“Hem de ser àgils, el màxim de sostenibles i, sobretot, que la ciutadania no trobi els canvis”

EL 9 NOU segueix amb el cicle d’entrevistes a representants polítics del Lluçanès per abordar la configuració de la comarca. Jordi Bruch (Junts) és l’alcalde de Prats de Lluçanès, president del Consorci del Lluçanès i vicepresident segon de la Mancomunitat del Lluçanès. Quina és la tasca de la Mancomunitat del Lluçanès?En el moment que es creaven, les comarques ja passaven a tenir el reconeixement oficial amb consell comarcal. Aquí es va demanar un període transitori per poder tenir temps per preparar el Consell Comarcal i els serveis que ha d’acabar prestant. La Mancomunitat és l’òrgan transitori per poder muntar l’estructura política i tècnica del que serà el futur Consell Comarcal del Lluçanès. S’està en ple procés transitori. Com valora aquest període?Molt bé, el que passa és que són feines que costa que es vegin de portes enfora. Entremig hi va tornar a haver la consulta a Olost, això també ens va marcar una mica el timing per a la creació dels estatuts, però a partir d’aquí hem tirat milles, ens ha servit per poder tenir un pressupost, contractar un gerent i començar a perfilar realment quines línies ha d’encarar i quins serveis ha d’acabar prestant aquest futur Consell Comarcal. De portes endins hi ha hagut molta feina i se n’està fent molta. Què és el que més destacaria?Hi ha hagut reunions amb diferents departaments de la Generalitat, també amb la Diputació de Barcelona, per veure com fem tota aquesta transició. El Consell Comarcal d’Osona té els seus convenis programa amb els diferents departaments de la Generalitat. Nosaltres no volem desvestir un sant per vestir-ne un altre, al contrari, coses que funcionen i que tenen un termini marcat en aquest cas per aquests convenis, el que hem de fer és respectar-los, i els que realment es poden començar ja amb la Mancomunitat, tirar-los endavant. Quines són les prioritats?De prioritats n’hi ha moltes. Hem de ser àgils, el màxim sostenibles possible i, sobretot, que la ciutadania no trobi aquests canvis. En el moment en què la gent no els trobin o notin que van a millor serà perquè estem fent bé la feina. El que hem d’intentar és evitar les duplicitats de serveis i sobretot que els serveis que prestem siguin iguals o millors que els actuals. Hi ha alguna concreció?Ja ha sortit la plaça d’arquitecte, que donarà servei als vuit municipis de la comarca. Aquest servei d’assistència local, també d’enginyeria, ja es tira endavant. També hi ha acordat amb el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat entrar dins del seu conveni programa. Estem treballant també en temes de serveis socials, joventut i educació. Com valora la decisió de comprar la Torre Malla com a seu del Consell Comarcal?Ho valoro súper bé. Creiem que un edifici emblemàtic, d’estil modernista, com la Torre Malla, que està al centre neuràlgic de Prats i que conformarà un cercle juntament amb Cal Bach i Ca l’Andreuet, és una molt bona opció. Ara estem esperant el document per poder fer la compra oficial. Provisionalment, es muntaran les oficines per als treballadors –gerència, arquitecte, enginyers...– a la planta alta de Ca l’Andreuet. Serà temporal, fins que tinguem la Torre Malla adequada. Com és l’entesa entre els vuit municipis de la Mancomunitat?La veritat és que l’entesa és bona, com també tenim amb tots els municipis que formem el Consorci del Lluçanès. Anem en la mateixa línia per tirar això endavant. Després de les eleccions municipals de l’any que ve, els vuit municipis de la Mancomunitat quedaran totalment desvinculats del Consell Comarcal d’Osona?L’ens que ens representarà serà el Consell Comarcal del Lluçanès, però haurem de veure aquesta transició amb els convenis programa amb cada departament. N’hi ha algun que no acaba el maig o el juliol del 2027, sinó el 2028 o el 2029. Consell Comarcal del Lluçanès i Consell Comarcal d’Osona continuarem treballant plegats i segurament hi haurà encara algun servei que ens l’acabarà prestant el Consell