Els preus de la taxa de recollida d’escombraries massa sovint pequen de covards. La mostra n’és que, durant els últims dos anys, gairebé a tot arreu s’han congelat. L’explicació: la crisi. Però també la proximitat de les eleccions municipals i la por de perdre en forma de vots a les urnes un gest de responsabilitat política: cobrar el cost d’un servei que es presta a diari i que sovint és poc valorat pel contribuent.
Els increments més importants, durant els últims anys, s’han produït al Ripollès, on el 2004 es cobraven taxes que amb prou feines arribaven a la meitat de les d’Osona. A Campdevànol, per exemple, es pagaven 43 euros quan a Manlleu, Roda i Vic ja s’estava entre 80 i 81.
Això ha fet que els increments hagin estat més forts al Ripollès que a Osona. Ara, gairebé tothom ja està per sobre dels 100 euros i, quant a preus, no hi ha diferències significatives entre els que fan porta a porta (Tona n’és el paradigma i cobra 109 euros) i els que no.
El que és clar és que el desplegament de la recollida selectiva ha obligat a apujar tarifes. És millor reciclar, però també és més car perquè hi ha gestió. En principi, del que es porta a la planta de triatge (el preu és de 68,50 euros la tona) n’hi ha una part que es pot recuperar i, a través d’un cànon de retorn, els ajuntaments perceben uns diners. En aquest mecanisme, però, sovint hi ha endarreriments i insatisfacció per part dels ens locals, que ho consideren insuficient.
Els costos pugen i cada cop tocarà pagar més.
