El projecte europeu LIFE Green Ammonia impulsa una tecnologia capaç de reduir fins al 98% de les emissions d’amoníac a les granges i convertir-les en fertilitzant. El Grup Vall Companys participa en aquest avenç clau per fer compatible la producció ramadera amb la sostenibilitat mediambiental.
Les granges d’un futur ben proper podrien deixar de ser fonts d’emissions contaminants per convertir-se en plantes de valorització de recursos. Aquest és l’objectiu del projecte europeu LIFE Green Ammonia, una iniciativa que aposta per capturar l’amoníac generat a les explotacions ramaderes i transformar-lo en fertilitzant orgànic d’alt valor.
El repte no és menor. L’amoníac (NH3) és un dels principals contaminants associats a la ramaderia intensiva: contribueix a la contaminació atmosfèrica, a l’acidificació del sòl i a l’eutrofització de l’aigua (és a dir, l’excés de nutrients als ecosistemes aquàtics), amb impactes directes sobre la biodiversitat i la salut humana. A Europa, el sector agrícola concentra la gran majoria d’aquestes emissions, especialment vinculades a la gestió de dejeccions ramaderes i al tractament dels purins.
Davant d’aquest escenari, el projecte LIFE Green Ammonia, amb participació activa del Grup Vall Companys, ha desenvolupat una tecnologia basada en membranes permeables als gasos (GPM) que permet capturar l’amoníac tant de l’aire de les naus com dels purins. El sistema funciona gràcies a una membrana hidrofòbica, és a dir, un material que rebutja l’aigua però deixa passar el gas d’amoníac. Aquest gas és capturat posteriorment per una solució àcida i es transforma en sulfat d’amoni, un fertilitzant d’alt valor per al sector agrícola.
Aquesta doble via d’actuació, gasosa i líquida, és un dels punts clau de la innovació. D’una banda, l’aire de l’interior de les naus ramaderes es filtra i pot arribar a reduir fins a un 98% de les emissions que passen per l’equip. De l’altra, el sistema actua sobre la fracció líquida dels purins, on es concentra la major part del nitrogen, recuperant una part significativa de l’amoníac abans que no s’alliberi a l’atmosfera. Aquest segon pas és especialment rellevant des del punt de vista tècnic, ja que és en aquesta fracció on es concentra el potencial més gran de reducció d’impacte ambiental.
Els fonaments científics d’aquesta tecnologia estan avalats per la recerca. Els sistemes de membranes permeables poden recuperar fins a un 90% del nitrogen present en els purins, que es converteix en sals d’amoni reutilitzables com a fertilitzant. Això no només redueix emissions, sinó que transforma un residu problemàtic en un recurs amb valor econòmic, reforçant el concepte de circularitat dins del sector agroramader.
UN MODEL DE BIOECONOMIA CIRCULAR
Però el projecte va més enllà de la captació d’amoníac. S’inscriu dins d’un model de bioeconomia circular que busca aprofitar tots els components dels purins i maximitzar-ne el valor. En aquest sentit, la digestió anaeròbia hi juga un paper complementari. Es tracta d’un procés natural en què la matèria orgànica es descompon sense presència d’oxigen, permetent recuperar nutrients i proteïnes i generar biogàs.
Els resultats obtinguts fins ara són prometedors. L’extracció prèvia del nitrogen, per exemple, pot augmentar de manera significativa la producció de metà en els processos de biogàs, fet que millora l’eficiència energètica de les granges. Alhora, la transformació de l’amoníac en fertilitzant contribueix a reduir la dependència de fertilitzants minerals externs, amb beneficis tant ambientals com econòmics per al sector.
El projecte també destaca per la seva aplicabilitat en condicions reals. No es tracta d’una tecnologia de laboratori, sinó d’un sistema que ja s’està testant en granges porcines i avícoles a l’Estat espanyol i Portugal. L’objectiu és assolir un nivell de maduresa tecnològica proper al mercat, cosa que obre la porta a una implantació comercial a curt termini i a la seva extensió a altres explotacions.
Per al Grup Vall Companys, aquesta aposta respon a una estratègia clara orientada a la sostenibilitat. Tal com destaca la responsable d’R+D i Sostenibilitat, Coral Carrasco, el futur del sector passa necessàriament per integrar solucions que redueixin emissions, minimitzin les olors i millorin la convivència amb l’entorn rural.
En aquest context, LIFE Green Ammonia, que ha comptat amb un pressupost superior als 2,5 milions d’euros, representa un veritable canvi de paradigma: passar de gestionar residus a generar recursos. Una transformació que pot esdevenir clau per garantir la sostenibilitat i la competitivitat d’un sector essencial com és la producció ramadera, cada vegada més exigida des del punt de vista ambiental i social.
ELS IMPULSOS DEL PROJECTE LIFE GREEN AMMONIA
El projecte LIFE Green Ammonia és una iniciativa europea finançada pel programa LIFE, l’instrument de la Unió Europea destinat a projectes ambientals i d’acció climàtica.
El consorci està liderat per la Fundació de la Universitat de Valladolid (UVA), que actua com a coordinadora del projecte. Aquesta institució aporta el coneixement científic i acadèmic necessari per a la validació de la tecnologia. El colideratge científic recau en l’Institut Tecnològic Agrari de Castella i Lleó (ITACYL), especialitzat en innovació al sector agroalimentari. Tant la UVA com l’ITACYL són titulars de la patent de la tecnologia de membranes.
En l’àmbit empresarial, el projecte compta amb la participació activa del Grup Vall Companys, a través de la seva filial Agrocesa, així com d’Agroporcino Manso, on es duen a terme proves en granges de porcs reals. També hi participa l’empresa portuguesa Vale do Junco, que permet validar la tecnologia en explotacions avícoles i en un altre context territorial.
Aquesta combinació d’universitat, centres tecnològics i empreses és important per garantir que la innovació no es quedi en l’àmbit experimental, sinó que arribi al mercat i es pugui aplicar de manera efectiva al sector ramader europeu.
