Per què no s’ha reobert el carril tallat a l’N-260?
El Ministeri de Transports ha tingut moltes dificultats per trobar professionals que treballin en vertical, perquè la majoria estaven treballant per a Adif i Renfe en obres de reparació de la xarxa ferroviària. Ara ja han començat els treballs. És una obra molt complexa. S’han de fer 800 pilotatges en alçada i s’ha de collar a la paret una malla gruixuda. Tot per garantir la màxima seguretat al trànsit rodat i a les persones. Demano disculpes per les molèsties que genera el pas alternatiu, amb la formació de cues i inconvenients per a tothom. Als veïns, però també a les empreses que necessiten passar per aquest punt a diari. S’estima que la inversió que s’està duent a terme ascendirà a 2 milions d’euros i els treballs duraran mesos.
Com valora l’inici dels treballs?
He de confiar que el Ministeri hi destinarà tots els recursos necessaris, ja que la comunicació amb ells és fluida. Confio que l’empresa executarà les obres amb la màxima celeritat possible.
La nova esllavissada accelerarà el canvi de traçat previst?
Hi ha un projecte molt madur treballant-se amb l’objectiu final de solucionar el pas complicat del talús de Ribamala. Hem mantingut diverses reunions amb el Ministeri per aprofundir i accelerar la redacció del projecte i estudiar alternatives per tal d’avançar-ne al màxim possible l’execució. El projecte té poc marge de maniobra perquè és molt complex.
Sant Joan de les Abadesses ha de tenir un CAP propi?
Sí. Des de l’Ajuntament ho defensem. De fet, que no ho sigui és una anomalia, perquè entenem que té el volum d’usuaris, serveis i professionals necessari, a banda de la voluntat que ho sigui. De moment, s’ha fet aquesta petició al Departament de Salut. També s’ha plantejat l’adhesió al CAP de la Vall de Camprodon a efectes que tot el territori de la Vall del Ter puguem ser una àrea bàsica. Salut ho està estudiant i esperem notícies positives.
Quin és per vostè el principal problema de l’Hospital de Campdevànol?
El Ripollès necessita un hospital de Campdevànol fort, de proximitat i que ofereixi uns serveis de qualitat i això va vinculat a una governança tan professionalitzada com sigui possible. Em consta que estan fent un camí vinculat amb l’eix de la C-17 i, sobretot, amb l’Hospital de Vic per treballar en aquesta línia i ho aplaudim tots els municipis de la comarca. Una altra cosa és que a la Vall del Ter, per proximitat amb la Garrotxa i per afinitats o casuístiques familiars, hi hagi persones que vagin a fer-se determinades proves i diagnòstics a l’Hospital d’Olot o al Trueta. A mi, em correspon defensar el millor servei sanitari per als veïns de Sant Joan.
A quin hospital anirà vostè?
La decisió ha de ser objectiva. Insisteixo, la nostra mirada és professional i no, únicament, perquè hi hagi l’opció d’escollir. Més enllà de la voluntat de la persona, hi ha d’haver el criteri mèdic. El més important és la salut del pacient i el resultat final. Penso que la decisió ha de ser compartida entre els professionals mèdics i la persona. Finalment, la decisió dependria de les proves, del diagnòstic, de la voluntat personal en un moment determinat…
Quan tindrem els nous guàrdies municipals en acció?
Si no hi ha cap contratemps, al maig. La part administrativa i burocràtica no ens ha permès resoldre-ho abans. D’aquí a poques setmanes, ja començaran a treballar un equip de quatre guàrdies municipals. Es recuperarà el cos de seguretat, al carrer, després d’un període molt llarg. Primer, abans de crear el nou cos, es va haver d’extingir el cos de la policia municipal. El principal problema de la policia municipal rau en la dificultat de tenir el cos d’agents complet que fixa la llei. A Sant Joan estaríem parlant d’un cos de sis agents i un caporal. Cal recordar que en pobles de menys de 10.000 habitants no és obligatori tenir-lo. Per tant, vam considerar que el cos que s’ajustaria millor a les nostres necessitats per dimensió és el de guàrdies municipals. Aquest serà un cos de seguretat de molta proximitat, que a la pràctica vol dir que podran fer més tasques que s’ajustaran al que la ciutadania necessita.
Per a quan està prevista la segona fase de les obres de la caserna de la Guàrdia Civil?