Comarcal d’Osona. S’acabarà valorant el tema en funció de l’economia d’escala i els costos. Quins avantatges suposarà per al Lluçanès tenir Consell Comarcal propi?El Consell Comarcal del Lluçanès l’acabaran formant aproximadament 6.000 habitants i vuit municipis, que esperem que amb el temps pugui abastar tot el que és la comarca natural, aquests 12 o 13 municipis. I la comarca d’Osona deu tenir uns 150.000 habitants i 50 municipis. El Lluçanès és un territori molt delimitat geogràficament, de caire rural i amb la població envellida. I no és el mateix, poso un exemple, anar a prestar serveis socials a Vic, Manlleu o Torelló, que a una zona com la nostra, on tenim municipis de 300, 500, 1.000 habitants o 2.000 i escaig com és el cas de Prats, el més gran. La realitat del nostre territori és una altra que la de la Plana. Això és el que ha de notar la gent, aquesta proximitat i l’adequació dels serveis al territori. I hi haurà desavantatges?Crec que tot han d’acabar sent avantatges. Les coses que per volum no puguem acabar portant hem de teixir les aliances perquè puguin ser possibles. I en aquest sentit jo crec que ha de ser tot a sumar, no pas a restar. Quin ha de ser el paper de Prats en aquest futur Consell Comarcal de Lluçanès?El mateix que ha sigut els últims anys, això no es canvia. Però no per tenir el campanar més alt, ni més baix, ni més petit, ni més ample. Jo crec que és una miqueta el tarannà. És el poble amb més població, on per tradició el mercat dominical ha sigut un punt neuràlgic, i és també on s’acaben tenint més serveis a escala municipal, però que són extrapolables sempre a tota la comarca. Des de l’institut, instal·lacions esportives com el pavelló, l’escola de música –l’EMAL–, que va néixer aquí i després s’ha extrapolat a tot el Lluçanès. També penso que hi haurà serveis que hauran d’acabar venint aquí. Per exemple estem reclamant que hi pugui haver una oficina dels Mossos d’Esquadra. Quin ha de ser el futur del Consorci del Lluçanès?El Consorci està fent una miqueta la feina que haurà de fer el Consell Comarcal. Un ens aglutinador de prestació de serveis i de mancomunar serveis. Una tasca que ha fet divinament fins a dia d’avui, que creiem que tindrà una data de caducitat, perquè l’òrgan que farà això serà el Consell Comarcal. Tindrà entitat jurídica pròpia, això vol dir que tindrem una interlocució directa amb la Generalitat de Catalunya, cosa que no podem tenir des del Consorci, que té unes funcions molt limitades. Tot i això, hem de veure si hi ha algun serrell que s’haurà d’acabar prestant des del Consorci. Què passarà amb els municipis que formen part del Consorci però no de la Mancomunitat?També s’haurà de preveure, en aquest cas hi haurà serveis que segurament es podran acabar prestant des de la Mancomunitat també per a aquests municipis que no siguin del Consell Comarcal del Lluçanès. Com veu el futur d’aquests municipis?Això és una valoració molt personal, i les polítiques de cada ajuntament seran les que ho acabaran decidint. Crec, i ho he defensat des del principi, que el Lluçanès és un territori molt ben delimitat geogràficament. No un nom o una comarca ens ha d’acabar trencant, al contrari. I crec que la feina que s’està fent és bona i que, a no molt llarg termini, aquests municipis, veient el tarannà i les dinàmiques que acabarem portant en aquest futur consell comarcal, que seran molt més adequades al territori, acabaran sumant-s’hi.

“Hem de ser àgils, el màxim de sostenibles i, sobretot, que la ciutadania no trobi els canvis”

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”

Centelles aprova un pressupost de 9,2 milions amb crítiques de l’oposició per la tardança

Ariadna Masmitjà i Pau Pérez denuncien maltractaments d’Israel a l’arribada a Barcelona

“Sabia des del minut u que la política no està feta per eternitzar-s’hi”

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Prenen possessió els dos nous regidors del PSC a Ripoll, a qui Orriols titlla "d'esquirols"

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll