Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“La segregació escolar és una de les qüestions més importants”

Entrevisa a Rafa Madariaga, un dels autors de l’estudi sobre desigualtat que ha fet la UVic-UCC

L’estudi aporta unes dades clares en les condicions socials i econòmiques de les ciutats mitjanes de Catalunya, però què ho ha causat?

A Catalunya i Espanya hi ha un consens en el fet que les darreres reformes laborals han debilitat la posició dels assalariats. Quan el poder dels sindicats es redueix canviant les regles del joc (les institucions regulen salaris i condicions laborals) la part més feble és la que hi surt perdent. La reforma laboral del 2012 ha debilitat els convenis provincials i sectorials, que és on es poden defensar els treballadors. Per altra banda, els convenis d’empresa generen molta més dispersió de salaris i condicions de treball. Una altra qüestió són els impostos sobre la riquesa (patrimoni, successions) i sobre els beneficis empresarials. Això ja ho expressen experts internacionals en desigualtat, com Tony Atkinson, de la London School of Economics, o Joseph Stiglitz, de la Universitat de Columbia (NY).

Com es pot revertir?

Hi ha dues qüestions sobre les quals la política municipal sí que pot tenir efectes. Una és la segregació escolar, que influeix sobre la segregació residencial. Una altra és el funcionament del mercat de l’habitatge: la disponibilitat d’habitatge, les formes d’accés, les possibles discriminacions que hi poden existir. Sobre aquests dos factors, sí que la política municipal té coses a dir.

Els canvis que s’estan produint en el sistema econòmic amb l’accés a les noves tecnologies i la creació de plataformes hi afecta?

Sí, molt. La competència al món digital i de les plataformes genera el que s’anomena “empreses superstar”. Les idees tradicionals de com regular els mercats per evitar els abusos de la posició dominant no serveixen amb aquestes tecnologies i aquesta manera de competir. L’exemple el tenim amb el servei de taxi. Els Uber i Cabify trenquen amb la regulació del sector del taxi (llicències, limitació de dies de circulació, preus fixats, taxímetres…). Un altre exemple il·lustratiu és l’aparició d’Airbnb o un altre, quin és el nou model de negoci de la premsa tradicional?

Les dades poden ser diferents a les percepcions que es tenen de cada ciutat. Què influeix en cada resultat?

Cada ciutat té les seves peculiaritats. Els economistes parlem d’economies d’aglomeració. Factors que permeten a una ciutat atreure un determinat tipus d’activitat. En el cas de Vic i la comarca, la indústria agroalimentària és un factor destacat. Quin tipus de feines, condicions laborals i salaris caracteritzen aquesta indústria? Per últim, una part important de les ciutats mitjanes són capitals comarcals i provincials. Això implica concentrar activitats polítiques i administratives que impliquen un nivell d’activitat econòmica superior al que correspondria només per població o nivell d’activitat econòmica. És el Borrowed size: una mida prestada.

Vic és l’onzena ciutat per renda salarial en dades del 2011, però en canvi té una segregació important?

Vic destaca per tenir un nivell de renda salarial elevada en relació amb la població, però destaca més per la segregació dels immigrants, on ocupa la cinquena posició. I aquestes dades reforcen en aquest cas la percepció. El que passa a una i altra banda del Mèder és significatiu.

Els barris del sud serien els que marquen aquests resultats a distribució?

Sí, la segregació residencial dels immigrants al sud de la ciutat és un problema potencial que caldria atendre i pensar. A mi personalment, em sorprèn com s’ignora la situació i el poc debat que genera. Admiro la capacitat de la gent de la ciutat per acomodar-se a situacions que poden ser difícils. No ha passat mai res greu o important, però una societat que ignora una part dels ciutadans no pot anar bé. I no és només una valoració ètica o moral. Com evoluciona l’economia d’una ciutat desigual i segregada? El poc que sabem és que la desigualtat i la segregació redueixen el creixement. Per exemple, la Universitat de Vic té un plantejament sobre el tema? Quina és la presència de fills d’immigrants a les nostres aules?

I quin paper hi té l’escola? Un estudi de la Fundació Bofill parla de nivells de segregació escolar del 47% el curs 2014-2015 a Catalunya.

La segregació escolar és una de les qüestions més importants. I en això sí que hi ha possibilitats polítiques des dels ajuntaments. Durant un temps, es va parlar del “model Vic”. Ara, algú se’n recorda? Em temo que quan l’alcalde [Jacint] Codina va plegar, el debat es va acabar. I ara tenim el resultat. S’ha renunciat a intervenir i les decisions individuals generen un resultat dolent: les escoles de determinades zones concentren la majoria dels fills d’immigrants. La Sínia o El Centre, tenint projectes educatius molt bons, no són atractius. I els efectes de la segregació escolar no acaben aquí. Quina percepció social tenen aquests estudiants? I quina en tenen els que no hi conviuen? Com projectaran en el futur aquestes visions de la societat? Gueto i búnquer són les dues cares de la segregació. Un altre aspecte relacionat és l’habitatge. La concentració de la població immigrant a la zona sud també resulta de les oportunitats de llogar pisos i d’habitatge assequible. Em temo que hi ha una discriminació que caldria analitzar.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 235 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.