“Donarem veu a la ciutadania per decidir a què destinar el centre de serveis actual quan obri el nou”

Acabem de passar el primer aniversari de les eleccions municipals i aviat de la seva estrena com a alcalde. Quina seria la definició d’aquest primer any?Intens, molt intens. Però l’evolució és bona. Al capdavall ens vam presentar no pas per fer política, sinó per tirar endavant projectes i treballar pel poble. És el que fem. Li va donar un cert avantatge, ser fill d’exalcaldessa?Tenia el fet de viure a casa l’experiència de la meva mare, i també que portava nou anys de cap de servei a l’Ajuntament de Manlleu, de manera que la gestió i la política municipal ja les coneixia una mica. Però quan et poses a davant tens la sensació que t’hi podries dedicar 24 hores al dia i no acabaries. Malgrat ser un poble petit, hi ha moltes coses per fer, i amb la complexitat afegida d’estar repartits en tres nuclis. Són sis regidors de govern i cinc a l’oposició, amb una diferència de 100 vots. Van fer patir, aquells resultats?Ens vam presentar amb tota la humilitat i amb un programa realista, sense focs artificials ni confeti. No vam prometre baixades d’impostos. De fet els hem apujat, per posar un exemple. El que sí hi havia eren projectes en marxa que havíem de poder executar aquests quatre anys, i buscar finançament per poder-los tirar endavant. Els primers plens del mandat van ser una mica tensos, amb l’oposició…Tots plegats vam pagar la novatada. Aquest primer any ha servit per posar-nos una mica a lloc. Al final som gent que venim majoritàriament del món de les entitats, organitzant, col·laborant, fent mil coses, i quan fas el salt a la política institucional hi ha una part que et sorprèn. En aquell moment, com a equip no ho vam viure bé. Ara crec que ens hem posat més a lloc, i que l’oposició fa el que ha de fer, fiscalitzar, preguntar, fer seguiment dels temes… I crec que ho fa amb un to molt correcte, i constructiu. Un dels grans projectes a Sant Vicenç és la construcció de la unitat de convivència. Ha començat la segona fase de les obres sense haver tancat la primera.És un projecte molt gran, que ens marcarà la legislatura. Ens implicava desgast, esforços i, sobretot, ens hipotecava econòmicament. Està previst en dues fases, de moment, i una tercera de cara al futur. El que hem entomat d’entrada és el final de la primera i l’inici de la segona. De la primera hi ha feta una recepció provisional: l’obra està acabada, però el que no està acabat és la recepció econòmica. Hi ha un procés judicial obert…Divergències entre la constructora i la direcció facultativa per tancar l’import final de l’obra. I també una penalització per uns terminis d’execució que no es van complir. És un dels problemes dels ajuntaments petits. Hi ha empreses bregades en aquest tipus de litigis i quan t’amenacen amb contenciosos de seguida tremoles. Però al final vam decidir que no tot s’hi val, amb l’administració, per petita que sigui, i que si hi havia raons per penalitzar s’havia de fer. L’empresa pot defensar el seu negoci, i nosaltres defensem el poble. Mentrestant, està en marxa la segona fase.Va començar al febrer va segons el previst. Si tot va bé, entre març i abril de l’any que ve l’edifici on aniran les 17 habitacions hauria d’estar acabat. La primera fase, la unitat de convivència, és el cor del projecte, però també és cert que no es pot posar en marxa fins que no estigui acabada també la segona. I un cop això passi encara ens caldrà equipar-ho. De manera que és un procés llarg i complex, però mirant el futur és un equipament molt necessari i que quan obri serà, segur, un èxit. Quan obri també quedarà disponible l’actual centre de serveis. Ja hi ha previst quins nous usos pot tenir?Se’ns obre un ventall molt interessant, perquè ens queda un equipament molt bonic al centre del poble, amb moltes possibilitats. Quan arribi el moment també donarem veu a la ciutadania per decidir què hem de fer allà. Molts ens hi hem imaginat