L’exregidor a l’Ajuntament de Vic Josep Arimany, un dels noms propis de la política osonenca dels últims temps, és actualment el delegat de l’Oficina Tècnica de l’R3. Dijous va ser un dels convidats a l’Angle obert d’EL 9 TV.
2024, l’any de l’R3?
Des del 2021, que es va crear l’oficina tècnica impulsada per l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal, la Cambra i plataformes com Perquè no ens fotin el tren, que empenyen molt, s’ha fet un gran treball. Hem sigut proactius de presentar documents i hem aconseguit que ens escoltin la conselleria de Territori, Renfe, Adif i el Ministeri. A l’oficina no hi ha colors. Agents socials, polítics i enginyers compartim l’objectiu de desdoblar i millorar la línia.
Què s’ha materialitzat fins ara?
Moltes coses que no es veuen. Qüestions de seguretat, subestacions elèctriques o les obres al túnel de la collada de Toses. M’ho explicava molt el senyor Pere Macias, que ara ha passat d’Adif a Territori. Tot i això, de cara a la ciutadania, el tren és un desastre. Les Rodalies fallen quatre de cada cinc dies malgrat que a Catalunya les utilitzen diàriament 400.000 persones. És el resultat d’haver prioritzat des de Madrid l’alta velocitat i que aquí pràcticament no s’hi hagi fet inversió des del 1990.
El drama d’aquest febrer no té nom.
Segons els tècnics, quan es fa una via nova els trens hi han d’anar guanyant velocitat de forma progressiva. El problema és que venim de massa anys de mal servei. És escandalós al segle XXI, mentre es parla contínuament de tecnologia i intel·ligència artificial.
Osona té via directa amb Renfe i Adif ara mateix?
Sí, però ara hi hagut canvi al govern de Madrid i el senyor Óscar Puente ha rellevat la ministra Raquel Sánchez, amb qui teníem contacte. També ens han canviat el secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, que ha completat tot allò a què es va comprometre. Mai havíem avançat tant com els últims anys.
Però quan vostè veu que hi ha una incidència a l’R3 i se’n queixa a Renfe o Adif, què li responen?
També per part d’ells hi ha certa impotència. L’estat del tren és la suma de molts factors: falta d’inversió, vagues encobertes dels maquinistes, que no s’ha cregut en l’R3 com a línia internacional… Té més d’un segle i des de Montcada fins a la Tor de Querol continua sent d’una sola via. Qualsevol incidència en els encreuaments genera un daltabaix.
Què hi ha assegurat?
Com deia, malgrat el desastre del dia a dia, els últims temps hem avançat molt. L’estudi informatiu del desdoblament Vic-Centelles ja està redactat i a punt de sortir a exposició pública; i de la zona de Figaró, la Garriga i Centelles, que sempre m’havia semblat molt complexa, els tècnics ens diuen que es farà un túnel com els de l’AVE a Despeñaperros, amb màquines tuneladores que aniran de pressa. El que s’executi de nou ja serà amb doble via, de manera que l’actual podria quedar per a mercaderies.
Casa Tarradellas ja fa servir el tren en aquest sentit.
Sí. Va ser pionera. Estaria molt bé, perquè ens omplim la boca del canvi climàtic i la sostenibilitat, però llavors ens trobem la C-17 col·lapsada de camions.
I construir una estació de mercaderies a Manlleu?
Seria just. Des de l’oficina hi treballa molt Jordi Julià, que és un gran enginyer. Es va fer un primer estudi aliè a Renfe que potser ho va retardar, però jo ho veig clar.
Tant com la de Torelló per a la gent de la Garrotxa?
Sí. Ens fa falta, perquè també l’alcalde de Vic m’expressava la preocupació que quan hi hagi el desdoblament tots els vehicles vinguin a Vic. Hem de treballar perquè a Torelló hi hagi l’estació de servei al nord d’Osona i per a la Garrotxa, igual que una per al sud als Hostalets. Si el tren tardés 40 o 45 minuts de Vic a passeig de Gràcia, molta gent no aniria en cotxe. Viatjar llegint el diari, escoltant la ràdio o fent una becaina és molt còmode.
Però no cal parlar de futur. Els passatgers de Manlleu estan ben negres amb l’estació actual.
És que el manteniment és nefast. A Vic les escales mecàniques fan un soroll horrible. Sempre acabem al mateix lloc: dèficit d’inversió i manteniment.
