L’energia, un bé social estratègic sobre el qual no tenim cap control

Els nostres avantpassats podien ser molt primitius, però controlaven l’energia. Nosaltres no la controlem. L’energia actualment és un bé social estratègic sobre el qual no tenim cap control, i els sistemes de generació i consum actuals perjudiquen greument els habitants del planeta. Un símil senzill amb la potència generada pedalant dalt d’una bicicleta ajuda a entendre si actualment usem o abusem de l’energia. Una persona té una potència biològica de 100 W i una potència mecànica mitjana de 50 W. Aquesta última és la potència que podem fer pedalant. A casa tenim una potència elèctrica contractada de 5 kW (5.000 W). Per arribar-hi caldrien 100 persones pedalant. Els cotxes que circulen en necessiten 100 kW, caldrien 2.000 persones pedalant, i els camions, 300 kW, caldrien 6.000 persones pedalant. Per tant, per mantenir el nivell de confort actual caldrien, per a cada persona, mil persones pedalant. La conclusió és clara: si al món hi ha 8.000 milions de persones, 7.992 milions pedalarien perquè 8 milions poguessin mantenir el nivell de confort actual. Per tant, abusem moltíssim de l’energia. Els tres usos finals de l'energia L’ús tèrmic (T) abasta el consum domèstic, industrial i agrícola per a calefaccions o aigua calenta sanitària. L’ús en mobilitat (M) té en compte el transport terrestre marítim i aeri. Finalment, l’ús elèctric (E) és el que serveix per fer funcionar motors, il·luminació i comunicació i, de vegades, se’n fa un ús tèrmic. Aquesta energia s’obté bàsicament cremant carbó, petroli, gas i fisionant urani. A l’Estat espanyol hi ha actualment deu centrals nuclears. Segons el web del Ministeri per a la Transició Ecològica, Almaraz I i Almaraz II, Trillo, Cofrentes, Vandellós II, Ascó I i Ascó II. A més, hi ha Garoña, que està en cessament definitiu; José Cabrera, en desmantellament, i Vandellós I, en període de latència. Si bé la nuclear es tracta com a energia neta, cal considerar les emissions de CO2 que es generen per obtenir urani i la impossibilitat d’eliminar els residus que generen, que es poden mantenir durant milers d’anys. A tot això cal afegir-hi el risc d’accidents. Els recursos fòssils –carbó, petroli i gas, a més de l’energia nuclear– tenen uns desavantatges clars: escassetat, costos molt elevats, un 65-75% de pèrdues (el calor generat cremant es perd) i perjudicials per al clima i la salut. L’únic avantatge és que són fàcils d’emmagatzemar. Amb la transició energètica es passa de les fonts d’energia brutes a les netes (sol, vent, biomassa, aigua), que produeixen energia elèctrica. Unes fonts que són abundants, gratuïtes, sense pèrdues i no perjudicials ni per al clima ni per a la salut. No generen pèrdues ni les consumim: les aprofitem. Però tenen un desavantatge: són difícils d’emmagatzemar. La transició hauria de culminar, com a màxim, l’any 2040. Fòssils vs. renovables El camí que segueix l’energia des de la font primària i fins als usos finals (tèrmic, mobilitat i elèctric) és el que coneixem com a itineraris energètics. Aquests ens permeten veure els rendiments i la contaminació que implica cada procés. I permet copsar d’una forma directa i simple la frivolitat i irresponsabilitat amb la qual estem malgastant l’energia. Queda perfectament il·lustrat amb els gràfics de sota. A la columna Energia Primària apareixen les diverses fonts d’energia en diferents colors en funció del poder contaminant dels processos associats. El verd correspon a les renovables. Els dos tons de verd identifiquen les renovables il·limitades i les limitades. A la columna Energia Secundària hi ha productes que, derivats de les fonts primàries, són els que realment fem servir. Tots els combustibles fòssils i l’urani necessiten d’aquest primer procés en el qual ja es perd un % de l’energia inicial. Aquestes pèrdues van des del 12% de la biomassa fins al 40% en el cas de l’urani. Aquestes pèrdues són inexistents en les renovables. A les files contigües hi ha la mateixa font primària però seguint cadascuna processos que condueixen a la producció d’energia tèrmica, la motriu o l’elèctrica. Les columnes amb fons blanc indiquen tant el percentatge d’energia perduda en cada procés de transformació com el seu factor contaminant. Cada procés resta nous percentatges per rendiment. És important destacar que la biomassa dona un resultat de contaminació negatiu atès que, en el seu cicle vital ha absorbit més CO2 que el que aboca en la seva combustió. Observant les taules el més destacable és que els processos de generació d’energia a partir de renovables no generen emissions de CO2. També es poden veure les grans diferències d’eficiència entre les opcions renovables. El que no s’ha d’oblidar és que es tracta de fluxos inesgotables a escala humana i que el seu poder energètic excedeix àmpliament les nostres necessitats. Les aprofitem, no les consumim, per això ni deixaran de fluir, ni s’esgotaran.

L’energia, un bé social estratègic sobre el qual no tenim cap control

La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

Dinamarca i el vent

IA per blindar els cultius: els gens clau que ajuden les plantes a resistir

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

De les millors carns, els millors embotits

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

El grup d'Ara Vic diu que ha perdut la confiança en la seva regidora Elisenda Carrera

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic