Núria Roca es va estrenar l’any 2019 a l’alcaldia de Sant Martí de Centelles, amb una candidatura sota paraigua dels Independents d’Osona. En aquesta entrevista, un extracte de la de dijous a l’Angle obert d’EL 9 TV, fa balanç de la majoria absoluta que reeditava el 2023 i qüestions com les ocupacions il·legals d’habitatge o el centre cívic i cultural de què volen dotar el poble.
Amb les eleccions municipals del maig de l’any passat van quedar igual: sis regidors dels independents i tres de Gent de Sant Martí, la llista associada a ERC. Gairebé se les podien haver estalviat…
Sí, vam quedar idèntic, però per nosaltres eren importants. Cada cita amb les urnes és com un examen i evidentment que no governem a gust de tothom, però va ser una gran satisfacció que la majoria de veïns ens tornessin a fer confiança.
Quina relació tenen amb les regidores a l’oposició?
Bona. A dia d’avui no treballem conjuntament, però tampoc hi ha problemes.
Quina és la principal preocupació de l’alcaldessa de Sant Martí de Centelles?
Diverses, però segurament les ocupacions d’habitatge. Som dels municipis d’Osona on n’hi ha més, i s’escapen de les competències dels ajuntaments.
Per què passa? Massa habitatges buits?
En part sí. A la urbanització de l’Oller, que va quedar aturada amb l’esclat de la bombolla immobiliària, hi teníem moltes cases a mitges, propietat de fons voltor, que han acabat ocupades.
Com actuen davant d’aquestes situacions?
Quan ens avisen els veïns, perquè normalment són ells, activem el vigilant, si són les hores que està de servei; i tot seguit truquem als Mossos d’Esquadra. A vegades hi són a temps i poden fer fora les persones que han entrat, i d’altres no. Llavors ens trobem l’Ajuntament gestionant conductes incíviques, empadronaments, ajudes… És un tema que, tot i que ens afecta molt, no està ben regulat.
Qui arriba per aquesta via són víctimes de màfies o parlaria d’ocupacions delinqüencials?
Hi ha de tot. Ens trobem famílies que han pagat per unes claus i d’altra gent que senzillament es comporta així per la cara.
Quines altres prioritats tenen aquest mandat?
Just en acabar el passat vam comprar una casa al mig del poble, a la plaça de l’Abella, amb un valor històric important. Acabem d’adjudicar l’avantprojecte per arreglar-la i convertir-la en un centre cívic i cultural. Tenint el nou aparcament de la C-17, també volem treure el de la plaça i condicionar-la perquè ho sigui realment, amb bancs, jardineres… Deixar-la bonica i arreglada.
Sant Martí va faltat d’equipaments públics.
A l’edifici de l’Ajuntament mateix hi tenim el CAP; a la sala de plens s’hi fan cursos i tallers… Som un municipi amb un pressupost ajustat, de dos milions d’euros, però realment ens cal comprar edificis i posar en marxa equipaments.
També és prioritari legalitzar la urbanització de l’Oller?
Sí, perquè és l’únic lloc per on podem créixer i encara hi queden moltes parcel·les pendents de vendre. Com va passar amb infinitat d’urbanitzacions del seu temps, es va construir sense normativa i ara hi ha tot un procés judicial pel mig. Només entrar d’alcaldessa vaig suspendre les llicències i estem treballant per desencallar-ho amb un equip multidisciplinari d’arquitectes, advocats, tècnics… El primer pas és desviar un torrent que fa que hi hagi risc d’inundabilitat. Tenim l’obra adjudicada i si tot va bé la començarem al setembre.
De mica en mica ho van endreçant…
Esperem que a principis de l’any que ve ho tinguem tot lligat i puguem començar a atorgar llicències. Ens convé, perquè hi ha gent que s’ha comprat terrenys a Sant Martí i té ganes de venir-hi a viure. I jo, com a alcaldessa, que s’hi instal·lin.
Actualment són 1.240 habitants. Han crescut respecte al 2000 o el 2005. S’hi ha de posar límit?
Sempre havíem sigut un poble de cap a 800 veïns. Vam créixer amb la bombolla immobiliària i la construcció de pisos a preu assequible, quan sobretot va venir gent de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ara ens hem estancat. Al nucli urbà, de fet, no hi ha lloc per a més. Si creixem ha de ser a la urbanització de l’Oller.
