Anna Vilamala (Barcelona, 1957) és microbiòloga i coordinadora de control de qualitat del laboratori de l’Hospital Universitari de Vic, on treballa des del 2010, després de 25 anys a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. En aquesta entrevista, aclareix dubtes sobre els tipus de proves per diagnosticar la Covid-19 i reivindica l’opinió dels experts a l’hora de decidir com abordar una pandèmia que ha posat contra les cordes sistemes sanitaris de primer nivell. El seu equip està integrat al Servei de Laboratori i el formen una altra microbiòloga –pel gener està previst incorporar la tercera– i una desena de tècnics que els darrers mesos han vist multiplicar les proves PCR que abans ja utilitzaven per altres malalties, com ara la tuberculosi.
És recomanable fer-se un test aquests dos dies abans de Nadal?
Penso que no té cap sentit. Els tests d’antígens són útils en persones amb símptomes durant els primers set dies de la malaltia. En el cas de les asimptomàtiques, la càrrega viral pot ser tan baixa que ni s’arribi a detectar i, per tant, que el resultat negatiu generi falsa seguretat i vigilem poc. En comptes de proves, el que cal és seguir les recomanacions: mascareta, higiene de mans, distància, ventilar sovint i ni cridar ni parlar fort.
Amb una prova PCR donaria la mateixa indicació?
La prova PCR és més fiable que els tests d’antígens, es tracta de l’estàndard per a la detecció del SARS-CoV-2, però igualment no té sentit que se la facin persones asimptomàtiques. Amb aquest virus hem après que un negatiu l’endemà pot ser positiu. La millor prevenció és complir totes les mesures i aplicar el sentit comú.
És veritat que els tests d’antígens poden donar alts percentatges de falsos negatius?
Són una eina més de les que tenim actualment per al diagnòstic microbiològic de la Covid-19 i, és com tot, funcionen correctament quan s’utilitzen pel que toca. Segons la nostra experiència a l’hospital, fent-los servir en persones simptomàtiques durant els primers set dies, que és pel que estan indicats, tenim un 10% de falsos negatius.
El que comenta explicaria per què als últims cribratges massius a Vic, Manlleu, Roda, Torelló i Ripoll s’hi han detectat menys positius que als que es realitzaven amb PCR a l’agost i al setembre.
Els microbiòlegs partim de la base que si no hi ha simptomatologia no s’hauria de fer cap test. La prova és que en surten molt pocs de positius entre els que realitzem preventivament abans d’entrar a quiròfan. Això no vol dir que no siguin necessaris per evitar que el virus s’escampi entre el personal sanitari i la resta de pacients, però és lògic que als cribratges massius al carrer els percentatges de positius acabin sent baixos: es fan servir tests d’antígens en asimptomàtics i només s’acaben detectant les persones amb una alta càrrega viral.
I aleshores té sentit continuar programant-ne? Que darrerament s’hagi estès aquest tipus de prova s’explica per una qüestió de preu?
Una detecció d’antígens com a molt molt et pot sortir al voltant de 9 euros, deu vegades menys que una PCR. Insisteixo que són una eina útil fent-la servir quan toca, però que en gent sense símptomes majoritàriament equival a llençar els diners. Vull entendre que totes les decisions per aturar la pandèmia tenen bones intencions, i és evident que cal actuar, però podríem haver estat més meticulosos a l’hora de seleccionar a què destinem cada recurs. Els microbiòlegs fa molts anys que utilitzem PCR per al diagnòstic de la tuberculosi, per exemple, o deteccions d’antígens per a les pneumònies. Sabem de què parlem, però com a col·lectiu tenim la sensació que se’ns ha escoltat poc.
Quines són les diferències bàsiques entre un test d’antígens i una PCR?
La recollida de la mostra nasofaríngia és la mateixa, però amb la detecció d’antígens el que busquem és una part del virus, les proteïnes. Amb una PCR detectes el material genètic, el virus sencer.
Fins ara hem parlat de proves directes, que determinen la presència o no del SARS-CoV-2 en un moment concret, però també disposem de tests serològics, els que ens poden dir si hem passat la Covid-19. En quins casos els fan servir?
Bàsicament s’utilitzen per als estudis de seroprevalença, per saber quin percentatge de la població ha agafat el virus i ha generat anticossos. Això ens ajuda a saber si la malaltia s’està frenant o continua en expansió. A dins de l’hospital també els fem servir en pacients que repetidament donen positiu a la prova PCR, quan aquest resultat es manté un mes o un mes i mig, perquè tot i això arriba un moment que la persona deixa de ser infecciosa.
La Generalitat va anunciar que tornant de vacances de Nadal 170.000 docents s’hauran de fer proves PCR mitjançant automostres. Anirà bé?
Soc una mica escèptica amb l’automostra. Passar per una prova PCR és ràpid, però molest, ara imagina’t si algú s’ho ha de fer ell mateix… Hi ha el risc que rasquem de manera superficial i llavors no sigui útil. En les tècniques microbiològiques, la primera premissa és la recollida de la mostra. Si es fa correctament, el diagnòstic serà bo. Si no, no trobaràs res. Això és vàlid per a qualsevol malaltia, fins i tot una infecció d’orina. En aquest procediment d’automostra hi abocarem esforços i farem moltes proves, però després quantes sortiran positives?