coses, com locals per a les entitats o un lloc compartit on puguin passar coses. En parlarem, segur. L’any passat va saltar l’alarma d’uns falsos empadronaments per matricular fills a l’escola Lloriana. S’ha repetit?Aquest any no s’ha detectat. També és un any que la natalitat de Sant Vicenç no ha ocupat totes les places i ens ha permès que hagin pogut entrar alumnes que surten de la llar d’infants i passen al Lloriana. Però va ser una qüestió delicada, sí. Al final, és l’escola del poble, no? Té molt reconeixement, i és per felicitar-nos-en, però és l’escola on la gent del poble ha de poder anar. Sant Vicenç creix, en població?Sí. Ara estem en els 2.100 habitants. Ens arriba gent de Torelló, de Manlleu, de l’àrea metropolitana… Tenim marge per créixer, però al final els tres nuclis de Sant Vicenç donen pel que donen. I un problema que tenim és un tipus d’habitatge en alguns casos poc assequible. Tenim opció de cases adossades i aïllades, però per als joves que busquen un pis accessible i petit no en tenim, o en tenim molt pocs. Ho hem de poder garantir, i hi hem de treballar. Van ser dels municipis multats per sobreconsum d’aigua per habitant. S’han pres mesures?Sí. El principal problema era la xarxa en baixa de Borgonyà, que estava en molt mal estat. Hi vam començar a treballar l’estiu passat i segurament aquest trimestre ja estarem en els paràmetres que toca després de reparar fuites, instal·lar comptadors i sectorialitzar la xarxa. Des d’aquí vull agrair la feina que s’ha fet des d’Onaigua, l’empresa pública del Consell Comarcal, amb qui hem treballat conjuntament. Hem pogut aconseguir 300.000 euros per treballar-hi. Ara la situació ha millorat, però hem arribat a tenir por d’obrir l’aixeta i que no sortís aigua. Una de les patates calentes permanents és la problemàtica dels sorolls i olors de Mafriges. Com s’ha de solucionar?Mafriges és l’empresa més important del poble. La nostra obligació és que compleixi els requeriments de Salut Pública. Com a escorxador, i això ho hem revisat, les condicions en què treballa són correctes. Ha de fer canvis en el seu funcionament perquè se’ls hi obliga a nivell sanitari, i en cap cas pot créixer més. El que es va fer és una reparcel·lació per poder distribuir de manera diferent la seva àrea de treball. Però per pudors i sorolls, en aquells municipis on es toquen una àrea residencial amb una zona industrial aquests problemes existeixen. El nostre compromís és fer-ne el seguiment i minimitzar-los en la mesura del possible. Com està el projecte d’unir els tres nuclis del poble en un carril bici?Ens hi vam posar a treballar al setembre per aconseguir una subvenció i ens han concedit 170.000 euros. Per tant, contents d’haver-los aconseguit i ara, a començar a treballar per fer-ho possible. Estem a les portes de celebrar dos centenaris a l’antiga colònia tèxtil de Borgonyà. És un dels seus reclams també turístics.I que té una molt bona resposta. La Casa del Metge és el centre d’interpretació de Borgonyà i rep visites setmanals a través del Museu del Ter. Les seves visites guiades són per recomanar a tothom. Nosaltres hem continuat treballant per recuperar elements originals i restaurar algunes parts que havien quedat pendents. I aquest any, en efecte, és important. A Borgonyà fan 100 anys el teatre Casino i el camp de futbol. I de cara a l’octubre s’han planificat tota una sèrie d’actes, treballats molt des de la proximitat amb les entitats, amb els veïns, perquè puguem celebrar aquest aniversari tal com es mereix.

“Donarem veu a la ciutadania per decidir a què destinar el centre de serveis actual quan obri el nou”

“El model del rebost solidari és caduc. La idea és tancar al gener”

“A Catalunya no es recicla prou bé i tenim potencial per fer-ho més”

“Vaig fer el pas de tornar perquè jo patia fora de l’Ajuntament”

“Per la meva poca visió, reconec més ràpid els cotxes clàssics perquè tenen un disseny diferent”

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona