuinat al llarg d’aquests anys al Semproniana, tant les que ja no es fan com les que encara perduren”, comenta la restauradora de Granollers. El resultat és un centenar de receptes, la meitat acompanyades amb fotografies, i totes amb el seu comentari pertinent, sobre quan es va fer, com es feia, sobre alguns dels seus aliments o el perquè l’ha inclòs al llibre.

Entre els plats explicats s’hi pot trobar, per exemple, el tradicional braç de gitano, el reconegut pastís de xocolata Delirium Tremens o l’arròs de Venere, amb formatge de maó i sobrassada, “al qual hi ha molta gent enganxada”. Són plats amb els quals van estrenar el restaurant, els que més han agradat, els més agosarats, els més tradicionals o els més dolços. El braç de gitano, recorda Parellada, va començar com una lassanya i després es va transformar en caneló. “Ara en fem una versió reduïda”. En aquests 20 anys, afegeix Parellada, s’han hagut d’anar adaptant i introduint canvis a la carta per anar adaptant-se als gustos de la gent. “Hem de pensar que no tots els plats són per sempre. La gent es cansa de menjar un mateix tipus de plat. Sense perdre l’essència hem d’anar canviant”, considera la restauradora, que es mostra contenta de poder continuar oberts 20 anys després. “La crisi fa molt mal, però ens ha ajudat a rejovenir-nos, a tornar a fer coses que havíem fet en els inicis”.

Parellada va obrir el Semproniana quan tenia 25 anys amb el seu marit, Santi Alegre, i Joan Pluvinet, amic cuiner de Granollers. Ara, a més de portar el restaurant també imparteix tallers de cuina, fa programes televisius i escriu un gran nombre de llibres. El darrer va ser Sal de vainilla, un relat d’amor i passió culinària amb el qual es va estrenar com a novel·lista.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 105 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't