Santa Cecília està a punt d’inaugurar una àrea d’aportació de residus tancada per acabar amb les visites de persones de pobles veïns que els deixen les deixalles. Ho va explicar l’alcalde, Joan Senmartí (Junts), en una entrevista a l’Angle obert d’EL 9 TV de la setmana passada, on també va parlar d’altres temes d’actualitat al poble.
L’any que ve farà 20 anys que és alcalde. Ho és des del 2007. S’imaginava que hi estaria tants anys?
Jo sempre havia treballat pel poble, però ser alcalde i tants anys no m’ho imaginava.
Es planteja plegar o vol repetir?
No tinc ni idea de què faré. Sí que els partits ja es mouen i he tingut converses. No diré ni si continuo ni si no. Si hi ha algú que es vol presentar evidentment que jo ja plegaré, però si he d’anar a darrere la gent no ho faré. Falta un any. Hi ha gent que té pressa, però jo no en tinc. Els partits en un poble com Santa Cecília hi pinten poca cosa. Hem set sempre cinc regidors i una llista única i cadascú es presenta pel partit que vol, sense oposició ni mals rotllos. Aquí la gent vota les persones.
Quan diu que no anirà darrere la gent és perquè costa trobar-ne que es vulgui implicar en política local?
Sí. Ja sé que hi ha gent que li agrada, però tenen una feina i haurien de demanar una tarda de festa a la setmana. Jo he treballat de pagès tota la vida i si havia de marxar un parell d’hores quan tornava em quedava la feina per fer, però la gent si treballa en una empresa costa més i de gent amb feines liberals n’hi ha poca allà. Per tant, sí, costa trobar gent que s’hi vulgui implicar perquè hi has de ser-hi a estones. No tenim brigada ni agutzil i a vegades he d’anar a obrir la porta jo, com ara que fem obres. Coses que en un poble gran no passen.
Pels veïns també deu ser molt fàcil trucar-li si tenen qualsevol problema, no?
I si no, venen a casa. Sempre són consultes com a veïns o amics les que em volen fer i sí que passa, sí.
Hi ha bona entesa a l’equip de govern malgrat aquestes sigles diferents que deia que tenen?
Jo els he anat a buscar cada vegada com a persones. La primera vegada que van venir a veure’m de Convergència els vaig posar dues condicions. La primera era que si hi havia una altra llista jo no hi volia ser i la segona que la llista la volia fer jo. I fins ara, les cinc vegades, ho he continuat fent igual. He anat a buscar la gent i els he dit que es presentin per les sigles que vulguin, però que es presentin amb mi. He tingut la sort que totes les vegades he set el més votat, si no potser m’hauria plantejat que algú altre es volgués presentar per alcalde. No s’ha donat el cas i aquí estem. 20 anys.
Com està sent aquest cinquè mandat?
Igual que tots. Només que cada vegada penso que és més complicat ser alcalde per la gestió. Independentment de les noves tecnologies, que t’ajuden, però jo que vinc del món de la pagesia que actues per lògica, quan comencem amb protocols, simulacres, informes i plans de gestió, però ningú agafa una eina per solucionar el problema em preocupa una mica. Ja sé que barrejo coses perquè faig d’alcalde però jo soc pagès. Quan veus que els boscos estan bruts i hi ha molts plans de gestió però quan neteges hi ha una normativa que et diu que no ho pots cremar i t’has de gastar diners, aquestes coses em preocupen perquè no sé com acabarà tot això.
Abans parlava de les obres a l’ajuntament. Les estan fent perquè sigui més accessible. Convenia molt?
Teníem els despatxos en un primer pis, hi havia una escala, no hi havia ascensor, i aprofitant la subvenció del PUOSC vam decidir reestructurar una mica l’ajuntament, fer un ascensor i aïllar-ho, i ara estem en aquest procés.
I els queda alguna cosa per fer aquest any?
