No hi ha manera de fer net. Osona va patir de valent amb la segona onada de la pandèmia, sobretot l’última quinzena d’octubre, però després de superar el pic de casos positius la incidència del virus no hi ha baixat al mateix ritme que a la resta de Catalunya. Ja fa gairebé cinc mesos que la comarca reporta setmanalment entre 350 i 530 nous infectats, unes xifres que la mantenen sempre al pòdium de les zones amb pitjors indicadors. Ara mateix només la superen en risc de rebrot (609) la Vall d’Aran (831) i l’Alt Urgell (824) i és també una de les cinc on més proves diagnòstiques acaben donant positiu (8,48%) respecte al total realitzat. El mateix context és el que explica que setmana rere setmana tampoc hi hagi descensos significatius en el nombre de pacients hospitalitzats.
Tal com ja publicava EL 9 NOU del passat 6 de novembre, fins ara cap autoritat sanitària ha estat capaç d’explicar per què Osona s’ha estancat en comptes de seguir el mateix patró que la resta de comarques. Mònica Carol, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a la Catalunya Central, diu que hi treballen intensament, però “hem d’admetre que ara per ara no tenim una resposta clara”. Això fa que una vegada més prengui força la hipòtesi d’una conjunció de factors, entre els quals EL 9 NOU ha assenyalat altres cops les desigualtats socials i d’habitatge, la possibilitat que no s’estiguin detectant tots els positius asimptomàtics o la falta de responsabilitat individual.
-Transmissió en “entorns socials i familiars”. Segons Carol, un 80% dels brots que es detecten a Osona tenen origen a casa o en trobades amb altres persones. Això fa que Salut Pública consideri que “no té fonament” especular sobre contagis en entorns laborals, com ara la indústria càrnia, però per contra aquesta és una de les possibles causes que sosté l’estadístic Gerard Giménez: “Podria tractar-se d’una combinació d’atzar (en els casos positius inicials) amb nivells que després es mantenen elevats fruit de treballadors de sectors essencials” que sempre han continuat amb la seva activitat i no poden teletreballar.
-Desigualtats socioeconòmiques. Els cribratges massius de l’estiu es van concentrar a Vic i Manlleu, i als barris amb rendes més baixes. El pas dels mesos ha demostrat que els ingressos, la possibilitat de permetre’s deixar de treballar malgrat no disposar de contracte o la quantitat de persones amb qui es comparteix habitatge, igual que viure allunyat de l’opinió pública, són claus de volta a l’hora de complir correctament els aïllaments.
-Consciència social i hàbits de relació de les diverses comunitats que integren Osona. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha instaurat el concepte de fatiga pandèmica per referir-se a l’esgotament respecte a les mesures de prevenció, que pot desembocar en deixar de dur mascareta o no respectar el límit de persones permeses en les trobades socials. “Treballem colze a colze amb els governs municipals per anar recordant les mesures”, apunta Carol, “però aquesta fatiga és present arreu de Catalunya i ens preguntem si pot ser que en aquesta comarca hi estigui impactant més”.
-Variant britànica. Es va convertir en la dominant a Osona ja al febrer, i és més contagiosa que l’originària de Wuhan. Tot i això, es pot contenir aplicant les mateixes mesures.
-Factors climatològics. També s’ha posat sobre la taula que trets característics de la Plana de Vic, com ara la boira o la humitat, puguin tenir relació amb un major nombre de contagis, però Xavier Querol, expert en contaminació i qualitat de l’aire, hi treu ferro. En una entrevista publicada el 20 de novembre, deia que “en ambients exteriors la possibilitat d’infectar-se per aerosols, unes gotes amb un diàmetre inferior al d’un cabell que emetem quan parlem, cantem, esternudem… és mínima”.
-Dades que costen de redreçar. Els indicadors epidemiològics d’Osona han estat malament en comparació amb els de la resta del país des de l’agost. Teresa Sabater, gerent en funcions de la Regió Sanitària Catalunya Central, explicava fa unes setmanes a EL 9 NOU que “van pujar tant que ara també costen molt de millorar, igual que és lògic que triguis més a baixar de l’Everest que de Montserrat”.
-Alt percentatge d’asimptomàtics, sobretot joves. És una hipòtesi que s’ha barallat en diversos estadis de la pandèmia, però Carol descarta que actualment es tracti d’un factor rellevant a la comarca, ja que el “sistema d’identificació i diagnòstic dels casos positius funciona molt bé. Més del 80% de les vegades, en cinc dies s’ha informat sobre l’aïllament i avisat els contactes estrets”.
-Distorsió. Els principals indicadors epidemiològics es calculen basant-se en 100.000 habitants i ni tan sols Vic (46.214) ni Manlleu (20.573) s’hi aproximen. Des de l’Agència de Salut Pública recorden que això pot provocar distorsions a l’hora d’analitzar, comparar i interpretar les dades.
{{ comment.text }}