EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“No és bona la debilitat que té el govern”

El cap de l’oposició al Parlament, Salvador Illa, fa balanç en aquesta entrevista de la situació política

El cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, Salvador Illa (PSC), va ser aquest dimarts a Vic on va presentar el candidat de Vic a les eleccions municipals, Miquel Ylla. Al vespre també va assistir a l’homenatge a l’exalcalde de Vic Jacint Codina. En aquesta entrevista a EL9NOU.CAT repassa els temes d’actualitat: l’acord amb ERC en els pressupostos, el decret de sequera o els possibles pactes als ajuntaments.

Avui fa un dia ennuvolat, però ara mateix potser és més esperançador un dia ennuvolat que un dia de sol.

És una bona notícia i encara ho seria més si hi hagués pluja. I encara més si la pluja fos persistent i fos a les capçaleres de les conques internes de Catalunya, que és on tenim el problema greu i preocupant de sequera.

És preocupant que amb el decret de sequera no hi hagués unanimitat?

El Govern no ha fet les coses bé. Si et presenten un decret aprovat i es porta al Parlament per ratificar-lo i a continuació es fa una cimera que es comunica en una sessió de control… Aquesta seqüència és una inversió lògica dels termes. El que hauria estat lògic és que hi hagués hagut una trucada del president de la Generalitat als diferents portaveus dels grups, que se’ls demanés l’opinió, convocar-los, que es fessin aportacions i després prendre la decisió. S’ha fet al revés. Per això ens vam abstenir. No volem obstaculitzar que prengui les decisions que hagi de prendre, però porta dos anys en sequera sense prendre’n, i deu sense fer res en aquest tema. I aquest és un decret de fiscalització i ha de ser un decret d’invesió. No dic que si hi ha administracions locals que no ho fan bé no hi hagi d’haver elements per poder-ho corregir, però la dinàmica hauria de ser de col·laboració en dos punts. Un: hi ha aquests recursos, treballem junts; i dos: els ajuntaments no poden ser l’ase dels cops. Nosaltres des del govern alternatiu en el darrer any i mig hem anat acordant mesures i al pressupost vam insistir que posessin inversió en matèria d’aigua. Inversions per augmentar l’aigua regenerada a la conca del Besós i la dessaladora de la Tordera, però ara hi ha un marge d’acció limitat i només ens en podem sortir si generem una dinàmica de col·laboració.

Foto: Albert Llimós

Per aquesta dinàmica que comenta la cimera d’aquest divendres és molt clau?

És important si el Govern entén que ha de canviar la seva actitud. Tinc ganes d’ajudar i col·laborar, però el Govern ha de fer el que ha de fer. De cada tres euros previstos d’inversió l’any passat, que ja no plovia, dos no es van invertir. D’on surt això? Doncs de la memòria de l’ACA del 2022. Això s’ha de corregir. Ja en un any de sequera no es van invertir els recursos necessaris. S’ha de fer la feina que toca fer i si vol ser ajudat, acompanyat ho farem encara que ara hi ha un marge de maniobra limitat. Però cap ànim d’obstaculitzar.

La col·laboració de la que parla va més enllà de Catalunya? La ministra de Transició Ecològica s’ha ofert a col·laborar.

Ha fet bé, però les conques internes són responsabilitat de la Generalitat i qui ha de prendre decisions és la Generalitat. No barregem. El problema ara és de les conques internes on hi viuen 6 milions de persones, tenim un estoc d’aigua equivalent al consum d’un any, uns 600 hectòmetres cúbics, la meitat dels quals va per consum residencial i ja hi ha uns nivells de consum molt baixos. Tots farem l’esforç, però ja estem en nivells molt biaxos. S’hauria hagut d’actuar abans.

La proximitat de les municipals dificulta el consens?

Per part meva no, no sé d’altres

Té la sensació que per d’altres si?

Crec que sí. El primer document sobre sequera nosaltres el vam fer fa més d’un any, hem fet propostes i en el pressupost vam posar molt èmfasi que s’apostés molt per invertir. D’aquests 300 hectòmetres cúbics per ús residencial es pot augmentar l’aigua regenerada, ja es fa al Llobregat. S’ha de fer el mateix al Besòs i una dessaladora al Prat, augmentar la capacitat a la Tordera… Hi ha manera de resoldre-ho, però s’ha de fer la feina i aquesta feina no s’improvisa. I com ho paguem? Hi ha l’oportunitat dels fons europeus Next Generation. Si es va per aquest camí s’enfoca bé, però em sap greu que no s’hagi treballat amb més anticipació i ara ens trobem com ens trobem. El que no s’ha de fer és generar una dinàmica de culpabilització a altres administracions o a empreses proveïdores. Em comprometo a no obstaculitzar i en el que pugui a ajudar.

