El canvi climàtic afegeix més riscos per a les dones i la població pobra

El canvi climàtic és aquí, a Europa, i mata. Així ho adverteixen les 69 persones col·laboradores de l’informe The Lancet Countdown in Europe 2024. El treball fa un seguiment dels vincles entre el canvi climàtic i la salut de tota la regió i explora 42 indicadors que vigilen les repercussions del canvi climàtic en la salut. L’informe ha estat dirigit pel Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), i es va publicar el passat 13 de maig a la revista Lancet Public Health. Els resultats dels indicadors mostren que els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut “han anat en augment”, segons explica en un comunicat l’ISGlobal. S’estima que les morts relacionades amb la calor han augmentat en la major part d’Europa, amb un increment mitjà de 17 morts per cada 100.000 habitants entre els anys 2003-12 i 2013-22. “El canvi climàtic ja està causant estralls en la vida i la salut de les persones a tot Europa”, afirma Rachel Lowe, directora de l’informe, un treball que aporta proves sobre la mortalitat relacionada amb la calor, les malalties infeccioses emergents i la inseguretat alimentària i de l’aigua. Lowe fa una crida a prendre mesures “sense precedents per limitar aquests impactes negatius sobre la salut a Europa i a tot el món”. Els efectes negatius sobre la salut relacionats amb el clima i la responsabilitat del canvi climàtic no són iguals a Europa ni a tot el món “i sovint reflecteixen desigualtats socioeconòmiques i marginació”, indiquen des de l’ISGlobal. Del treball es desprèn que la mortalitat relacionada amb la calor va ser dues vegades més gran en les dones que en els homes. Les llars amb baixos ingressos tenien una probabilitat substancialment més alta de patir inseguretat alimentària. També les morts atribuïbles a una dieta desequilibrada van ser majors entre les dones, i l’exposició al fum dels incendis forestals va ser major en les zones molt desfavorides. Malgrat que el canvi climàtic exacerba les desigualtats ja existents en matèria de salut, l’informe mostra que en la recerca, les polítiques i els mitjans de comunicació hi ha un “escàs compromís” amb els aspectes d’igualtat, equitat o justícia. En aquest sentit, Kim van Daalen, autora principal de l’informe i investigadora postdoctoral al BSC-CNS, afirma que dins dels països europeus, les comunitats més desfavorides es veuen “especialment afectades” pels efectes del canvi climàtic sobre la salut. Al mateix temps, però, subratlla que els països europeus “deslocalitzen els impactes en la salut del nostre consum en altres llocs, amb altres parts del món experimentant contaminació atmosfèrica local i emissions de gasos d’efecte d’hivernacle com a resultat dels béns i serveis consumits per Europa”. Tot i els efectes negatius que constata l’informe, els senyals d’acció política per protegir la ciutadania “són escassos”, afirma el comunicat d’ISGlobal. En la trajectòria actual, s’estima que la neutralitat de carboni s’aconseguirà tard, el 2100, “la qual cosa demostra que el camí cap a sistemes d‘energia neta zero continua sent lamentablement inadequat”. L’informe explicita la diferència entre la contaminació atmosfèrica (que ha disminuït en els últims 15 anys a Europa) i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (que no han disminuït); per tant, el treball fa una crida a la necessitat d’implementar mesures polítiques adequades “que abordin paral·lelament” les dues coses. Els i les autores del treball sostenen que, tenint en compte les repercussions del canvi climàtic dins i fora del continent i el paper d’Europa en la creació de la crisi climàtica, “Europa hauria de comprometre’s amb una transició mediambiental justa i saludable, que inclogui l’assumpció d’una responsabilitat global i el suport a les comunitats més afectades”. L’informe Countdown (compte enrere) rastreja les connexions entre el canvi climàtic i la salut pública al continent a través de l’experiència transdisciplinària de més de 40 institucions acadèmiques i de les Nacions Unides.

El canvi climàtic afegeix més riscos per a les dones i la població pobra

La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

Dinamarca i el vent

IA per blindar els cultius: els gens clau que ajuden les plantes a resistir

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic