Elisabet Franquesa (Junts) és regidora de Convivència i Seguretat, Educació i Joves, i Via Pública. Aquesta setmana ha visitat l’Angle obert d’EL 9 TV per repassar temes d’actualitat com els radars, els principals delictes a Vic o la matrícula viva a les escoles.
Al desembre van posar en marxa els tres radars de velocitat. Només ha funcionat correctament el de l’avinguda dels Països Catalans, que ha posat de mitjana unes 20 multes al dia. Això els va sorprendre i preocupar?
Quan hi ha el pensament de posar alguna mesura reductora o radar és perquè hi ha tot un estudi que ens indica un alt nivell d’accidentalitat en alguns punts. I quan n’hi ha dins la trama urbana és perquè pràcticament sempre hi ha velocitat. El radar ens constata que correm molt i hem d’entendre que no córrer és seguretat per a tots.
Els altres dos, del carrer Torelló i de l’Era d’en Sellés, ja funcionen correctament?
Sí, ja funcionen a ple rendiment. Vam detectar disfuncions, vam parar màquines i vam tornar a demanar als equips tècnics que revisessin el circuit. No deixa de ser quelcom molt complex, i ara sí ja ens van tots en marxa. No tenim encara l’última estadística, perquè fa res que s’han posat en funcionament, però sí que traurem dades aviat de com estan anant tots els radars.
El de l’Era d’en Sellés és a 30, una velocitat a la qual no estem acostumats. Preveuen una escabetxada?
En la moció que ens van entrar els Comuns a l’últim ple vam acceptar posar unes lluminositats. Serà el primer punt que senyalitzarem. Hem de tenir en compte que si sortim de la plaça del Mil·lenari i anem cap a la rotonda del Coll de Vic no podem córrer. Hi ha passos de vianants, a davant dels Mossos, la Guàrdia Urbana… no és un tram per poder-hi córrer.
Quan calculen instal·lar els semàfors pedagògics?
Els tècnics municipals han fet una proposta de col·locació de senyals lluminosos. L’hem d’acabar de validar, parlar amb el regidor Arnau Martí, i a la que hi donem llum verda es comprarà i s’instal·larà.
Al darrer ple van parlar de multireincidència i van dir que hi ha set persones que sumen 140 detencions. Són els principals delinqüents que hi ha a Vic?
Sí. Que durant la campanya de Nadal ens hagin rebentat 14 establiments és molt greu. A ningú li agrada i els polítics som els primers i ens desesperem. No tenim prou eines ni elements per fer-hi front. En termes policials hi ha tres cercles d’intervenció. El primer és que la persona ha de tenir cura de les seves coses i no deixar-se, per exemple, el mòbil a la taula d’un bar. El segon, els establiments s’han de protegir amb persianes, alarmes o càmeres. El que necessita delinquir per quatre paperines de droga entrarà al lloc més fàcil.
I el tercer cercle?
És què hi podem fer políticament. Des de Junts hem presentat al Congrés una modificació per la multireincidència. A Vic, hem desembarcat moltes eines al cos policial i a la ciutadania, com l’app. També hem reivindicat més agents dels Mossos. El mandat passat amb el conseller Elena vam aconseguir ampliar a vuit agents més i ja n’estem parlant amb la consellera Parlón. Hem de poder-ho abordar amb recursos i eines al carrer, però la gent també n’hem de posar.
Quins són els principals delictes que es cometen?
Robatoris amb força. Furts n’hi ha, però tenen un impacte mínim en generar por i malviure. El robatori amb força vol dir que hi ha hagut forcejament. Això genera molta inseguretat.
Els darrers dies n’hi ha hagut en establiments. Com s’hi treballa?
Les dades globals ens diuen que no estem tan malament com Barcelona o Terrassa, però això no consola. Volem que els ciutadans visquin tranquils. Ens preocupa i fem intervencions, per exemple, amb paisans. D’altra banda, però, som una ciutat molt rica en comerç, en els moneders de la gent o els canvis de les caixes a la nit. Es mou diner i això els atrau. És un peix que es mossega la cua i a vegades se’ns fa difícil trampejar tot això. Per temporada de Nadal som diana blanca.