Insisteix que la lluita per l’R3 no va de colors polítics, però és que anant tan malament no dona per fer política…
Pot ser, però moltes vegades els temes s’enverinen per política, perquè algun partit es vol penjar la medalla. Per això m’ha agradat que em nomenés la Cambra de Comerç, el senyor Santacreu –i li agraeixo al senyor Pujadas–, en aquest objectiu de buscar la neutralitat. Treballem amb el senyor Reniu, senador d’ERC; el senyor Paré, socialista, alcalde de Centelles i diputat a Madrid; el senyor Arnau Basco, de Junts, al Consell Comarcal… I, així, col·laboració de tots els partits.
És pessimista respecte al traspàs de Rodalies.
Em preocupa molt. Els experts ens diuen que podria retardar tot el que s’ha fet fins ara. Que Madrid digui que, com que ho traspassarà, ja s’espavilarà Catalunya. El 18 de març tenim reunió amb la consellera de Territori.
La Generalitat no hi podrà destinar més diners que l’Estat.
M’estic donant compte, i això pot sorprendre, que no és una qüestió de pressupost.
Doncs de què?
De burocràcia i infraestructura tècnica. Ho retarda molt tot que els estudis informatius, ambientals i les exposicions públiques s’allarguin anys i anys. En les entrevistes amb la ministra Sánchez, la seva idea era bolcar-se en Rodalies. I des de l’oficina hem sigut proactius a demanar, a banda del desdoblament, connexió amb l’R8 perquè des d’Osona es pugui arribar a la UAB, o els tallers de manteniment de trens a Ripoll. Sabem que també hi ha intenció de comprar 300 combois. Quan vas amb Ferrocarrils de la Generalitat, veus ordre, netedat, compliment d’horaris… Vull que el traspàs ens porti el mateix.
Vostè baixa molt a Barcelona, però no en tren. I a vegades ni tan sols passa per la C-17.
Quan miro Trànsit i la veig col·lapsada ja tiro per Manresa. Amb els tres carrils a Parets s’hi ha conegut, però és una carretera saturada. Soc metge, tinc pacients a una hora concreta i no vull fer un infart a dins del cotxe.
Deu estar content que s’ha graduat la primera promoció de metges de la UVic-UCC…
I les notes del MIR han sigut bones, un dels nostres alumnes ha quedat 57 entre 15.000 o 16.000 de tot l’Estat. El primer any sempre és difícil, però satisfà que doni fruits un projecte que vam començar el 2011 i que ens van concedir el 2017. Al principi, polítics importants i de tots els colors ens deien que no era necessari, que els metges no tindrien feina. Mireu com estem.
Hi haurà campus de Salut al Prat d’en Galliners?
És un tema urbanístic que porta l’Ajuntament de Vic. Si es pogués desbloquejar penso que l’hi hauríem de fer, va en la línia del POUM de desenvolupar el costat del riu i l’Atlàntida. Mentrestant invertirem a Can Bauman, com amb els últims quatre milions per als graus d’Odontologia i Audiologia. No se’ls dona la importància que es mereixen. El d’Audiologia no l’ofereix cap més universitat a Espanya, a més a més que hem tancat acords amb universitats del nord d’Europa. I el d’Odontologia és a la tercera universitat catalana que es pot fer. Comportarà noves infraestructures a la Santa Creu. És activitat vinculada al coneixement que en genera d’econòmica.
Sabia que l’aposta de la Generalitat a Vic era construir un nou CAP i no reformar el Vic Nord?
M’ho veia a venir, perquè parlem d’un edifici antic que no casa amb els estàndards actuals arquitectònics i d’enginyeria. També hem de pensar que Vic arribarà aviat als 50.000 habitants, i que el desdoblament de l’R3 portarà encara més gent.
On serà aquest centre d’atenció primària?
No ho sé. Depèn del CatSalut i els acords que tingui l’Ajuntament, però el CAP s’ha de fer pensant en com ha evolucionat l’assistència sanitària, en els nous rols, i en aquest augment de població.
Sona a l’antic Mercat Municipal. L’hi veuria?
Les nostres societats seran cada cop més envellides, és a dir que la gent no el pot tenir gaire lluny. L’espai del mercat, al costat de la plaça, em sembla ideal. Beneficiaria molt les persones amb dificultats de mobilitat.
La Universitat de Vic arribarà a trobar l’encaix a Manlleu?
A totes les reunions dels comitès executius de la UVic-UCC parlem de propostes per a Manlleu. En tinc alguna d’una mica boja.
Com ara?
Osona està a la vora del Vallès, on hi ha les gran industries farmacèutiques; i també tenim molt a prop, a Amer, el gran laboratori d’Hipra. Partint d’aquesta base, per què no oferir a la UVic un grau de Farmaindústria? Seria el primer a Espanya i Manlleu, un bon lloc. Sempre hem de buscar coses singulars, com el grau d’Audiologia.