“Hi ha canvi climàtic i no plou, però amb canvi climàtic i sense ploure si haguéssim fet les coses que havíem de fer no estaríem com estem avui”

La sequera

Això és donar aire al Govern.

Això és aplicar el sentit comú. Perquè som aquí: hi ha canvi climàtic i no plou, però amb canvi climàtic i sense ploure si haguéssim fet les coses que havíem de fer no estaríem com estem avui. Tindríem boscos secs, però tindríem aigua per regar els camps, per a la indústria i per ús residencial. Això ho he de dir. Ajudaré en el que pugui perquè vull que el país vagi bé, però algunes coses s’han de fer diferent.

L’aprovació del pressupost va ser un punt d’inflexió?

Però no tant per l’actitud nostra, que és de mà estesa i des d’un primer moment, sinó perquè hi havia una prevenció amb nosaltres. Per això des de l’esquema polític a Catalunya és novetat. El Govern va col·lapsar i en aquest context que nosaltres acordem el pressupost amb un Govern minoritari, que és el més dèbil dels últims 40 anys, és una novetat. No és bona la debilitat que té el govern. La foto del president i el cap de l’osposició pot semblar que no és normal, però creiem que és la manera de fer política del moment que vivim, que és complex, i volem fer política útil. Amb el decret de sequera farem el mateix i si es necessita un cop demà també el donarem.

Això es notarà amb pactes a les eleccions municipals?

Són àmbits institucionals diferents. Als ajuntaments tenim acords amb diferents grups: Junts, ERC, Cs, Comuns… Això és normal. A cada àmbit hi ha particularitats que fan aconsellable una o altra aliança i donem molt ampli marge d’autonomia a cada grup municipal; són els que acaben decidint. A nivell municipal el que cal és estabilitat i per anar bé que els governs transcendeixin un mandat. Una estabilitat de 8 o 12 anys per anar a fent el projecte. L’experiència ens ensenya això. I una orientaicó progressista que vol dir que el municipi avanci, que no sigui no fer res, anem a conservar… no: s’han de fer coses, s’han de posar en marxa els municipis i hi ha d’haver molta autonomia perquè cada grup sap quina és la millor manera de funcionar al seu municipi.

Amb el que explica sobre la política diversa de pactes hi ha també una conclusió de fons en el sentit que s’ha trencat la política de blocs?

És bo per Catalunya que hi hagi diàleg i que siguem capaços d’arribar a acords. I hi ha temes en què no estem d’acord. Respecto el plantejament independentista; jo no el tinc aquest plantejament, però vull que el país vagi endavant. També ho volen ells i, per tant, podem arribar a acords en diversos àmbits. I en els temps que estem vivint amb la pandèmia, la guerra -mai hi havia hagut tants refugiats a Europa des de la segona guerra mundial-, les incidències del sistema financer… és positiu arribar a acords. Nosaltres tenim tres eixos: el primer, generar prosperitat, som socialdemòcrates però s’ha de generar prosperitat, s’han de donar les condicions perquè hi hagi prosperitat. Amb aquesta prosperitat, i aquest és el segon eix, protegim els ciutadans amb polítiques públiques en l’àmbit sanitari, educatiu, de serveis socials… i, el tercer eix, és la modernització de l’administració. Hi ha molt bons servidors públics, però algunes estructures, alguns esquemes s’han de modernitzar. En aquests tres eixos es poden trobar acords.

“És bo per Catalunya que hi hagi diàleg i que siguem capaços d’arribar a acords”

Els pactes

Creu que el Govern arribarà al final de la legislatura o hi haurà eleccions anticipades?

No és bna la debilitat del Govern. El moment que estem vivint faria aconsellable que hi hagués suports parlamentaris suficients. Hi ha recorregut. Per això dic: “Expliqui, consensuï, busqui el punt d’acord”. Sobre les eleccions, la responsabilitat és del president. Ell no ho veu necessari i s una competència seva. No sé què farà i com ho farà. Jo sí que sé què faré. Ja ho he explicat: construir una alternativa fent propostes als pressupostos, no obstaculitzar res en màteria de sequera i estarem disposats pel que convingui, però no som un partit amb 5 diputats; en tenim 33 diputats i una mica més de vot popular que el partit que governa.

Li aniria bé que hi hagués eleccions ara?

No m’ho he plantejat. No tinc cap pressa. No està a la meva mà. No tinc capacitat ni intenció de forçar res. El que faig és construir una alternativa pacientment, tenaçment i escoltant a tothom.

