Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Només set municipis d’Osona superen la mitjana catalana dels ingressos de la renda

La mitjana Catalunya és de 23.760 euros; a Osona de 21.337 euros i al Ripollès de 20.274

La situació del 2017 pel que fa a la declaració dels ingressos a través de l’impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF) deixa diversos titulars. Per segon any consecutiu, el Brull, amb una xifra de 28.271 euros, encapçala la llista de municipis osonencs amb una renda més elevada, i el segueixen poblacions com Gurb (27.562 euros) i Sant Julià de Vilatorta. Aquests tres municipis juntament amb Tavèrnoles (26.179 euros), Malla (24.668 euros), Alpens (24.468 euros) i Folgueroles (24.059 euros) són els set únics d’Osona i el Ripollès que superen la mitjana catalana d’ingressos declarats a través de l’IRPF, que se situa en els 23.760 euros. Aquesta fotografia del 2017, les dades del qual s’han fet públiques recentment, permet fer la lectura ràpida que el Brull és el poble més ric de la comarca. Des del Departament d’Economia i Empresa de la UVic-UCC, la professora Núria Arimany matisa les dades: “Són xifres que no es poden inventar. Parlem d’ingressos declarats, i a dia d’avui l’administració té molta informació dels ingressos de tots nosaltres. L’IRPF és un bon indicador del nivell de riquesa, en aquest cas, d’un municipi”. Tot seguit, però, Arimany apunta a un fet important a l’hora d’extreure conclusions: “Més enllà de la fotografia d’un any concret, que pot ser un bon indicador, per extreure conclusions amb un cert fonament sempre cal mirar un període de temps llarg, de cinc o deu anys, i detectar una tendència”. Aplicant aquesta metodologia, la idea que el Brull, Gurb o Sant Julià són els pobles que acumulen més riquesa d’Osona agafa força ja que en el darrer lustre sempre han ocupat el podi, i l’única variació ha estat l’intercanvi entre ells en les tres primeres posicions. L’aplicació i comparació d’altres variables macroeconòmiques, com pot ser la declaració de patrimoni, l’IBI o la renda familiar bàsica, també seria clau per acabar de fer una anàlisi més completa de la situació de riquesa d’una població. “L’Idescat vetlla molt bé aquestes dades, i a Osona tenim la sort de comptar amb Creacció, que també analitza en profunditat totes aquestes xifres. Parlem d’imports declarats i que tributen, i això es pot traduir en més o menys diner públic per dedicar a prestacions socials o inversió en molts àmbits”.

Els ingressos declarats a través de l’IRPF també expliquen escenaris socials de cada municipi. A Osona, per exemple, pot sorprendre que el Brull, amb només 257 habitants i poca activitat industrial pròpia, tingui la renda més alta de la comarca. L’explicació, però, es troba segurament en el fet que moltes persones que desenvolupen la seva tasca professional en punts de l’àrea metropolitana de Barcelona han establert el seu domicili en les diverses urbanitzacions que hi ha al poble. En municipis petits, de fet, aquest indicador econòmic pot ser molt volàtil ja que l’arribada o la sortida d’una persona amb uns ingressos elevats pot modificar substancialment la xifra final. Aquest 2017, per exemple, Sant Agustí de Lluçanès ha experimentat un creixement dels ingressos declarats a l’IRPF del 35%, passant dels últims llocs de la comarca a entrar en els 10 primers. Per contra, Sobremunt –amb una vuitantena d’habitants– va patir una disminució del 10%, que podria encaixar amb la marxa o defunció d’algun veí o veïna.

Les tres grans ciutats osonenques –Vic, Manlleu i Torelló– veuen créixer la renda però es troben lluny de la mitjana catalana. Vic (21.671 euros) és l’única que supera la mitjana comarcal (21.337), i tot seguit hi trobem Torelló (20.810 euros) i Manlleu (19.795 euros). En poblacions que superen el miler d’habitants, és interessant veure què passa amb les persones que declaren uns ingressos inferiors a 6.010 euros. A Gurb (-4%), Sant Julià (-11%) o Vic (-2,5%) perden massa d’ingressos, un fet que de nou analitzat al llarg del temps i amb altres variables macroeconòmiques pot indicar que les persones riques són cada cop més riques i les pobres, més pobres. Al Ripollès, Ripoll ocupa el vuitè lloc de la comarca amb 20.287 euros, just per sobre de la mitjana comarcal.

Pel que fa a la declaració dels ingressos a través de l’IRPF agrupats per comarques destaquen els 21.412 euros del Moianès, i sobretot el creixement del 4,1% respecte al 2016, el més alt de les comarques centrals. Observant tendències en el temps, si girem la vista enrere en l’últim lustre, Osona és la comarca de la Catalunya Central que més ha crescut, arribant al 16% en cinc anys. El Bages, el Berguedà i l’Anoia es queden en el 15%, mentre que el Solsonès arriba al 10%.

LA PREGUNTA

Davant l’anunci de nevades és millor limitar el trànsit i suspendre classes preventivament?

En aquesta enquesta han votat 1379 persones.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.