Hem començat la primera fase abordant tancaments, instal·lacions, aïllaments… Són unes obres importants de rehabilitació integral de l’edifici amb un cost de més d’un milió d’euros d’inversió, comptant-hi el preu de la compra. Intentarem encadenar una segona i tercera fase que abraçaran la totalitat de les obres. Espero que no s’allarguin més enllà del 2027 i es puguin treure els nou pisos a concurs l’any vinent. Seran pisos d’habitatge de protecció oficial, però el preu no diferirà massa d’un lloguer de lliure mercat.
Treballen en altres opcions per ampliar el parc d’habitatge de la vila?
Precisament, a Sant Joan també tenim iniciativa privada que està adquirint finques, les rehabilita i les lloga o ven. Tenim l’expectativa que a la Coromina del Bac pugui haver-hi una promoció nova d’habitatge de lloguer. Tenim demanda de tota mena d’habitatges: cases adossades, aïllades, aparellades o plurifamiliars. No treballem amb grans promotors, però hi ha un espai de mercat i de negoci que els petits inversos i les empreses estan sabent aprofitar. I ja es veuen alguns resultats.
S’han acabat les obres del passeig Comte Guifré?
Només ens queden les obres de l’avinguda Comte Guifré, que és la via que arrenca a l’N-260 fins al passeig Comte Guifré. Les obres estan licitades i l’empresa adjudicatària ja n’està preparant l’execució. L’inici serà immediat. Es planteja una millora dels serveis i del canvi de paviment. Es mantindran les llambordes i les voreres es faran amb la mateixa pedra que s’ha treballat en tot el projecte del centre històric. Amb aquesta actuació, haurem acabat la pacificació del centre històric i ja només ens quedarà la reurbanització del carrer Jussà, a la Vila Vella.
També s’ha renovat el pavelló.
Estem molt contents amb les obres del pavelló, perquè finalment hi acabarem invertint un milió d’euros. L’hem actualitzat i modernitzat. Un dels objectius era fer noves les instal·lacions, millorar-ne l’accessibilitat, fer-lo més eficient i, sobretot, que complís amb la normativa per poder legalitzar-lo per a totes les activitats que s’hi duen a terme. En aquests moments, ja es pot fer ús del pavelló fins a finals de temporada. Cap a l’estiu o al setembre, farem una petita fase d’uns 100.000 euros, perquè hem d’acabar la pista, ignifugar les bigues i fer algun repàs. A la tardor, estarà tot acabat.
Sant Joan ha de pagar menys de la gestió de la recollida d’escombraries?
Ha de pagar menys. L’Agència Catalana de Residus (ACR) ha de premiar i bonificar els costos d’aquells municipis que fan un esforç per reciclar com és el cas de Sant Joan. Fer la recollida selectiva, en el nostre cas, a través del porta a porta, té uns costos alts i aquests s’han de poder reduir reconeixent el compromís dels veïns amb el medi ambient i amb el mateix sistema. D’altra banda, no s’entén que qui té un índex més alt de reciclatge pagui més.
Com s’aconsegueix això?
Una manera, però n’hi pot haver d’altres, seria que l’ACR fixés uns costos diferents per les tones portades als abocadors en funció de les dades de reciclatge de cada municipi. Així segur que la factura que Sant Joan ha de pagar al Consell Comarcal seria menor. Ara, al Ripollès cada poble paga la seva factura en funció del servei que se li ofereix segons el sistema implantat. El govern ha de prendre decisions que vagin en la línia d’això comentat perquè es bonifiqui o redueixi el preu als pobles que tenen una taxa de reciclatge més gran. La gent ha de veure que si està compromesa amb el medi ambient i recicla, el país premia l’esforç.
Què se’n sap, del trasllat de l’educació primària a la Coromina del Bac?
El país té un repte important, que és la millora d’escoles en general, i aquí hi són totes: les noves, les que s’han de reformar, ampliar o, fins i tot, aquelles que esperen treure els barracons. Hem de ser conscients que el Departament arrossega un endarreriment en tots aquests projectes. A Sant Joan, demanem al Departament d’Educació que acabi una obra que va començar fa dues dècades i que va quedar parada el 2017 i d’això ja fa deu anys. No s’entén que altres governs de la Generalitat aturessin el projecte quan estava en marxa, planificat i pactat. Esperem que aquest govern, tan aviat com pugui, l’acabi.
