EL 9 NOU continua amb el cicle d’entrevistes a representants polítics del Lluçanès per parlar sobre la governança de la comarca del Lluçanès. Toni Prat (Fem Poble-AM), alcalde d’Alpens des del 2023, dona la seva visió sobre el camí recorregut i els reptes de futur.
Quina valoració fa de la Mancomunitat del Lluçanès?
Quan em vaig estrenar d’alcalde –jo soc completament nou en aquest món–, van començar les trobades amb els vuit municipis del Lluçanès que van decidir tirar endavant la Mancomunitat. Primer havíem de preparar i redactar els estatuts. Hi havia el tema d’Olost –aleshores estaven més pendents de si feien o no el referèndum–, però per als altres estava clar que la voluntat era tirar endavant la comarca. Per tant, ho encarem amb il·lusió, amb ganes de fer bé les coses, de pensar-ho molt i consensuar-ho. Va molt bé, perquè al ser vuit, tothom té la seva part d’importància. No és el mateix discutir entre vuit que fer-ho entre cinquanta o seixanta. Tothom té la seva veu.
Va costar que es posés en marxa…
Perquè tot costa. Els inicis van ser una mica més difícils, però al final es va anar fent tot. S’ha volgut treballar sempre molt des del consens, que tothom veiés clar i estigués d’acord amb les coses.
Quina feina s’ha fet fins al moment?
Primer s’ha buscat personal. Necessitàvem un gerent, era bàsic. Aquesta responsabilitat l’ha assumit Carles Banús i molt bé. A Alpens, igual que altres municipis, no ens podem permetre el luxe de tenir un enginyer. Aquest mes de juliol ja s’incorpora el nou enginyer i l’arquitecte. I cap aquí és cap on volem anar: a mancomunar moltes coses, perquè els ajuntaments som petits, no tenim prou múscul per fer moltes coses. Si les fem conjuntament, ens va més bé.
Quines són les prioritats?
Hi estem treballant. Estem estudiant el tema dels animals abandonats, si ho podem licitar tots plegats, i el tema de la roba, que estem obligats a recollir-la. Anem començant per coses petites i a poc a poc ja anirem fent. Evidentment, el Lluçanès és el que és, una comarca que deu tenir 5.000 i pocs habitants. Per tant, no tindrem un hospital comarcal, però sí que pot haver-hi cursos de formació, temes de suport a les empreses i sobretot volem prioritzar molt el tema de les persones i dels serveis socials.
Com és l’entesa entre els vuit municipis?
De moment, per mi és ideal. És que és tan proper tot, tan fàcil… Jo no hi noto cap mena de divergència política. Com que tots tenim molt clar que volem que això tiri endavant i que funcioni, l’ambient jo diria que és immillorable i parlem amb molta franquesa. A més, la majoria d’acords es prenen per unanimitat.
Com per exemple la compra de la Torre Malla. Què li sembla?
Quan ho van plantejar, de seguida vaig veure claríssim que sí. Primer, perquè és un edifici prou singular com perquè sigui la seu del Consell Comarcal, però a la vegada no és un mega edifici. Jo crec que és un edifici ideal per al que necessitem nosaltres. Estem parlant d’una comarca petita, tot ho necessitem a la nostra escala, no necessitem tenir un edifici com el Sucre.
Què notarà la ciutadania l’any que ve quan es creï el Consell Comarcal del Lluçanès?
Tot ho anirem notant a poc a poc, perquè les coses no es creen d’un dia per l’altre. De moment, mancomunarem serveis, el tema de l’arquitecte i de l’enginyer que he comentat, i a poc a poc anirem creant les estructures comarcals. Som municipis molt semblants, es pot intentar fer una recollida d’escombraries conjunta, hi ha el tema de transport escolar… Les coses s’aniran creant a poc a poc.
No hi haurà un trencament?
