Arnau Basco (Junts) és alcalde d’Orís des del 2011. A les municipals va ser l’única llista que va presentar-se al poble. La setmana passada va ser un dels entrevistats a l’Angle obert d’EL 9 TV, on va repassar els principals reptes del mandat, com la millora tecnològica de la xarxa d’aigua o el projecte de parc solar a l’abocador.
Quines són les prioritats del seu govern?
Bàsicament, d’una banda, els serveis municipals de qualitat, on englobem la xarxa municipal de fibra òptica, les millores en la de l’aigua, i la millora d’equipaments i d’infraestructures. I, per altra banda, tot allò que té a veure amb ajudar les famílies a través del catàleg de subvencions, amb les diverses línies d’ajuts i incentius econòmics adreçats a les famílies.
Orís és conegut per donar ajuts als veïns de tota mena. En rumien algun de nou?
Els ajuts tenen la intencionalitat de promocionar. Per exemple, en salut, doncs, la importància de fer-se una revisió oftalmològica a l’any per detectar possibles malalties. En aquesta legislatura intentarem fer-ne un que té a veure amb la salut mental. A vegades no cal anar al psicòleg quan estàs malament, sinó per tenir un suport extern. També hem augmentat fins a 3.000 euros per habitatge les ajudes per recollir les aigües pluvials en un moment de sequera important.
El mandat passat van implementar ajuts per instal·lar plaques fotovoltaiques. Ha calat la iniciativa?
Va tenir molt bona acceptació al principi. Ara no té la demanda dels primers anys, però cada any aprovem aquesta convocatòria i de mitjana hi ha sis o set sol·licituds d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum en habitatges. Actualment n’hi ha a 44 habitatges, però arribarà un moment en què tindrem el 100%, de la mateixa manera que amb la xarxa d’aigua es va fer una aposta per portar-la als disseminats. No es va aconseguir tot a la primera, però si es manté al llarg del temps estem convençuts que tothom ho acabarà tenint.
En quin punt es troba el projecte de fer un parc solar a l’abocador d’Orís?
Amb el Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona, que és titular dels terrenys, estem fent passos importants. Es disposa d’una subvenció d’1,5 milions d’euros provinents d’un programa d’ajuts a la Diputació i està en fase de tramitació administrativa a la Generalitat, a l’espera que aquest any 2024 es disposi de les autoritzacions administratives corresponents. Amb l’horitzó ficat que al 2025 es pugui fer l’execució de les obres. Encara hi ha molt camí per recórrer.
També estan treballant perquè es pugui bombejar l’aigua de forma sostenible.
Tenim una xarxa de 68 quilòmetres d’extensió i 120 abonats al servei municipal d’aigua. És fàcil de dir, però molt difícil de gestionar, tant pel dia a dia com per les inversions. Ens proposem fer un pas més en eficiència de la xarxa pel que fa als bombejos. Ja tenim el projecte executiu sobre la taula a l’espera de poder disposar d’alguna subvenció. Això ho combinem amb el dia a dia de renovacions de la xarxa que són inversions molt importants. Ara hem acabat la del nucli de Can Branques amb una inversió de 326.000 euros, finançada per un fons Next Generation, i amb una aposta per la telegestió. Així els abonats poden tenir una oficina virtual, detectar possibles sobrecabals i interactuar de manera ràpida. Tot a través d’un app, que també hem pogut desenvolupar gràcies a l’ajuda.
Totes les llars ja tenen comptadors telegestionats?
Ara mateix ja n’hi ha el 45% de connectats, que són els que formen part del projecte. Estem pendents d’una licitació per posar-ho a la resta d’abonats. Això es produirà en els propers 15 dies. Aviat podrem fer una sessió formativa als veïns.
Orís té recursos hídrics?
Podem dir que Orís a dia d’avui no té problemes d’abastiment d’aigua perquè tenim dues captacions. Una és per l’aposta que es va fer en el seu moment de connectar-nos a la potabilitzadora, el 2016, i l’altra, de fer un pou per complementar cabals, el 2018. No tenim problemes perquè estem ben situats, en una zona amb el Ter molt a prop. Si estiguéssim en una altra, no tindríem aquest privilegi.
Una de les altres carpetes és la millora de la seguretat a la xarxa de camins municipals. Amb què treballen?
La legislatura passada vam fer un projecte per millorar la seguretat de la xarxa de camins municipals. No tant pensant a pavimentar camins, sinó per solucionar problemes de seguretat amb pedres que queien dels talussos, zones amb desnivells importants, parts de camins amb poca amplada… Vam executar els punts crítics amb una inversió de 240.000 euros. Ara estem redactant un projecte executiu de la segona fase. A Orís, les cases estan habitades perquè s’hi arriba bé per camins o tenen aigua. Ara és moment de consolidar la part dels camins.
Com treballen per posar en valor el castell d’Orís?
Vam aconseguir una subvenció de la Diputació de 197.500 euros per posar en valor el monument, millorar-ne l’accessibilitat i la seguretat. Ara estem en la fase d’inici de l’adjudicació perquè s’ha d’executar abans del 31 de desembre d’aquest any. Això ens permetrà poder lluir millor el castell perquè ara no és visitable la part que es va excavar fa uns anys. El tenim tancat i ens dol. És l’emblema del municipi. Ens interessa molt poder-lo obrir al públic i garantir la seguretat dels visitants.
Han tirat endavant molts projectes gràcies a subvencions. L’abocador també és una font d’ingressos.
Evidentment, tenir una infraestructura d’aquest tipus permet tenir uns ingressos extraordinaris, que serveixen per afavorir i ajudar les famílies. Disposar d’això et pot fer perdre la visió i malgastar-ho. Si tenim qualsevol projecte, primer esgotem les possibilitats de trobar subvencions d’altres administracions i si no en som capaços, llavors fem servir aquests recursos extraordinaris. Però sempre intentem fer el retorn als veïns d’una infraestructura que genera impactes.
És conseller comarcal de mobilitat. La línia de l’R3 és un dels ossos més durs de rosegar?
L’oficina tècnica de l’R3 és l’eina que permet articular-nos a la comarca per donar resposta a temes ordinaris, de dificultats i d’incidències tècniques a la xarxa de tren. És un daltabaix perquè per un motiu o per un altre sempre n’hi ha. I ara que s’estan començant a fer obres, van més enllà de les pròpies del servei. Adif i Renfe haurien de treballar amb una visió una mica més àmplia i donar un servei alternatiu per carretera si no es poden complir uns serveis mínims.
Creacció lidera el programa europeu Beyond the Urban (URBACT) que vol analitzar com moure’s de forma sostenible de pobles a les ciutats. Com això ajuda Osona?
Osona necessita saber què vol ser de gran pel que fa a mobilitat. L’URBACT ens ha de permetre fer els deures per definir un pla d’accions a escala comarcal consensuat amb tots els sectors per defensar allò que decidim. Així, d’aquí a un any i mig, per exemple, podrem anar a la Generalitat a exigir la nova concessió de transport per carretera exposant que Osona vol aquest model, que ha consensuat i concretat amb el territori. Això també vol dir treballar per la mobilitat compartida, transport a demanda, intermodalitat, més eficiència en les connexions…. Hi ha molt camí per recórrer, i com a Consell ens toca buscar el consens amb el territori perquè a mesura que implementem l’URBACT puguem anar desenvolupant proves pilot que tinguin afectacions concretes.