“No tinc cap pressa. No està a la meva mà convocar eleccions. No tinc capacitat ni intenció de forçar res. El que faig és construir una alternativa pacientment, tenaçment i escoltant a tothom”

Les eleccions

Però governar, i això és una obvietat, es fa des del govern; des de l’oposició es pot incidir però de govrnar es fa des del govern.

És així. Per això demano a Aragonès que governi i als que ens toca estar a l’oposició, perquè així són les normes, el que hem de fer és construir una alternativa, fiscalitzar l’acció de govern i dir què faríem. Això és el que intentem fer.

Els acords s’han d’explicar, però els desacords també. Que no s’apliqui la renda bàsica universal no costa d’explicar?

No.

Beneficia a molta gent.

No es poden fer trampes. No tinc una posició dogmàtica, però està discutit i estudiat. Enlloc on s’ha provat, enlloc, ho han implantat. Hi havia la previsió d’invertir 40 milions d’euros per fer una prova amb 10.000 persones: 5.000 cobrant (els majors de 16 anys 800 euros al mes i els menors de 16 anys, 300) i els altres 5.000, no; i comparar. Ara no estem per gastar en això quan als llocs on han fet proves enlloc s’ha posat en pràctica. Posar-ho en pràctica costaria 50.000 milions i el nostre pressupost és de 41.000 milions. Aquests 40 milions de la prova, sabent que és un any especialment complicat per l’augment del cost de la vida, es poden dedicar a reduir llistes d’espera… A partir d’aquí estem disposats que es continuï treballant, però no fent un experiment amb 40 milions i dir ‘això ho farem’. I com? Això que tot ho farem, i que el món ens mira ja ho hem fet. Demano seriositat. Estic obert a veure com evoluciona això, però en aquest moment no ho veig factible.

Foto: Albert Llimós

Avui presenten el candidat de Vic, Miquel Ylla. Què li diu el nas? Com anirà a Vic?

Estic molt content del candiat de Vic. En Miquel Ylla té un prestigi molt acreditat, una trajectòria professional molt brillant i crec que reflecteix molt bé el que volem fer: sumar i aportar essent molt respectuosos amb el que tothom pensi, molt enfocats a millorar la qualitat de vida. Aquest és el plantejament general que fem i a Vic personalitzat d’una forma molt plàsitca amb Miquel Ylla. Les coses ens poden anar millor i estem molt convençuts del que fem.

La valoració, en uns eleccions que no són unes de soles sinó tantes com municipis hi ha a Catalunya, dependrà molt del que passi a Barcelona. Què passarà a Barcelona?

El que decideixin els ciutadans de Barcelona.

Una resposta de manual.

A Barcelona cal un canvi. S’obre una nova etapa i estem en condicions amb en Collboni de liderar aquest canvi. Hem governat molts anys amb un resultat positiu que la ciutat recorda i valora positivament. Barcelona vol oportunitats. No pot ser que tot sigui no, no i no; ha de ser una ciutat segura, endreçada i amb agents de l’ordre públic perquè es respectin les normes de convivència i, també, una ciutat amb orgull. És uan ciutat que ha estat admirada. Vaig ser a Portugal i vaig entrevistar-me amb el secretari general del partit socialista portuguès, Antonio Costa, que és el primer ministre de Portugal, i ell em va parlar de Barcelona, em va explicar que quan era alcalde de Lisboa anava a Barcelona, s’inspirava en polítiques que es feien a Barcelona,… Aquesta és la Barcelona orgullosa que se’ns ha escapat de les mans aquests 12 anys amb Trias i Colau. Oportunitats, ordre i orgull.

Parla de Trias i Colau, però en el govern de Colau hi havia el PSC. I la responsabilitat de la seguretat, precisament, pertanyia a Albert Batlle.

La responsabilitat de la seguretat és de la Generalitat, Albert Batlle ha fet una feina i la seguretat ha millorat. Però qui té la responsabilitat és qui està al capdavant. I ha estat Colau. Nosaltres tenim un projecte polític autònom i diferent i el que hem fet és estar oberts a col·laborar i a fer el que hem pogut perquè no anés encara pitjor.

A la política i a la vida s’ha de ser perseverant?

Les coses importants i rellevants no surten a la primera. Intentem ser perseverants per aconseguir-ho. A vegades ens en sortim i a vegades no. I si no ens en sortim, analitzem perquè.

Li deia per fer una analogia de la política i les maratons. Vostè fa maratons.

A mi em va molt bé. És un aspecte de fer salut i que va bé mentalment. Reservar-me un espai per mi amb regularitat és una disciplina per poder estar amb mi mateix i em va molt bé per oxigenar-me, pensar en diferents coses i d’una manera natural primer vaig fer una mitja marató

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 856 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't