Emocions immortals

Una de les característiques que fa del Carmina Burana una obra única és que aconsegueix, de forma sorprenent, harmonitzar sonoritats medievals i contemporànies, i uneix amb un fil invisible l’edat mitjana (època en què van ser escrits els poemes en què s’inspira) i el segle XX.

El 9 Nou
17/02/2016

Un dels trucs per aconseguir-ho són els temes d’aquests poemes: l’exaltació de l’amor –en l’accepció més carnal i mundana–, de l’eufòria etílica i el joc i la burla al poder polític i religiós: no hi ha res tan etern en la condició humana com l’eròtica de la subversió. El Teatre Auditori de Granollers, ple a rebentar, va vibrar aquest diumenge amb un muntatge que recull aquesta essència atemporal de l’obra de Carl Orff, incorporant-hi elements estètics i escènics moderns. Carmina Burana.zip (titulat així perquè és una versió comprimida de l’original i com una picada d’ullet a la modernitat), va revestir la música d’Orff amb nous embolcalls que, al final, van servir per explicar d’una manera diferent les emocions humanes de sempre.

El muntatge és una exhibició de talent vallesà: sobre l’escenari, els cors d’Amics de la Unió, el Cor de Cambra de Granollers i el Cor Participatiu, dirigits per Josep Vila; la calderina Helena Pielias es va fer càrrec de la direcció artística, el vestuari i les performances; i la dramatúrgia i la creació visuals van ser obra del granollerí Vicenç Viaplana Ventura. La instrumentació –dos pianos de cua i un ampli conjunt de percussió– va proporcionar al so una cruesa que emfasitzava encara més la qualitat antiga del que s’estava explicant. Menció especial per als solistes, Ulrike Haller (soprano), Jordi Domènech (contratenor) i Lluís Sintes (baríton), tots tres a molt bon nivell.

RIQUESA ESCÈNICA

Al voltant dels 25 poemes musicats de l’obra, Viaplana i Pielias van bastir una eficaç proposta escènica, combinant elements que van fer l’espectacle divers i àgil. Així, les peces musicals s’il·lustraven fonamentalment amb projeccions de videoart i amb les performances d’Helena Pielias, recollides en temps real per una càmera. En tots dos casos, el llenguatge simbòlic, abstracte i teatral de les imatges contribuïa al caràcter atemporal del conjunt, alhora que l’estètica moderna oferia nous matisos d’interpretació.

Altres elements sorprenents com el centenar de membres de la coral amb llums frontals, l’actuació d’un equilibrista o l’ús de les llotges laterals per l’aparició inesperada del cor infantil van completar el catàleg de recursos que van convertir Carmina Burana.zip en una experiència completament nova d’una obra de sempre. Si fa no fa, el mateix que va fer en el seu dia Carl Orff.
Al final, ovació eixordadora, llarguíssima, eufòrica. Merescuda.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 879 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't