“No tenim por de fer canvis per avançar”

Núria Homs, segona tinent d’alcalde de Vic i regidora d’Habitatge, Economia i Benestar i Família, ha protagonitzat els últims dies pàgines de la premsa pel tancament de l’alberg social, la clausura definitiva del rebost solidari o la crida per trobar inquilins per al projecte d’habitatge cooperatiu. Hem repassat aquests temes en una entrevista de l’Angle obert d’EL 9 TV. https://youtu.be/nJOorwVznno?si=IGbhDmhuNG9C2rPK L’agenda social ha estat sobre la taula aquests darrers dies. Ho està patint o ja se li han anat eixamplant les espatlles?Les dues coses una mica. M’agrada que es parli de polítiques socials perquè és un tema que normalment és dels últims de la cua. Vol dir que ens estem qüestionant com fem les coses, perquè aquestes polítiques tenen a veure directament amb el benestar de les persones i la cohesió social. Que se’n parli és una bona notícia, independentment de les discrepàncies.Per què tanquen l’alberg?Es va crear com un recurs temporal i d’emergència per a persones sense llar i amb un perfil molt itinerant. La realitat i el context del 2012 i la del 2026 no tenen res a veure. El perfil havia canviat, molt més complicat, i l’alberg no era l’espai per atendre’ls. També hi havia toxicomanies, consums, salut mental… Això havia generat dinàmiques de molta inseguretat i vam valorar que aquell no era el recurs. Ara podem acompanyar algunes d’aquestes persones i les hem ubicat en pisos. I amb la resta hi anem treballant de manera diferent amb altres dispositius.Quin pla d’acompanyament hi ha per a aquests?Com gairebé cada mes, les anem a buscar al carrer amb diferents entitats per intentar ajudar-los i que es vinculin als diferents serveis. Costa i moltes no volen ajuda. Aquesta setmana vam trobar 14 persones al carrer. Algunes estan pendents de pis i altres de regularització de papers. A les que no tenen papers no podem donar-los recursos definitius, només puntuals.Al darrer ple va reconèixer que les formes no havien estat les millors.Tanquem el recurs, però no tanquem l’atenció a aquestes persones. No em va semblar que fos un tema tan mediàtic i no li vaig donar importància perquè per mi era continuar tenint aquestes persones, però d’una forma millor i molt més adequada al que es necessita ara.Un altre tema que va eclipsar el ple va ser el tancament definitiu del rebost solidari. Ens pensàvem que ja ho estava...Ho estava. El rebost també ha passat un procés de transformació. En el seu moment va tenir molt de sentit, però ara era obsolet. El desembre del 2024, va deixar de funcionar però una de les tres entitats que en formava part [Càritas] encara en feia ús com a magatzem. Ara ho volem per a un altre projecte de ciutat: el centre logístic del mercat d’agroproductors.Arran d’aquestes decisions segurament han dit que el govern s’està dretanitzant o que pren decisions influït per les enquestes que apunten a un creixement de l’extrema dreta arreu. Què els diu?Dormo molt tranquil·la i totes les decisions que prenem les fem a consciència. Ho fem de la mà de l’equip tècnic de l’Ajuntament amb anys d’expertesa, i sobretot: no tenim por de fer canvis per avançar. Quedar-nos immòbils no és el nostre estil. No estem deixant d’atendre les persones, simplement fem plantejaments molt més inclusius i que no segreguin. Estan al cas de les enquestes i que estan expectants a Aliança, no?Jo sempre he parlat igual: tots a la vida podem tenir moments en què necessitem ser acompanyats, però les persones hem de desplegar els nostres propis recursos. Crec molt en la resiliència, la capacitat de superació, la correponsabilitat i l’autonomia de la gent. Les polítiques han d’anar adreçades al fet que, com més aviat millor, ens necessitin al mínim. La gent s’ha de responsabilitzar de la seva vida, ha de poder prendre les seves decisions, i quan necessitin suport l’administració hi ha de ser. Però són suports acotats, amb uns objectius molt clars i en uns entorns al màxim de normalitzats. Per exemple, els infants han d’anar a les entitats esportives de la ciutat, no has d’organitzar una activitat esportiva per a vulnerables. Hi ha una partida de 60.000 euros per a famílies que puguin demanar ajuts i els seus fills puguin anar a qualsevol casal d’estiu. N’han demanat moltes?Tenim una xarxa de casals d’estiu a la ciutat immensa