Jana Sirés: “M’agradaria ser algú amb més morro”

HISTÒRIES EN FORMA DE CANÇÓ Jana Sirés (Barcelona, 1989) va estudiar Magisteri i Psicopedagogia a la UAB. Actualment treballa com a mestra a una escola pública de Barcelona. Ha viscut a Portugal i Austràlia, d’on s’ha endut dues llengües que li han regalat històries en forma de cançó. Coneguda com la Mel de Mainasons, fa uns mesos ha publicat Waterfall, el seu primer àlbum com a cantant i compositora. Són 13 composicions pròpies amb estils i influències molt variades que descriuen la fotografia del present de la garriguenca. Addicte a les xarxes socials? Potser més del que en soc conscient. Una pel·lícula. Laurence Anyways, de Xavier Dolan. Un llibre. Sapiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari. Un restaurant de la comarca. Font de la Pineda, a Riells del Fai, per l’entorn i perquè sempre hi anem a celebrar la vida. Li agrada cuinar? Mmm... quan és per a mi, no m’hi dedico gaire. Per compartir m’agrada més. Un plat. Els fideus a la cassola de la meva mare. Una beguda. Una copa de vi negre, un vi d’aquells que s’ha de prendre a poc a poc. On ha passat les últimes vacances? Als estudis de Musiclan d’Avinyonet de Puigventós, gravant el meu primer disc, Waterfall. Té previst fer algun viatge? On? Sí, aquest estiu vaig al Canadà. Aterrem a Vancouver i la resta s’anirà definint allà. Un lloc o un racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny. Els camins que voregen la Garriga, i s’enfilen cap a Samalús. És de les coses que més enyoro quan soc fora. I de Catalunya? Els Pirineus. Qualsevol ruta que t’allunyi i et retorni alhora. I del món? La Great Ocean Road, al sud d’Austràlia. Un lloc on no portaria mai ningú? Mai, mai? Complicat! Depèn de la persona que m’acompanyés. Sempre hi ha alguna cosa per aprendre arreu. Amb quin alcalde de la comarca se n’aniria a sopar? Amb l’alcaldessa de la Garriga, per parlar del poble on he viscut. Última obra de teatre que ha vist. On? El poema de Guilgamesh, Rei d’Uruk, al Teatre Grec de Barcelona. L’última pel·lícula que ha vist al cinema? Un documental: Amazona, de Clare Weiskopf, al cinema Alhambra de la Garriga. Un programa o sèrie de TV. Trump, an american dream, una docusèrie de Netflix. I de la ràdio? Escolto la ràdio al matí, entre Terribas i Basté. Amb qui es faria un selfie? Amb un avantpassat meu, potser. Un lloc per viure. Depèn del moment. Barcelona avui per les opcions culturals que m’ofereix. Coneix algun grup de música de la comarca? Oi tant! La Garriga està farcida de bona música. Ha votat en les últimes eleccions? Per qui? Sí. Per la llibertat i per la democràcia. L’últim regal que li han fet? Convidar-me a sopar a prop del mar. A quina hora acostuma a llevar-se al matí? A les 7 sona l’alarma. La repeteixo unes quantes vegades. És partidària de les migdiades? Sí! M’encanten. En faria moltes més de les que puc. Això sí, curtetes, que si no em llevo pitjor del que estava. Alguna cançó que l’hagi marcat? Unes quantes. Em quedo amb Hit de Road Jack, de Ray Charles, que em porta a casa, a prop de la família. Quin fons d’escriptori té a l’ordinador? Ara mateix el que venia per defecte. Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat...). Regalim, pel so. Quin cotxe té? Un Golf, no sé dir-te el model. L’última vegada que ha anat a missa? M’agrada entrar a les esglésies que em trobo pel món, però no he anat a missa. Un projecte immediat. Fer volar Waterfall, el meu primer disc com a cantant i compositora. Un insult. Tros de quòniam. No sé si l’he fet servir mai però sona divertit. Una floreta. Bonica. Mirant els ulls i travessant la pell. Una olor. L’olor d’algú a qui estimo. Un ritual diari. Rutina de ioga: salutació al sol. Sempre que no repeteixo gaire l’alarma. Una mania. Controlar el desordre dels altres. El meu l’accepto massa. Un personatge històric. Frida Kahlo. Qui li agradaria ser? Algú amb més morro, menys mental i més executora. Un hobby. Ballar, de tot. En aquests moments, lindy hop. Un lema. “Tot depèn d’on posis el focus.” Què la treu de polleguera? La sensació de no poder caminar tranquil·la pel món. M’indigna i em molesta molt. I taaantes altres coses. Què canviaria del seu cos? No res. Potser la meva petita miopia! I del seu caràcter? La indecisió, que m’atura, i em fa perdre massa temps. Una expressió molt usada. “No way.” Per què o per qui diria una mentida? Per evitar alguna injustícia molt injusta. Què li fa riure? I plorar? Bromes que busquen complicitat. Injustícies en forma d’imatge que em calen endins. El seu pitjor malson? La humanitat destruint-se a si mateixa i el món que trepitgem. Què té a la tauleta de nit? Una muntanyeta de llibres que vull llegir i un llum de nit. [caption id="attachment_115966" align="alignnone" width="400"] Jana Sirés, cantant / Julián Vázquez[/caption]

Jana Sirés: “M’agradaria ser algú amb més morro”

Un familiar dels Blancafort posa ordre a un fons documental de l’històric balneari de la Garriga

Un joc de taula inspirat en el Monopoly i localitzat a Granollers

Mor Gustau Erill, un dels impulsors del Ballde Diables de Caldes

La històrica botiga Casa Bassa, de Granollers, abaixa la persiana després de 128 anys

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

La històrica botiga Casa Bassa, de Granollers, abaixa la persiana després de 128 anys

La C-17 registra 17 quilòmetres de retencions entre la Garriga i Parets en sentit Vic

Joan Sitjes, un segle i mig de moda a Granollers

Protecció Civil alerta de la possibilitat de nevades a 400 metres al Vallès Oriental

Un ciclista ferit en caure al circuit de descens dels Tremolencs, a la Garriga

Les empreses del Vallès Oriental moderen el creixement

Una màquina de neteja viària topa contra el pont sota l'R3 a Corró d'Avall

Un joc de taula inspirat en el Monopoly i localitzat a Granollers

Segon matí de cues a la C-17 per anar cap a les fires d’Osona i cap al Pirineu

Cremen quatre vehicles en un incendi a Llinars