Jana Sirés: “M’agradaria ser algú amb més morro”

HISTÒRIES EN FORMA DE CANÇÓ Jana Sirés (Barcelona, 1989) va estudiar Magisteri i Psicopedagogia a la UAB. Actualment treballa com a mestra a una escola pública de Barcelona. Ha viscut a Portugal i Austràlia, d’on s’ha endut dues llengües que li han regalat històries en forma de cançó. Coneguda com la Mel de Mainasons, fa uns mesos ha publicat Waterfall, el seu primer àlbum com a cantant i compositora. Són 13 composicions pròpies amb estils i influències molt variades que descriuen la fotografia del present de la garriguenca. Addicte a les xarxes socials? Potser més del que en soc conscient. Una pel·lícula. Laurence Anyways, de Xavier Dolan. Un llibre. Sapiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari. Un restaurant de la comarca. Font de la Pineda, a Riells del Fai, per l’entorn i perquè sempre hi anem a celebrar la vida. Li agrada cuinar? Mmm... quan és per a mi, no m’hi dedico gaire. Per compartir m’agrada més. Un plat. Els fideus a la cassola de la meva mare. Una beguda. Una copa de vi negre, un vi d’aquells que s’ha de prendre a poc a poc. On ha passat les últimes vacances? Als estudis de Musiclan d’Avinyonet de Puigventós, gravant el meu primer disc, Waterfall. Té previst fer algun viatge? On? Sí, aquest estiu vaig al Canadà. Aterrem a Vancouver i la resta s’anirà definint allà. Un lloc o un racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny. Els camins que voregen la Garriga, i s’enfilen cap a Samalús. És de les coses que més enyoro quan soc fora. I de Catalunya? Els Pirineus. Qualsevol ruta que t’allunyi i et retorni alhora. I del món? La Great Ocean Road, al sud d’Austràlia. Un lloc on no portaria mai ningú? Mai, mai? Complicat! Depèn de la persona que m’acompanyés. Sempre hi ha alguna cosa per aprendre arreu. Amb quin alcalde de la comarca se n’aniria a sopar? Amb l’alcaldessa de la Garriga, per parlar del poble on he viscut. Última obra de teatre que ha vist. On? El poema de Guilgamesh, Rei d’Uruk, al Teatre Grec de Barcelona. L’última pel·lícula que ha vist al cinema? Un documental: Amazona, de Clare Weiskopf, al cinema Alhambra de la Garriga. Un programa o sèrie de TV. Trump, an american dream, una docusèrie de Netflix. I de la ràdio? Escolto la ràdio al matí, entre Terribas i Basté. Amb qui es faria un selfie? Amb un avantpassat meu, potser. Un lloc per viure. Depèn del moment. Barcelona avui per les opcions culturals que m’ofereix. Coneix algun grup de música de la comarca? Oi tant! La Garriga està farcida de bona música. Ha votat en les últimes eleccions? Per qui? Sí. Per la llibertat i per la democràcia. L’últim regal que li han fet? Convidar-me a sopar a prop del mar. A quina hora acostuma a llevar-se al matí? A les 7 sona l’alarma. La repeteixo unes quantes vegades. És partidària de les migdiades? Sí! M’encanten. En faria moltes més de les que puc. Això sí, curtetes, que si no em llevo pitjor del que estava. Alguna cançó que l’hagi marcat? Unes quantes. Em quedo amb Hit de Road Jack, de Ray Charles, que em porta a casa, a prop de la família. Quin fons d’escriptori té a l’ordinador? Ara mateix el que venia per defecte. Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat...). Regalim, pel so. Quin cotxe té? Un Golf, no sé dir-te el model. L’última vegada que ha anat a missa? M’agrada entrar a les esglésies que em trobo pel món, però no he anat a missa. Un projecte immediat. Fer volar Waterfall, el meu primer disc com a cantant i compositora. Un insult. Tros de quòniam. No sé si l’he fet servir mai però sona divertit. Una floreta. Bonica. Mirant els ulls i travessant la pell. Una olor. L’olor d’algú a qui estimo. Un ritual diari. Rutina de ioga: salutació al sol. Sempre que no repeteixo gaire l’alarma. Una mania. Controlar el desordre dels altres. El meu l’accepto massa. Un personatge històric. Frida Kahlo. Qui li agradaria ser? Algú amb més morro, menys mental i més executora. Un hobby. Ballar, de tot. En aquests moments, lindy hop. Un lema. “Tot depèn d’on posis el focus.” Què la treu de polleguera? La sensació de no poder caminar tranquil·la pel món. M’indigna i em molesta molt. I taaantes altres coses. Què canviaria del seu cos? No res. Potser la meva petita miopia! I del seu caràcter? La indecisió, que m’atura, i em fa perdre massa temps. Una expressió molt usada. “No way.” Per què o per qui diria una mentida? Per evitar alguna injustícia molt injusta. Què li fa riure? I plorar? Bromes que busquen complicitat. Injustícies en forma d’imatge que em calen endins. El seu pitjor malson? La humanitat destruint-se a si mateixa i el món que trepitgem. Què té a la tauleta de nit? Una muntanyeta de llibres que vull llegir i un llum de nit. [caption id="attachment_115966" align="alignnone" width="400"] Jana Sirés, cantant / Julián Vázquez[/caption]

Jana Sirés: “M’agradaria ser algú amb més morro”

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

Mor a 85 anys Miquel Pujol, de les Franqueses, aficionat al maquetisme ferroviari

Eduard Sola guanya el Gaudí al millor guió original per ‘Mi amiga Eva’

Marta Aiza, de Granollers, dirigeix el seu primer curt, ‘La nena més bonica del món’

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

Tanca la botiga de màquines per atrapar peluixos del centre de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat