Descobrir els factors que contribueixen a una vida plena

El benestar és multidimensional. Abasta tots els aspectes de la vida d’una persona. Inclou la salut física i mental, el sentit i propòsit de la vida, aspectes del caràcter, les relacions socials, l’estabilitat material i financera, les creences religioses o l’espiritualitat. Els països elaboren moltes estadístiques nacionals sobre ocupació, esperança de vida o producte interior brut que ofereixen aspectes objectius clau del benestar de les nacions, però no són bons indicadors del benestar de les persones. Avaluar de manera objectiva el grau de vida plena de la humanitat és l’objectiu del 'Global Flourishing Study'. Cal tenir en compte, però, que cap avaluació del benestar pot mesurar-lo en la seva totalitat i també cal considerar que allò que és bo varia segons les cultures i els contextos. Els científics Tyler VanderWeele, de la Universitat de Harvard, i Byron Johnson, de la Universitat Baylor, totes dues dels Estats Units, estan recopilant dades multidimensionals a escala nacional sobre el benestar de més de 200.000 persones en 22 països geogràficament i culturalment diversos. En conjunt, aquests països representen gairebé la meitat de la població mundial. El treball és el més ambiciós elaborat fins ara donada la complexitat i subjectivitat dels aspectes que avalua: solitud, divisió social o falta de sentit. Per exemple, els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides poden impulsar factors generals de benestar com la salut pública i l’accés a l’aigua o a l’energia, però no inclouen avaluacions personals subjectives sobre el grau de determinació, la connexió o l’esperança de les persones. Un dels aspectes complexos que assenyala el treball és que la felicitat, el significat, la qualitat de les relacions, els ingressos i la salut no estan correlacionats. Els habitants de països amb ingressos alts tendeixen a avaluar la seva qualitat de vida com més alta, però el seu sentit de la vida més baix que els de nacions amb ingressos més baixos. Els autors de l’estudi, publicat a la revista 'Nature', assenyalen que els governs han d’establir sistemes de recollida de dades sòlids sobre el benestar de la seva ciutadania i apunten que una major comprensió del que fa felices, segures i esperançades les persones contribuirà a un món millor. La primera onada de dades posa de manifest que els indonesis són els que millor s’autoavaluen en una àmplia gamma d’indicadors, mentre que els japonesos, els que pitjor. També s’evidencia que els aspectes materials i socials del benestar no necessàriament coincideixen. En general, els habitants de països de rendes altes com Suècia o els Estats Units puntuen més alt en aspectes més materials del benestar, com ara la seguretat econòmica. Per contra, els països de renda mitjana puntuen més alt en comportaments prosocials, significat o relacions estretes. Un altre aspecte important que ha posat en evidència l’estudi és que es trenca la tendència segons la qual les persones més joves i les més grans manifestaven major benestar que les persones de mitjana edat, és a dir, gràficament s’establia una forma de U. Ara això ha canviat i es posa de manifest un benestar pla fins als 50 anys aproximadament i augmenta a partir d’aquesta edat. Aquest patró es manté també quan s’analitzen indicadors com ara l’optimisme, la pau interior, el significat i l’equilibri; unes dades que suggereixen que els joves d’ara ho podrien estar passant pitjor que els seus predecessors. Els resultats de la primera onada també posen de manifest el paper de l’espiritualitat. Gairebé un terç de les persones enquestades van declarar assistir a serveis religiosos setmanalment o més. Aquesta assistència es va associar sistemàticament a nivells més alts de benestar a tots els països. Fins a l’any 2027 s’aniran publicant més onades de dades d’aquest treball. Els autors assenyalen que, si bé hi ha el risc que les persones enquestades no vulguin continuar, el seguiment dels indicadors de benestar durant un període de temps en un mateix grup d’individus és únic i aportarà més coneixements sobre l’evolució i les fluctuacions del que individualment s’entén com una vida plena. I afegeixen que, en un moment en què el món s’enfronta a crisis que amenacen el benestar individual i social, “és fonamental conèixer a fons la complexa naturalesa del benestar humà per elaborar polítiques i societats que no només donin suport a la supervivència, sinó també a la possibilitat d’una bona vida”.

Descobrir els factors que contribueixen a una vida plena

Les profundes desigualtats socials i econòmiques s’han agreujat amb el canvi climàtic

“La transició energètica o ens la fem nosaltres o ens la faran. I serà pitjor si ens la fan”

Agència de la Natura de Catalunya i pagesia

Un estudi europeu sobre salut laboral busca participants per a aquest estiu

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la decisió de Pedro Sánchez de no incrementar la despesa en defensa fins al 5% com exigeix l’OTAN?

Dos morts i cinc mossos ferits en el tiroteig d'aquest matí a Calldetenes

Mor un menor en caure d'un cotxe a la carretera de la Miranda a Manlleu

L'alcalde de Vic, "profundament dolgut" per la suspensió dels actes religiosos de la festa major

Malestar entre famílies d’Osona perquè els seus fills no tenen plaça a Batxillerat

"L'Angelet ha disparat a en Joan!"

Bombers mobilitzats per una incidència en una pizzeria del centre de Vic

Condueix per l'Eix amb el telèfon en una mà, una llauna en l'altra i sense cinturó

Els radars en remolc de l’Eix Vic-Olot i la C-25 han posat 2.715 multes en cinc dies

Vic aprova per unanimitat una moció de la CUP per millorar l'estació de busos

Incendi en una empresa alimentària de Castellcir