Perafita és un dels vuit municipis que formen en aquest moment la Mancomunitat del Lluçanès, juntament amb Sant Martí d’Albars, Prats de Lluçanès, Sobremunt, Olost, Lluçà, Oristà i Alpens. Dins del cicle d’entrevistes que realitza EL 9 NOU a representants polítics sobre la governança del Lluçanès, l’alcalde de Perafita, Joan Compta (Endavant Perafita), parla de la feina feta, el futur Consell Comarcal i els reptes de la comarca.
Com valora la tasca que porta a terme la Mancomunitat del Lluçanès?
Hi ha molta feina per als que estan al davant i, de moment, la valoració és bona. Sí que segurament tots voldríem que hagués anat més ràpid perquè quan acabi sent Consell Comarcal del Lluçanès estigui tot el màxim preparat, però, és clar, tot costa molt a l’administració pública.
Quina feina s’ha fet fins al moment?
Va costar aprovar els estatuts, tot i que crec que també es va fer bona feina per part de secretaria i dels ajuntaments, que va permetre arribar finalment a un acord. Llavors es va creure oportú incorporar la figura d’un gerent perquè guiés tot aquest temps d’impàs. Es va fer el concurs, ja tenim gerent. I des d’aquest juliol hi ha també la figura d’arquitecte tècnic i la d’enginyer.
Per tant, la Mancomunitat ja comença a prestar serveis…
Sí, podríem dir que ja es comença a veure la llum al final del túnel. Els pobles petits no ens podem permetre tenir la figura d’un tècnic exclusivament per al teu municipi. Amb això vull dir que aquestes dues incorporacions ens ajuden força a satisfer les necessitats i a estar ben coberts legalment.
Quines són les prioritats de la Mancomunitat del Lluçanès?
De prioritats n’hi ha moltes, però sobretot destacaria un parell d’eixos. Per una banda, l’eix social, el dels serveis socials, que crec que són molt importants perquè al Lluçanès tenim una població bastant envellida. I llavors l’altre eix que també s’ha anat parlant és el de la mobilitat, tant dins com fora de la comarca del Lluçanès.
Com és l’entesa entre els vuit municipis?
Durant aquests tres anys ha estat prou bona. Al principi sí que hi va haver algun petit estira-i-arronsa entre alguns municipis pel tema dels estatus, però es va corregir i, fora de coses molt puntuals, hi ha una entesa força bona entre tots els municipis que formem la Mancomunitat.
Una de les primeres accions visibles ha estat la compra de la Torre Malla de Prats de Lluçanès com a seu de la Mancomunitat. Com ho valora?
Vol dir que anem seriosament i que hem de tenir una seu. Crec que l’edifici val molt la pena i que és bo que s’aprofiti per donar servei a la població i a la comarca.
L’any que ve, després de les eleccions municipals, s’ha de crear el Consell Comarcal del Lluçanès. Quan això passi, els vuit municipis que ara formen la Mancomunitat quedaran automàticament desvinculats del Consell Comarcal d’Osona?
Hi ha vinculacions, com convenis i acords puntuals, que no acabaran el mateix dia que es constitueixi el Consell Comarcal del Lluçanès. Per això el traspàs s’anirà fent transitòriament. I jo crec que tampoc ens en podem despenjar del tot perquè potser hi ha serveis o coses que nosaltres no podrem prestar i que necessitarem d’Osona, o potser del Moianès o del Berguedà. I crec que haurem de donar servei a tothom, sigui del Lluçanès o sigui d’Osona. La prioritat és donar el servei, tant via convenis com de la manera que s’acordi.
Quins serveis podrà oferir el Consell Comarcal del Lluçanès d’aquí a un any, quan es constitueixi?
Encara s’hi està treballant, no està tot definit, però sí que hi ha aquests serveis que hem dit, el d’arquitecte tècnic i el d’enginyer, que ja són una realitat. Potser la gent de peu no percep tant directament que els ajuntaments n’han sortit beneficiats, però ja és un primer pas. També s’està parlant de la mobilitat, a veure si aconseguim fer una cosa dins del Lluçanès que ens permeti millorar aquest aspecte. I igualment s’està treballant en una escola d’oficis, un projecte que vam aprovar en l’últim ple. Vull dir que hi ha diferents línies de treball i s’anirà veient de mica en mica.
Quins avantatges suposarà per al conjunt del Lluçanès tenir Consell Comarcal propi?
Jo diria que ha de ser la proximitat i l’agilitat de no ser una macrocomarca. Una comarca més petita ha de permetre més proximitat i més agilitat. Hauríem d’aconseguir això.
I hi veu desavantatges?
Al principi potser no tindrem una estructura tan ben muntada com un consell comarcal gran com pot ser el d’Osona, però crec que amb el temps s’anirà corregint.
La ciutadania notarà el canvi?
No ho sé. Si nota canvis, hauria de ser per millorar, entenc jo. Vull dir que si no estem segurs de poder prestar un servei prou bo o que millori el que ja tenim, potser ens hauríem d’esperar, hem de mirar de donar sempre la millor resposta. Al principi sempre serà difícil donar el servei que un consell comarcal ja té consolidat, però entenc que a la llarga ens permetrà tenir sobretot agilitat i proximitat.
Quin serà el paper de Perafita, el seu municipi, dins del marc del Consell Comarcal del Lluçanès?
Bé, jo no vull particularitats, soc més del tarannà de treballar plegats i no donar importància a un municipi o a l’altre, sinó de treballar en conjunt.
I quin creu que ha de ser el futur del Consorci del Lluçanès, on hi ha municipis que no formen part de la Mancomunitat?
Hem anat tenint reunions i, segons es preveu, el Consorci del Lluçanès s’ha d’anar tancant gradualment. Diria que potser abans de constituir el nou Consell Comarcal ja hauria d’estar i llavors es passarien tots els serveis al Consell Comarcal del Lluçanès. Per als municipis que en quedin fora, suposo que es podran fer convenis per si els convé o els interessa algun servei en concret, en principi es podrà arreglar d’aquesta manera.
És una situació estranya, de totes maneres…
La posició d’aquí a Perafita en la consulta que hi va haver va ser fàcil, va sortir que sí. No va ser el cas de Sant Agustí de Lluçanès i de Sant Boi de Lluçanès. Entenc la seva posició, tot i que també penso que aquests dos municipis en concret haurien de ser a la comarca del Lluçanès. Llavors hi ha Sant Bartomeu del Grau, Sant Feliu Sasserra i Merlès, que ja se’n va despenjar més abans. Estan més a la perifèria i potser aquesta proximitat en els serveis que podríem prestar es perd una mica. Però des del meu punt de vista, tant Sant Boi com Sant Agustí hi haurien d’acabar sent. No sé de quina manera, perquè les lleis són bastant farragoses i inamovibles, però a la llarga, si el Consell Comarcal del Lluçanès acaba funcionant com creiem, aquest parell de municipis diria que hi han d’acabar sent.
Què els diria a totes aquelles persones que creuen que la creació de nous ens és poc eficient i que, potser per aquest motiu, no veuen clara la viabilitat del futur Consell Comarcal del Lluçanès?
El Lluçanès és una comarca molt petita, però tenim l’oportunitat de prestar uns serveis molt més pròxims. Hauríem d’aconseguir de no fer una comarca com les altres, sinó de fer una comarca que pugui donar això, aquest servei i aquesta proximitat als ciutadans. Per les seves dimensions i pel seu volum d’activitat i de població, hauríem de ser capaços de fer una comarca una mica diferent i poder donar aquesta agilitat i aquesta proximitat.