Estem acabant una àrea d’aportació de residus i hi ha alguna subvenció per a camins i hem de mirar què fem, que és el que allà, que són cases aïllades, és el que agrada als veïns, poder arribar a casa en condicions. Crec que ho tenim força bé perquè hi ha la carretera que vertebra tot el poble i després hi ha ramificacions i les carreteres que van a dues o tres cases estan asfaltades. Sempre hi pot haver algun camí puntual que s’hagi d’arreglar, però estem bé.
Feia referència a l’àrea d’aportació. Fa poc el vam sentir al ple del Consell d’Alcaldes que es queixava del turisme d’escombraries.
A més de generar un problema econòmic, que paguem més del que ens toca, el problema és la porqueria i el desastre que hi ha. Som conscients que no és una cosa només de Santa Cecília, que és global. Jo penso que a escala comarcal s’hauria d’haver fet un sistema més conjunt, no que cada poble triï el seu model perquè porta això. Si jo tinc porta a porta i avui no hi he pensat, com que sé que al poble veí hi ha contenidors ho tirem allà. No veig clar com s’ha fet, però bé, fem l’àrea d’aportació i ens falta instal·lar el sistema d’obertura. Hi hem posat unes càmeres, per veure si algú no ho fa bé, i a veure si solucionem el problema.
S’hi accedirà amb targeta?
Sí. Ja havia d’estar fet fa dies i si demà ens donen les targetes la setmana que ve podem tenir-ho a punt. Alguna cosa havíem de fer. Ens hi hem vist obligats, no ho hem fet per gust. Som conscients que teníem quatre o cinc punts i que anava molt bé perquè la gent ho tenia molt fàcil i molts hi anaven a peu i ara algú haurà de fer un parell de quilòmetres.
I l’habitatge, com el tenen?
Tenim dues o tres cases buides, però hi estan fent obres i n’hi ha dues o tres més que les lloguen i quan marxen l’endemà ja tornen a ser plenes. Estem molt a la vora de Vic, estem molt tranquils, i si hi ha alguna casa va molt buscada. Hem intentat facilitar que es poguessin fer obres a les cases per partir-les perquè són masies grans, que hi caben dos o tres pisos. El jovent que està en edat de buscar habitatge tothom s’ha espavilat. Podria ser un problema social tenir dos avis grans sols i està molt bé que pugui tenir algun fill allà.
Se’n podria construir si mai en cal més?
Hi havia hagut l’opció d’una urbanització, que es va complicar amb la crisi del totxo, però no ens acabava de convèncer. Fer una urbanització amb torres perquè vingui gent amb un poder adquisitiu molt alt no ens interessava. La idea primera era que la gent del poble es pogués fer un habitatge. Per això l’Ajuntament vam comprar els terrenys als inversors i, de moment, ho hem parat. Si creix el poble també necessites més serveis.
S’ha anat avançant, d’altra banda, en la retirada d’amiant de les teulades de les granges o està costant?
És un d’aquells temes que jo no hi estic gens d’acord. Vaig fer un pressupost per retirar 500 metres d’amiant, la subvenció que em donaven era de 17.000 euros, però me n’he de gastar 35.000 per tornar a fer aquella teulada. Conec algun veí que té 3.000 metres d’amiant i et fan canviar una cosa que funciona.
Hi ha un tema que sempre està enquistat que és la contaminació de les fonts. Aquest any a l’informe del GDT la seva de Gallissans no és la primera, ho és la de la Gana de Calldetenes (508,7 mg/l), però sí la segona (487,8 mg/l), seguida de la font de Santa Cecília (410,7 mg/l). És menys que algun altre any, però continuen sense poder-ho resoldre?
Sí i jo no sé per què passa perquè la de Gallissans és a casa meva. Ara el tema purins crec que en general està molt més controlat. S’havien fet animalades i potser encara ho arrosseguem perquè fins que no es filtri tot potser passa temps. Tampoc hi ha macrogranges a Santa Cecília. És complicat perquè a sota terra no sabem com són els aqüífers, ni com funcionen ni d’on venen. És un altre dels problemes que tenim, el de les fonts.