Tests d’antígens, d’anticossos, PCR, bastonets, escovillons… D’on ve tot aquest material?
Al CHV en tenim de tot arreu. Reactius espanyols, d’Alemanya, França, els Estats Units… Actualment no et pots casar amb ningú. Tenim l’experiència de trencament d’estocs de la primera onada. El nostre aparell de PCR d’abans de la pandèmia és compacte, força ràpid i requereix poca manipulació de la mostra. Està molt estès arreu del món, perquè fins i tot l’han comprat ONG, però l’empresa nord-americana que el fabrica només ho fa a dos punts: l’Àsia i els Estats Units. Això va provocar una reducció de l’estoc de reactiu del 40% d’un dia per l’altre i dues rebaixes més del 30%. De cop i volta ens vam quedar pràcticament sense per a les nostres necessitats.
La lliçó és que hauríem de poder ser més autosuficients?
Sí. Un dels grans problemes d’aquesta pandèmia ha estat que d’entrada depeníem d’externs fins i tot per a les bates, les mascaretes, material fungible com els bastonets per a les proves PCR, pipetes de les màquines de laboratori… És una conseqüència de la globalització, però els governs s’haurien de plantejar que necessitem indústria de tot, o si més no que es pugui adaptar. Ja hem vist què passa quan només hi ha un mercat i tothom necessita comprar-hi.
Com ha canviat la seva feina amb l’arribada de la Covid-19?
No sabria ni per on començar. És un canvi radical. Nosaltres teníem aquest aparell compacte per a PCR, però no està pensat per al diagnòstic massiu del SARS-CoV-2 i ens faltava material. Això va fer que d’entrada haguéssim d’enviar les mostres a l’Hospital Clínic de Barcelona. Ara hem incorporat un laboratori de biologia molecular nou que ens permet treballar en macro aquí: resultats dels controls prequirúrgics, pacients ingressats, personal sanitari, les residències… Però tot el procés és molt manual. Encara que hi hem guanyat temps i estalviem reactiu, no som al mateix punt que els grans hospitals. Al llarg de la pandèmia ells han pogut adquirir aparells més automatitzats que, a part de la neutralització prèvia a processar la mostra, fan per si sols l’extracció, la desnaturalització i la replicació.
Parla de mostres. Quantes en poden arribar a analitzar en un dia?
Al principi de la pandèmia era una bogeria. Potser n’havien marxat més de 300 diàriament. De cara a l’estiu, quan vam començar a fer nosaltres aquest procés, muntàvem dues plaques de 96 mostres cada dia, és a dir que gairebé 200. Ara devem estar a 150.
És a dir que han anat reduint…
Heu de pensar que durant la primera onada teníem un hospital sencer dedicat a la Covid-19. Ara pot passar que un dia n’arribin 200 perquè es fa control en algun centre, en una residència… Però no és tan habitual.
Totes les mostres de la comarca van a parar al laboratori de l’Hospital Universitari de Vic?
De dilluns a divendres, els centres d’atenció primària i les residències que no formen part del CHV les envien al Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Els caps de setmana sí que ens en cuidem nosaltres. També s’ha de dir que ara, amb els tests d’antígens, el volum de PCR no és tan alt; alguns positius ja es confirmen a través d’aquest altre circuit.
I personalment com ha viscut aquests mesos?
Havia vist alguna pel·lícula sobre virus i epidèmies i ho trobava ben bé ciència-ficció. Mai m’havia passat pel cap que viuríem res semblant. El primer cas que vam detectar va ser el 12 de març i aquell cap de setmana ja estàvem desbordats. Algun dia sortia plorant, però no per la feina en si, sinó la qüestió tensional de la por, el respecte… També pel vestuari. Nosaltres fa molts anys que treballem amb malalties infeccioses, com la tuberculosi, i sempre havíem tingut campanes biològiques, però l’arribada de la pandèmia va ser complex. N’hem anat aprenent.
Amb què treballaven un dia normal?
Diagnòstics de malalties infeccioses. Des de la més senzilla, una infecció urinària, fins a la més complicada, com el VIH, la tuberculosi, les de transmissió sexual… A causa de la Covid-19 es va reforçar la plantilla, però el problema de la microbiologia és que, a diferència d’altres especialitats a dins del laboratori, és molt manual, té poca automatització i requereix temps d’aprenentatge.
Ara diria que encara tenen molta feina o la situació ha millorat?
Nosaltres la pressió més forta l’hem viscut en aquesta segona onada, perquè hem de compatibilitzar l’activitat habitual al laboratori de microbiologia amb la que demana el SARS-CoV-2. Amb les vacances la gent s’espera més abans de consultar el sistema sanitari, i és de preveure que aquests dies potser sí que baixarà la intensitat.
Donen per fet que viurem una tercera onada de la pandèmia?
Jo crec que sí, que n’hi haurà fins que aconseguim tenir el 70% de la població immunitzada.
Seran cada cop més suaus, com apunten alguns experts?
Més suaus en relació amb el nombre de casos, perquè més gent haurà passat la malaltia o haurà estat en contacte amb el virus, però no pel que fa a gravetat. Ara hi continua havent pacients que ingressen directe a l’UCI. Relaxar-nos i deixar de témer el virus seria un error.
