Ona Pardo
Carlos Lupiáñez (Independents per Sant Quirze-CP) és l’alcalde de Sant Quirze Safaja des de la tardor del 2024. Va assumir el càrrec després de la dimissió de Sonsoles Letang, que es va incorporar al Departament de Territori com a directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. D’aquest primer mandat, en destaquen projectes com la pacificació de la zona central, que hauria de començar el 2027, l’impuls a la vida social i el pols constant amb tràmits burocràtics que considera massa lents.
D’on li ve l’interès per la política?
Interès polític no n’he tingut mai, ni en tinc. Ens vam presentar a l’Ajuntament amb la Sonsoles i un grup d’amics. Notàvem que al poble hi havia “ingovernança”. Algunes de les persones que havien estat al govern d’un mateix partit polític no es tornaven a presentar i vam aprofitar el buit per fer-ho nosaltres. Vam guanyar, però va ser una qüestió més de poble que no pas política. Jo he estat a la farmàcia durant 17 anys i amb el temps veus quines són les necessitats que no s’estan cobrint.
No és originari de Sant Quirze. Com ha canviat el poble des que va arribar-hi el 2005?
Quan vam venir hi havia poc més de 250 habitants i el 80% de la població era de segona residència. Això ha anat canviant molt, especialment amb la pandèmia. Ara possiblement més de la meitat dels veïns hi vivim tot l’any. Aquesta evolució fa que el poble tingui necessitats que s’han de cobrir contínuament, no només els caps de setmana o per Setmana Santa, com podia ser abans. A més, ens obliga a fer un esforç de mantenir l’essència… Qui arriba pot no estar acostumat a la vida rural. Intentar acostar-los a aquest entorn és una prioritat.
Han aconseguit fer poble?
No és fàcil, principalment perquè Sant Quirze no té un centre urbà definit. Està construït a base d’urbanitzacions amb un petit nucli antic. Per crear aquesta cohesió, la gran decisió ha estat pacificar la zona central. Unes obres que començaran el febrer del 2027, després de tres anys batallant-hi. També hem dinamitzat molt el pavelló esportiu, volem que la gent es conegui. Tot va encaminat a nodrir aquest nucli de poble que fins ara costava molt que hi fos.
Amb més residents tot l’any, noten la demanda d’habitatge?
I tant. A partir del 2022 o del 2023, pràcticament tot el que surt es ven, i s’estan fent moltes cases d’obra nova. En canvi, tenim dèficit total de lloguer. Com que gairebé tot el que hi ha és habitatge horitzontal, la gent jove no hi pot accedir i emancipar-se.
Quin marge de maniobra té el consistori?
Vam comprar un edifici davant de la Fonda. La part de baix l’hem fet servir de magatzem municipal i a dalt ho estem transformant en set pisos de lloguer pensats justament per a la primera emancipació dels joves del poble. La idea és que els serveixin com a pont durant quatre o cinc anys i no hagin de marxar fora. Més enllà d’això, és molt difícil actuar. Com a ajuntament pràcticament no tenim solars on construir.
El relleu a l’alcaldia, fruit de la marxa de Sonsoles Letang, va tenir lloc fa un any i mig. S’ho esperava?
No, jo no vaig entrar a l’Ajuntament pensant a ser l’alcalde. Ens hi han portat les circumstàncies… A ella li va sorgir l’oportunitat d’anar a la Generalitat i jo era el segon de la llista. Com que ets aquí i has adquirit un compromís, l’assumeixes. I endavant. Òbviament va ser difícil, perquè no venia d’aquest món, però ens hi hem adaptat i no ha estat gens problemàtic.
A què li ha costat més agafar el pols?
Al principi em va costar molt entendre el ritme de l’administració. Jo vinc del món privat. Allà, si tens els diners, fas el que vols. Aquí no. Un ajuntament petit està molt limitat, depèn de les subvencions i qualsevol cosa requereix molts tràmits. Hem de complir la mateixa exigència burocràtica que l’Ajuntament de Barcelona, però els nostres tècnics només venen un dia a la setmana. Gestionem des de l’informe per a una gran obra fins a la instància d’un senyor a qui se li escapa la gallina a casa del veí. El gran dèficit és la paperassa… No et deixa avançar. Tot i això, a poc a poc t’hi adaptes i et diria que ara fins i tot em sembla mig divertit.
Pacificar el centre del poble no ha estat fàcil, doncs.
No. Va ser el primer que vam intentar engegar quan vam entrar a l’Ajuntament. Han passat tres anys. Ara ja tenim el projecte i la Diputació ens diu que les obres començaran, si tot va bé, el febrer del 2027. Gairebé quatre anys per arrencar uns treballs que a les eleccions portàvem per bandera.
També tenen el repte de les urbanitzacions.
Sí, i hem fet diversos passos per resoldre-hi dèficits. A Les Torres s’està fent un estudi per saber-ne les mancances, i al Solà del Boix 2 i 3 s’està avançant en el planejament i la reparcel·lació. El gran handicap és econòmic: quan fas un projecte així, el 100% del cost de l’asfaltatge, la llum o el clavegueram l’han d’assumir els veïns.
L’aigua també ha estat un maldecap pel poble. El 2024 van patir força amb la sequera.
Sí, vam passar un parell de mesos portant aigua amb cisternes. L’embassament es va assecar i el pou que teníem ens va fallar. Afortunadament, vam treballar molt de pressa per fer un conveni i habilitar el pou de Rovira. A principis d’agost ja vam poder revertir la situació.
I fa poc es van trobar amb una incidència elèctrica que va cremar els electrodomèstics de diversos veïns…
La companyia distribuïdora feia tasques de manteniment i, a l’hora de tancar, es van equivocar. Van donar més potència de la necessària. Això va afectar de ple la zona central del poble. Nosaltres els vam subministrar el llistat de tots els afectats i sé que van passar els pèrits a valorar danys. Ara se n’està fent càrrec la seva asseguradora. Més enllà d’aquest error puntual, el problema de fons és la nostra xarxa, una xarxa vella i sobrecarregada per l’augment de cases i residents. Esperem que ens posin un transformador nou, alliberar la línia i que tot plegat vagi millor.
Amb la gestió dels residus deuen estar més tranquils. Tenen un índex de recollida selectiva del 92%, dels més alts de Catalunya.
Molt tranquils, sí. Vam implantar el sistema porta a porta el 2017-2018 i funciona molt bé, principalment perquè al nostre poble tot són cases. Aquest temps de consolidació ens ha estalviat problemes i incrementar molt el cost pels veïns ara que s’han hagut d’aplicar sí o sí les noves normatives europees.
S’acosta el 2027. Es tornaran a presentar?
Encara no ho sabem, ni com a grup ni jo personalment com a alcalde. Encara queda temps, ho estem valorant. Plegar fa una mica de pena, perquè tenim obres que quedaran a mitges, però s’han de posar moltes coses sobre la taula. Suposo que en qüestió de tres o cinc mesos haurem pres una decisió definitiva.
