Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Coneixent més Can Casaca

Per què la torre de Can Casaca es va fer de maons i no de pedra? Per què va treure una primera torre del campanar de Sant Esteve?

  • El 9 Nou
  • 21/10/2015 | 16:00

Aquests i altres detalls sobre la seva construcció i el seu funcionament són els que s’expliquen en la ponència “La torre de telègraf òptic de Can Casaca de Granollers. Noves aportacions arran del document”, que l’historiador Albert Camps i l’arquitecte Xavier Acosta van presentar aquest dijous al vespre al Museu de Granollers dins les Jornades Europees del Patrimoni.

L’existència d’aquest document, redactat pel capità Bernardo Partenó i que es trobava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja se sabia, fins i tot n’hi havia referències en un article publicat a la revista Lauro, però el contingut no s’havia divulgat. La interpretació de tota aquesta informació, recollida en unes 10 pàgines, sumada a les visites i el treball sobre el terreny, també ha donat fruit a un important treball gràfic, que inclou diversos dibuixos de la torre en tres dimensions, entre altres, que ajuden a crear un relat més ampli i profund d’aquest element del patrimoni de la ciutat. “Amb aquests dibuixos es pot veure tot el procés constructiu, com es va anar edificant planta per planta…”. Albert Camps afirma que és “un document excepcional; en l’aspecte tècnic parla de les mides, de com treien els materials, del seu cos…”.

Abans de la construcció de la torre de Can Casaca, n’hi havia una altra de situada al campanar de l’església de Sant Esteve. “Hi havia problemes de funcionament a l’hora de comunicar-se amb les torres de Figaró i Montornès i per això es va decidir fer la de Can Casaca. Estava en un lloc massa baix, amb boires, calitges i sense fons blanc al darrere. També hi havia hagut problemes amb la torre de Centelles que, en aquest cas, es van solucionar tallant uns arbres”, explica Camps.

La torre de Can Casaca va començar a funcionar a finals de 1848/1849 i es va tancar al cap de 13 anys. Formava part de la línia Barcelona-Vic i servien per a les comunicacions militars mitjançant missatges codificats amb un sistema òptic de senyals des d’una torre a l’altra. En aquesta línia també n’hi havia a Barcelona, Montcada, Montornès (Can Buscarons), Figaró (Puiggraciós), Tona o Centelles.

El document ara estudiat i analitzat parlava d’un edifici de planta baixa i primer pis, però en realitat es van fer dos pisos. “Segurament van tenir problemes de visibilitat i van haver de construir un nou pis per guanyar alçada, explica l’historiador.
La forma rodona de la torre la fa única a Catalunya
Un dels trets que fa singular la torre de Can Casaca, remarca Camps, és la seva forma rodona, quan la majoria eren quadrades. “Diuen que és l’única de Catalunya que és rodona, i això la fa molt singular”.

Un altre tret diferencial és que es va construir amb maons i no amb pedra. “En el document s’explica que l’havien de construir ràpid, i que ho havien de fer a base de còdols de la riera. Suposo que no els anava prou bé, i com que en aquella època a la zona hi havia moltes bòbiles, van utilitzar aquest material que tenien tan proper i a mà”.

Un altre aspecte que detalla la memòria és que, per economitzar personal, van idear un sistema d’ulleres de llarga vista, que només requeria un soldat “per poder veure les altres dues torres. Així s’estalviaven personal”.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 1334 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.