Els nens i nenes creixen tan de pressa que és habitual acabar reaprofitant roba de germans, cosins o amics. Al seu dia, Montse Espinal Ribosa també va contribuir a engrandir el clàssic: és la quarta d’una família de sis fills i va passar la infància i l’adolescència donant una segona vida a peces que abans ja havien lluït els seus germans. Després tampoc va canviar de filosofia. Sempre li ha agradat la roba de segona mà. I ara pot dir que de l’afició n’ha fet ofici, perquè aquest dilluns obre una botiga de moda a Vic amb articles que busquen propietari després d’haver estat anys, mesos o dies a l’armari d’altres persones.
La idea era aixecar la persiana dissabte, però l’enduriment de les restriccions va ser un gir de guió d’última hora i, com que ara els comerços no essencials han de tenir tancat en cap de setmana, finalment Espinal ha hagut d’esperar un parell de dies més. Els ha aprofitat per acabar d’organitzar el local i, en comptes de veure-ho com un contratemps, destaca que “hem tingut una mica més de marge abans d’obrir”. Engegar un negoci en plena pandèmia és un altre repte, però per a aquest també té resposta: “Por? És clar que hi ha un punt de por, però la superen la il·lusió i les ganes que tot això tiri endavant”.
Amb la botiga, l’objectiu és fer extensible a altres persones la seva passió per la roba de segona mà. D’una banda, pensant a afavorir el reaprofitament i el reciclatge i de l’altra, perquè els clients tinguin la possibilitat d’emportar-se peces úniques a un preu irrisori. Espinal sap de què parla, ho ha fet tota la vida: “Aconseguir roba que t’agrada i amb corda per anys a un preu exageradament econòmic genera una gran satisfacció. T’enganxa. Després pots reinvertir els diners que t’estalvies en altres coses”. Tot i que no l’ha inventat ella, s’identifica molt amb una frase que diu que “per a una persona pot ser un tresor el que per a una altra no val res”. I el que vol oferir és moda per a públic majoritàriament femení, però al local també compta amb peces infantils, d’home, sabates i complements a partir de cinquanta cèntims.
Espinal encara aquesta nova etapa professional amb dues dècades d’experiència treballant en atenció al client i el pòsit de gairebé 15 anys abans arreglant calçat i confeccionant petites peces de cuir. L’espai on té la botiga, a la plaça Santa Teresa, el va trobar de casualitat –inicialment en buscava al carrer de la Fusina– i el presideix un armari alfonsí del segle XIX que certifica que els articles de segona, tercera o quarta i cinquena mà poden continuar sent útils i fent tan efecte com a ulls del primer comprador.