I la depuradora de les Comes, com la tenen?
L’ACA ja va aprovar el projecte, que ha anat a càrrec del Consorci del Besòs, i en principi aquest setembre s’adjudicaran les obres. Haurien de començar al gener i estar acabades al novembre. Ha sigut dur i s’ha allargat més del que volíem, però crec que ho tenim encarrilat.
De la nova escola també hi ha notícies?
De moment vam cedir a la Generalitat els terrenys per construir-la. Som els quarts o cinquens a la llista, perquè abans hi ha centres que, a més a més d’estar en barracons, es troben amb risc d’inundabilitat.
La setmana passada sortia la convocatòria dels ajuts de Renovables 2030 de la Diputació de Barcelona. S’hi han presentat?
I tant, i ràpid, perquè el primer que arriba, el primer que és seu. Als pobles petits sense tècnics a jornada completa, convocatòries com aquesta ens fan anar de bòlit, però ens interessen molt. Hem demanat subvenció per posar plaques fotovoltaiques a la teulada de l’ajuntament, als vestidors de la pista poliesportiva i al punt d’informació. També per fer un estudi de canvi de l’enllumenat a led.
Tenir un municipi de part urbana i una de disseminada és un repte? Una sort?
A vegades sembla que estiguem al capdavant de dos pobles diferents, perquè els disseminats fan molta vida a Centelles i nosaltres, a Aiguafreda. Però ja és maco. M’agrada molt la part rural. Em sap greu que últimament hagin patit tant per la sequera.
Acaben d’aprovar un inventari de camins. Per què és important?
L’hem treballat conjuntament amb el Consell Comarcal d’Osona i som el primer poble de Catalunya a disposar d’un document així. Ens en sentim molt orgullosos. L’objectiu és posar ordre a l’accés a la natura: per quins camins es pot passar amb cotxe i per quins no, amb moto, amb bicicleta… Això permetrà actuar als Agents Rurals, però també que els propietaris sàpiguen què dir i on posar els límits.
Estaven desbordats?
Sant Martí és un municipi amb molt bosc. Ens agrada que hi hagi activitat a la natura, però no pot estar renyit amb el respecte per les finques privades. Al punt d’escalada de Valldaneu, o a dalt dels cingles, se’ns hi acumula molta gent, autocaravanes, furgonetes… I a vegades se’ns fa difícil de controlar.
Com ha canviat el poble des que va entrar en servei el nou accés a la C-17?
Molt. És una meravella. Hem guanyat una entrada bonica al poble, amb el rètol que hi dona la benvinguda. D’una sortida molt perillosa hem passat a una de normal, i gràcies al radar de tram també es nota que els cotxes van més a poc a poc.
A vostè l’ha multat mai?
No, perquè entro cap a Sant Martí, però igualment dubto que em passés [riu]. Abans plovia i de seguida senties sirenes. Ara no. Els revolts són els mateixos, però agafats a 80 canvien.
Com els afectaran les obres de desdoblament de la via del tren?
Encara no ho sabem. Tenim demanat a Adif que ens expliqui i ens ensenyi el projecte. Llavors en podrem parlar. Els veïns que viuen a prop de la via també estan amoïnats.
Temen que per reduir temps de trajecte en un futur se suprimeixin estacions com Figaró o Sant Martí?
Esperem que no. De moment mai se m’ha plantejat.
Quins plans té per Sant Joan [l’entrevista data de dijous passat]?
Casar el meu cosí, que em fa molta il·lusió; i el dia de la revetlla, rebre la Flama del Canigó i encendre la foguera.
I la nit del dissabte 20 de juliol, ja sap què farà?
Home, i tant, les Nits de Valldaneu. La setmana abans de la nostra festa major, que és per Sant Jaume, sempre hi organitzem concerts. La d’aquest 2024 serà la divuitena edició. L’entorn és preciós, encantador, i a més a més servim entrepans. Val la pena. Convido a tothom a venir.
Estem pendents del nou govern de la Generalitat. Què en pensa vostè? Hi haurà pacte o tornarem a anar a votar?
Espero i desitjo que es posin d’acord. No costa tant i s’ha de donar exemple a la ciutadania.