i ens va semblar oportú donar suport a les famílies perquè puguin participar d’aquestes activitats que hi ha a la ciutat. Hem rebut 275 peticions. Són 160 euros per infant i els requisits principals són estar empadronats i sobretot que pare-mare treballi perquè és un tema de conciliació. Serà un estiu de prova per veure si han de conviure casal municipal i ajuts? Vostè és partidària d’eliminar-lo.La gent haurà de justificar amb què s’ha gastat els ajuts i podrem tenir una informació molt valuosa per fer una bona proposta l’any que ve. Soc partidària d’eliminar-lo perquè els ajuntaments tenim moltes activitats i el casal és de més a més. A la ciutat ja hi ha oferta. L’any que ve ho veurem. En el procés de regularització extraordinària d’immigrants, ens consta que l’Ajuntament hi ha destinat molts esforços. Satisfeta?Molt. Ara, no estic d’acord amb aquesta regularització: fer-la cada 20 anys i en massa. No té cap mena de sentit. El govern d’Espanya no ha fet els deures de fa anys i tenim unes polítiques migratòries superhipòcrites que diuen ser d’acollida i després tenen la gent aquí durant anys sense papers malvivint. Els fluxos migratoris s’han de controlar, s’han de donar drets, però també demanar deures. Dit això, ara tenim l’oportunitat de donar el dret a treballar a tota la gent i que puguin aportar al sistema i gestionar la seva vida. Vam muntar un dispositiu al Sucre i hem atès a tothom: 1.300 persones. Algunes entitats socials alerten que l’Ajuntament posa traves al padró. Què els diria? S’han tornat més exigents?Empadronem prop de 3.000 o 4.000 persones l’any. El que passa és que les entitats socials veuen un cas o dos casos per situacions diverses. En el conjunt no tenim problemes. Som exigents amb el fet que no empadronem els ocupes. No volem entrar en aquesta il·legalitat. El no control porta a descontrol. “Sense habitatges buits no hi ha ocupacions”, deia l’alcalde en el balanç de mandat. Han baixat?Amb la unitat d’habitatge, creada el gener del 2025, s’hi ha notat moltíssim. Quan ens hem posat a detectar els infrahabitatges i hem anat tibant el fil, hem trobat propietaris que miren cap a un altre cantó i un sistema de màfies. Hem descobert i desarticulat moltes trames. En el que portem d’any 2026 només hem tingut una ocupació nova. Això vol dir que quan enfoques bé, funciona. També ha presentat el projecte d’habitatge cooperatiu al barri de Santa Anna. Com està anant la crida per trobar inquilins?Està anant bé. Tenen una quinzena d’unitats de convivència. Allà hi aniran una trentena de pisos i són models que s’aniran replicant. L’accés a l’habitatge és complicat i aquesta és una manera per accedir-hi. Aquestes persones hauran de pagar la construcció perquè l’Ajuntament cedeix el solar. És una fórmula molt interessant per poder anar augmentant el parc d’habitatge assequible. Al darrer ple, Elisenda Carrera va passar d’Ara Vic a regidora no adscrita. Com ho ha viscut?Hi havia rumors i jo soc una persona clara: o caixa o faixa. No m’hi sentia còmoda. Si té un altre projecte és el millor que podia passar. A mi m’ha sabut greu per en Xevi [Farrés], perquè li ha dolgut i ho ha viscut com una deslleialtat. Nosaltres no tant perquè estem a segon terme. Crec que hauria d’haver plegat ella i no haver-l’hi de demanar. Amb aquesta marxa, els fa patir perdre alguna votació important a la recta final? Trontolla l’estabilitat?Estem en minoria i els pressupostos sempre és el més gros. Espero que torni a passar com l’últim en què no vaig tenir cap no. És el més important que queda. Porta set anys com a regidora i s’acosten les eleccions. Repetirà?Encara estem dins del tercer any i després de l’estiu encararem la recta final per decidir tots plegats com es configura el nou equip. De ganes en té?Sempre tinc ganes de fer coses.

“No tenim por de fer canvis per avançar”

“Si no tractes l’ansietat no te n’alliberes i agafa més terreny”

“Costa molt veure una ciutat governada amb uns criteris allunyats de les necessitats reals”

“Aquest 2026 és un any de tocar una mica de peus a terra a Prats”

“Hem començat un projecte per fer un aparcament i que la gent no passi pel mig de cases o finques”

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Últims acomiadaments a Cata arran de l’ERO

Noves places de funcionaris per cobrir el dèficit dels ajuntaments