Com està funcionant el museu de la Colònia Llaudet?
Enguany, hi continuarem fent obres amb unes millores d’adequació de l’entorn, accessos… L’estiu passat ja el vam obrir uns dies amb molt d’èxit. Ara la nostra voluntat és obrir-lo amb més regularitat, però de moment estem valorant com fer-ho. El museu és molt atractiu i està molt ben valorat, però hem de veure com gestionar l’obertura de l’espai, sobretot, perquè no suposi un sobrecost per a l’Ajuntament. Aquest any, també volem aprofundir en el material pedagògic per captar escoles i reforçar l’obertura per demanda.
Les inversions en la xarxa d’aigua han estat primordials en aquest mandat.
L’Ajuntament ha invertit més d’un milió d’euros en la millora de la xarxa d’aigua, tant en alta com en baixa, en aquest mandat. Les actuacions més importants han estat en la digitalització dels comptadors, el canvi de canonades i la sectorització de la xarxa. Tot plegat ens permet tenir una xarxa molt eficient i detectar una fuita en temps rècord. El més important és que no en tinguem. Continuem treballant en l’aplicació de tecnologia digital per tenir el màxim control de la xarxa. Cal pensar en el futur, que hi haurà períodes de sequera i és important no malmetre aigua.
Quins són els pròxims passos per ampliar la Biblioteca Josep Picola?
L’equip de govern ja té un projecte executiu redactat per ampliar al doble. La vam traslladar de seu el 2023 i necessitem passar dels 300 metres actuals a uns 600 per poder tenir l’espai que ens marca el mapa públic de biblioteques. Així podrem ser beneficiaris de la línia d’ajudes del Departament de Cultura. Sant Joan ha de gaudir de la biblioteca que correspon al municipi per les seves dimensions i població. Les dades que tenim de la biblioteca confirmen l’aposta pel canvi d’ubicació. Hem guanyat un nombre important d’usuaris i d’intercanvis que s’hi fan.
És millor la relació amb el Consell Comarcal o amb l’agrupació local d’ERC?
Com sempre passa, finalment tot depèn de les relacions personals. Amb el Consell Comarcal hi tinc molt bona relació, sobretot, amb moltes persones de la mateixa estructura, però també de l’equip de govern i de l’oposició. Que puguis treballar-hi bé també depèn de la voluntat d’un mateix i jo li tinc tota. Sobre ERC, em passa el mateix, tinc molt bona relació amb determinades persones d’aquest partit i menys bones amb altres. Sens dubte, aquest fet condiciona la relació i l’entesa en general. Aquí tothom hi té la seva part de culpa.
L’oposició sempre li retreu que l’Ajuntament es troba en una mala situació econòmica. Quina és la realitat de l’equip de govern?
Actualment, l’Ajuntament està treballant amb crèdits pont molt vinculats a les inversions que hem fet els últims anys amb finançaments europeus. Esperem que els pròxims mesos els fons vagin arribant i l’Ajuntament pugui tornar aquests diners, que són finalistes i vinculats, com deia, a les inversions. Quan puguem tornar-los, l’Ajuntament se situarà de nou en uns nivells d’endeutament normals, amb el que hem treballat habitualment. Sempre he defensat que el crèdit és l’única eina que té Sant Joan de les Abadesses per cofinançar aquelles inversions que pretén fer el nostre equip de govern i, sempre, hem intentat fer-ho amb finançaments molt alts, precisament per no augmentar el deute. Però és inevitable que si vols fer avançar el poble, millorar equipaments, l’espai públic i fer inversions, sempre hi haurà una petita part que l’has de fer a crèdit. Una altra cosa és que s’ha de gestionar bé i saber quin és el crèdit assumible i sostenible.
Es tornarà a presentar a les eleccions l’any vinent?
Soc d’aquells que penso que amb un any es pot fer molta feina i s’ha de fer. S’han de prendre decisions i és molt aviat per parlar de política municipal. Sobretot, amb equips de govern com és el nostre cas, que encara estem immersos en la gestió del dia a dia. Aquesta decisió la deixarem per la tardor, que serà el moment adequat per fer la reflexió de si el mandat ha estat prou bo. També si com a equip de govern tenim prou projectes per explicar a la ciutadania i tornar a convèncer-la que votar-nos pot ser una bona opció per al municipi.