Tot es vol fer amb acords consensuats amb el Consell Comarcal. En moltes coses necessitarem el Consell Comarcal d’Osona. També parlem moltes vegades amb el Moianès com a última nova comarca que s’ha creat, i el Berguedà, que també és molt de poblets petits. Nosaltres volem tenir bones relacions amb tothom i no hi ha d’haver cap trencament amb ningú. El que passa és que hi ha coses que potser ens interessarà més fer-nos-ho nosaltres, perquè pel tipus de municipis que som és més fàcil posar-nos d’acord o necessitem un servei similar. Difícilment hi haurà busos que connectin Alpens amb Prats, per exemple. Potser pel transport s’haurà de tirar més cap a un transport a demanda. S’ha de buscar el que estigui adequat al nostre territori.
Quins avantatges suposarà per al Lluçanès tenir Consell Comarcal propi?
És més fàcil que els problemes d’Alpens siguin similars als que pot tenir Perafita o Lluçà, que no pas als que pot tenir Taradell o Tona. I és fàcil que ens puguem posar d’acord per buscar solucions a problemes comuns, com l’envelliment de la població, que hi ha pocs alumnes a l’escola, mirar que el jovent es quedi…
I creu que hi haurà desavantatges?
Jo crec que no, tens més poder de decisió en un Consell Comarcal de vuit municipis que no pas en un de cinquanta i escaig, i a més tenint en compte que són municipis de característiques similars. Jo crec que és dir: governem-nos nosaltres que som tots similars.
La ciutadania notarà el canvi?
La nostra voluntat és que, si noten alguna cosa, sigui per a millor. Tant de bo que no notin que res empitjori. Han de tenir els mateixos serveis, o se’n poden crear de nous per problemàtiques concretes que tinguem. Sobretot a mi el que m’agradaria és que notessin la proximitat.
Quin serà el paper d’Alpens dins del Consell Comarcal del Lluçanès?
Hi ha dos pobles que destaquen, per dir-ho d’alguna manera. Per una banda, Prats, que és la capital, que és la que té més població, i, per l’altra, Olost, que també és un poble gran. La resta són poblets petits i ens tractem més de tu a tu. Crec que tenim un paper més directe, és a dir, dins d’Osona quedem molt més diluïts que el que podem estar dins del Lluçanès.
Quin ha de ser el futur del Consorci de Lluçanès?
Jo tinc clar que el que no podem fer és duplicar ens. Penso que el Consorci ha de desaparèixer, a poc a poc s’ha d’anar liquidant i traspassar-ho tot cap al Consell Comarcal. No té sentit que tinguem Consorci i Consell Comarcal. El que passa és que hi ha serveis que ara el Consorci dona a pobles que són del Lluçanès històric, però que no seran del Consell Comarcal.
Quina solució hi veu?
Es pot fer un conveni directe amb aquests pobles. Per a nosaltres, tots els pobles del Lluçanès històric, el dels 13 municipis, seran benvinguts en tot el que vulguin. El que voldríem tots és que s’acabessin afegint a la comarca, però això és una decisió seva. També penso que primer han de veure si això realment funciona o no. És difícil que un poble que a la consulta del 2015 va votar “no” ara canviï d’opinió. Però si veuen que aquest ens que es crea ofereix serveis que interessen al poble, que fa convenis especials, potser a la llarga diran: “Això ens funciona, ens agrada, entrem-hi que també podrem decidir.” Perquè per molt que tinguin aquest servei a través d’un conveni, no tindran dret a vot, les decisions només les podrem prendre els pobles que formem part del Consell Comarcal del Lluçanès.
Què diria a aquelles persones que diuen que la creació de nous ens és poc eficient?
És al revés. Jo penso que sempre és millor un govern de proximitat, governar-te tu mateix, que no pas que et governin des de més lluny. Tu veus realment els problemes que t’afecten i quines polítiques has d’aplicar per solucionar els problemes que tens. Les polítiques públiques que s’han d’aplicar al Lluçanès o a la Plana de Vic són diferents perquè les problemàtiques són diferents. Per tant, és més fàcil que ens governem nosaltres mateixos.
