Osona i el Lluçanès tenen una població de 170.000 persones, el 21,5% de les quals han nascut a l’estranger. El 78,7% de la població està en edat de treballar. Ara bé, hi ha un volum important de feines de baix valor afegit. El 66,8% dels llocs de treball dels nous contractes tenen risc d’automatització. A Catalunya la dada és del 64,4%. És un dels titulars que dona el setè Informe de competitivitat d’Osona i el Lluçanès que acaba de fer públic l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, de Creacció. “Tot ve del tipus de model productiu que impera a la comarca, de baix valor afegit i que necessita mà d’obra poc qualificada”, explica Sandra Álamo, directora de l’Observatori. “Estem en un moment que les dades macroeconòmiques són positives. Per exemple, arribem a màxims històrics de llocs de treball, però si comencem a rascar i mirem aquestes dades en conjunt ens surten altres realitats.”
Començant a rascar, com diu Álamo, i fent zoom a les dades, apareixen indicadors com la intensitat tecnològica de la indústria i la intensitat de coneixement dels serveis. Aquests indicadors permeten, segons es fa constar a l’informe, analitzar el valor afegit que poden produir els llocs de treball localitzats en un territori. Si bé a Osona el pes dels serveis intensius en coneixement (48,6%) és força similar al de Catalunya (49,4%), és a la indústria on hi ha una diferència aclaparadora: mentre que al conjunt del país hi ha un 34,4% d’indústria de mitjana-alta tecnologia i d’alta tecnologia, a Osona aquest tipus d’indústria només representa el 16,4%. I la indústria de baixa tecnologia, que en l’àmbit català és el 39,4%, a la comarca és el 59%.
En canvi, els serveis intensius en coneixement presenten només diferències en la distribució de les tipologies. Per exemple, a Osona hi ha 3,2 punts percentuals menys de serveis de mercat que a Catalunya, però 6 punts més d’altres serveis intensius. En aquest sentit, una dada a destacar és el fet que en els darrers 15 anys Osona ha reduït el pes de la indústria d’alta tecnologia i de mitjana-alta tecnologia en 3,4 punts, mentre que a Catalunya l’ha augmentat en 1,4 punts. En canvi els serveis no intensius en coneixement s’han reduït als dos territoris.
Bona part de la responsabilitat d’aquesta situació recau en la indústria alimentària, que genera el 26% de la xifra de negoci de la comarca. Amb 7.935 persones (4.869 homes i 3.066 dones) suposa l’ocupació laboral més freqüent a Osona. I aquests “són els llocs de treball de més baixa qualificació i pels quals no es necessita formació”, recorda Álamo. “Això provoca un efecte crida. Aquesta mà d’obra prové principalment del continent africà i moltes vegades estem parlant de persones analfabetes, que el problema va molt més enllà de no conèixer la llengua.”
Ara bé, aquests llocs de treball, tornant al principi, també tenen un elevat risc d’automatització. “Són feines repetitives, molt fàcils d’automatitzar. Ara, com que els salaris són baixos, a l’empresa li surt més a compte contractar persones, però quan vegin que els surt més barat invertir en tecnologia, ho faran”, sentencia la directora de l’Observatori. Álamo també entén que “s’han de demanar responsabilitats socials i ambientals. S’està tensionant el sistema i això val molts diners. Aquestes empreses s’han d’implicar”.
Un altre apartat de l’Informe on Álamo fa zoom és la diferència salarial entre homes i dones. Posant com a exemple la ciutat de Vic, el salari brut mitjà anual l’any 2023 se situava en els 29.081 euros. 30.603 euros pel que fa als homes i 27.443 entre les dones. La bretxa de gènere a la ciutat se situava en el 10%. La dada del salari mitjà de Vic està per sota de la mitjana catalana (30.515 euros) i de la província i per darrere de ciutats com Barcelona, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès. Ara bé, és més alta que la de Manresa i Granollers. En canvi, la bretxa de gènere de Vic se situa a la franja baixa, tenint en compte que la mitjana catalana i la provincial estan en el 20%.
Això comporta efectes col·laterals, argumenta Álamo, com el fet que la diferència de retribucions entre homes i dones es pugui perpetuar a la llarga. “Actualment hi ha 700 euros de diferència en les pensions de jubilació entre homes i dones i cal tenir en compte que l’esperança de vida de la dona és més alta. Aquesta situació, que afecta molt a la franja de la jubilació, és conseqüència del que ha passat durant la vida laboral.”
Encara posant el focus en l’edat, la franja de més de 55 anys encara és la dominant en dos grups professionals: directors i gerents (42%) i sector primari (37%). Això porta a una altra reflexió: “En els propers deu anys es jubilaran moltes persones al sector primari i també en l’àmbit dels oficis”. I d’aquí en surten preguntes com per exemple: “Com fem atractiu el sector primari als joves? Perquè aquest és un sector clau a les nostres comarques”, recorda Álamo tenint en compte que la pagesia a Osona i el Lluçanès genera el 3% del valor afegit brut (VAB), mentre que la mitjana catalana no arriba a l’1% (0,8%). “Cal veure com treballem l’equilibri territorial, tot i que tenim coses a favor com que no patim despoblament, tenim municipis rurals que necessiten que els joves s’hi puguin quedar.”
Per a l’altre grup de futurs jubilats, el dels oficis, Álamo destaca en positiu iniciatives com l’Escola de Noves Oportunitats de la Fundació Albir, que alhora que combat els índexs elevats de fracàs escolar forma joves en feines amb molt de futur per la falta d’aquest tipus de professionals. “El relleu ha de ser-hi. Són feines molt necessàries i aquí no hi ha risc d’automatització.” Entre aquestes feines n’hi ha d’associades amb les energies renovables, un dels àmbits en els quals Osona és referent i marca la pauta a nivell de país, tal com recorda Álamo, destacant també aspectes positius de la realitat socioeconòmica d’Osona.
En aquesta edició de l’Informe de competitivitat no es plantegen reptes perquè s’entén que els reptes de comarca ja estan definits i s’hi treballa, però sí que Álamo apunta un repte que caldrà abordar a curt termini: el demogràfic. “La immigració no pararà i aquest fenomen està rejovenint la població. Per tant, tindrem més població en edat de treballar i si ho gestionem bé això pot ser positiu”, apunta Álamo, per donar resposta als grans reptes que afronta Osona en els propers anys.
L’ensenyament, la segona ocupació de les dones
Després de la indústria alimentària, les ocupacions laborals a Osona varien entre homes i dones. Mentre que entre els homes encara tenen pes feines com el peonatge industrial (3.252), la construcció (3.171), els conductors de vehicles i transport (2.199) i els mecànics (1.692), la segona ocupació entre les dones és l’ensenyament. 2.685 osonenques són mestres de Primària o professores de Secundària i universitat, una dada molt més baixa entre els homes (825). La tercera ocupació femenina és al comerç: 2.118 dependentes de botiga i magatzem, seguida de la salut (1.821) i el peonatge industrial (1.761).
A l’Informe es destaca que en el cas de les dones, dues de les quatre ocupacions més freqüents són qualificades, fet que no passa amb els homes. També val a dir que el 60% de la població universitària d’Osona està formada per dones, una tendència que es reflecteix en una majoria femenina en diverses branques d’estudi, com poden ser les cures i l’ensenyament, com ara Educació (86%), Salut i Benestar (74%) o Ciències Socials, Periodisme i Informació (69%). Tendències que canvien encara un cop s’accedeix al món laboral.
{{ comment.text }}