En campanya electoral van dir que una de les seves prioritats seria la seguretat. Creu que Vic és una ciutat segura?
Penso que sí, malgrat tot. Hi som, els tenim controlats, però tenim un tema sociosanitari que se’ns enllaça amb la delinqüència, molt difícil de resoldre i molt preocupant. Tota aquesta persona que per culpa del consum ha quedat tocada mentalment no depèn de cap sistema: ni del sanitari, ni del social, però tampoc del policial, que és qui se n’acaba fent càrrec. Però, és clar, davant d’una persona que no visualitza la realitat es fa molt difícil. I tenim un país amb unes lleis que no ens ajuden. Com pot ser que haguem detingut una persona 48 vegades i no hagi entrat encara a presó? No estem mirant tot l’historial i és el que estem demanant al Congrés. Ja n’hi ha prou! Molts roben per droga, que n’hi ha molt consum. Un altre drama.
Han reforçat la Guàrdia Urbana amb vuit agents. Ja treballen? S’estan formant?
En tenim tres que s’estan formant, i els altres ja els tenim incorporats al cos.
A més de drons, la Guàrdia Urbana disposa d’esprais per dispersar multituds i pistoles elèctriques. Ja n’han fet servir?
Encara no. La pistola elèctrica, que porta el caporal, és sempre al cotxe i no ha sortit. Els agents estan formats, però no ha calgut. Els esprais pebre tampoc s’han hagut de fer servir. És un bon senyal.
Els patinets també preocupen. Com ho aborden?
Fem molts controls. És una de les tasques més difícils que tenim, perquè ens veuen a venir d’una hora lluny. Estem indignats perquè no hi ha regulació i l’Ajuntament de Vic no té poder. La Generalitat ho preveu, però no entrarà en vigor fins al gener del 2027. Com els passarem aquests dos anys? És desesperant. També és un molt bon vehicle de mobilitat personal perquè és fàcil de moure i ens treu cotxes, i cada vegada més n’hi ha que circulen per la calçada o el carril bici.
També és regidora d’Educació i Joves. Durant el curs passat es van afegir 418 alumnes nous a les escoles per matrícula viva. Què li fan arribar els centres?
Desesperació. Tot això és una escola nova i suposa tenir grups sobreeixits. Els anem repartint com es pot. Estem fent coses com l’aula d’acollida accelerada, que ha començat aquest gener, en què 12 alumnes de 3r i 4t d’ESO fan una immersió al català les sis hores del dia. I quan estan preparats salten a les aules ordinàries. Un altre recurs, que fem amb la Fundació Albir, és encaminar-los cap a un curs per entrar a cicles de grau mitjà.
El nivell educatiu és un tema que preocupa molt veient els resultats dels informes PISA. És bo el de Vic?
Sí. Hi ha grans professionals, tothom treballa perquè els seus alumnes millorin. També és molt equilibrat. Les escoles estan amb les piles posades i des de l’Ajuntament els acompanyem amb tot el que podem.
A l’octubre ens anunciaven un canvi en el model d’intervenció socioeducatiu perquè el miler d’infants i joves atesos per serveis socials s’integrin més a la ciutat amb l’epicentre en les activitats extraescolars. Què han començat a canviar?
D’entrada ja tenim tot l’equip tècnic treballant al carrer. Estan fent activitats, i vinculant-se amb els nanos. Hem passat per tots els centres educatius a explicar-ho i aquest gener amb entitats i associacions de veïns. Pensem que al juny ja tindrem alguna cosa més objectivable.
Ens posava d’exemple que en lloc de fer un taller de dansa urbana en un barri concret, aquests nens vagin a una escola de dansa de Vic.
És molt més ric barrejar-se amb un grup de dansa urbana d’una escola que els pot portar un concurs. El que estàvem fent eren guetos que no ens portaven enlloc i no donaven fruit. Les coses, la societat i la mirada canvien. Deixem de tenir aquesta mirada tan assistencial i anem a una de molt més empoderadora on l’acompanyament a les famílies és la clau.
