Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

L’any 2017 un grup d’experts de diversos centres de recerca van començar a validar els diferents procediments que hi ha per fer a la granja un tractament de les dejeccions ramaderes. Ara, la nova guia, coordinada per Francesc Prenafeta i Joan Parera, s’ha fet pública i ja es pot trobar al web del DARP. Dimarts, la consellera Teresa Jordà la va presentar a la granja El Bruguer de Vilalleons, on hi ha instal·lat des del 2014 un sistema de tractament eficient. Amb les vaques de l’explotació passejant pel voltant, la consellera, acompanyada de la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes; el responsable a la Catalunya Central del DARP, Ramon Lletjós, i l’alcalde de Sant Julià, Joan Carles Rodríguez, va presentar la nova guia. Una primera guia es va fer l’any 2004, però “com que tot evoluciona feia falta refer-la”, va dir Jordà, que va afegir que “és una eina validada i entenedora per al ramader que els ha d’acompanyar en l’aplicació del nou decret de dejeccions ramaderes que es va començar a aplicar el juliol va fer un any”.

La guia presenta cinc sistemes que funcionen: la separació sòlid-líquid, el compostatge, l’assecatge solar, la digestió anaeròbica i la nitrificació-desnitrificació. Es poden aplicar per separat o combinats en funció del resultat que es vol aconseguir i de cada granja en particular. En tot cas, de cada un d’ells, els experts n’han desenvolupat el fonament científic-tècnic, la implementació a la granja amb un exemple, l’eficiència de tractament, l’ús agronòmic dels productes obtinguts, el control de les emissions, i els costos d’inversió i operació. Pel que fa a això últim, els preus de la inversió inicial varien en funció de molts aspectes i poden anar dels 6.000 del més barat en una separació sòlid-líquid als 600.000 d’un sistema anaeròbic. El cost unitari per tona tractada pot anar de l’euro als 20 en funció dels possibles beneficis en la venda del compost. L’objectiu per als ramaders és que no vagi més enllà dels 5 euros.

A partir d’ara, no hi ha excusa perquè hi ha prou possibilitats “perquè els ramaders prenguin una decisió amb l’objectiu d’adoptar un model més sostenible de la fertilització”, segons va dir la consellera, que considera que la sostenibilitat és un “gran desafiament de tota la societat i una estratègia global que impulsa Europa i també les Nacions Unides”.

En aquest sentit, Jordà va dir que aquestes millores han de servir per aconseguir l’objectiu de “convertir Catalunya en un país de referència pel seu sistema alimentari” i això comença per una fertilització “d’excel·lència i una valorització de les dejeccions com a recurs”. La guia també disposa d’una llista d’11 sistemes més que o bé aporten nova tecnologia o són una millora dels conceptes ja coneguts.

El Bruguer, un precursor dels tractaments fets a la granja

Vilalleons Josep Masramon, del Mas El Bruguer de Vilalleons, va començar a buscar un sistema de tractament de dejeccions ramaderes per a la seva granja l’any 2011. Després d’un parell d’intents que no van funcionar, el 2014 va implantar el sistema que dimarts va mostrar a la consellera Jordà (foto) i del qual el 2015 ja va presentar resultats. Es tracta del N-Amatic System, SL que opta per fer una primera separació de líquid-sòlid i la centrifugació perquè quedi per una banda l’aigua i per l’altra un adob per als camps i que ell també exporta, des de fa poc, cap a Perpinyà, on una empresa transforma el gas metà que té en gas natural que s’aboca directament a la xarxa. Mentrestant, l’aigua se sotmet a diferents tractaments d’higienització, amb un tractament físic i químic que fa que no desprengui olor i no tingui materials pesants, nitrat ni bacteris. S’utilitza per regar a través de conductes sortints de la bassa. El resultat de tot plegat és una reducció del 75% del nitrogen i el 96% en fòsfor. El cost de tractar el purí es mou entre tres i quatre euros per metre cúbic.

La consellera Jordà va destacar la feina feta per Masramon també perquè “ho va fer sense guia. Suposo que t’hauria estalviat maldecaps”, li va dir. Masramon va afegir que entenia que costés a l’administració donar per bons sistemes que anaven apareixent, perquè realment “hi ha molts venedors de bíblies”, va dir referint-se a ofertes poc eficients.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està a favor que es demani el ‘certificat covid’ per entrar en espais públics?

En aquesta enquesta han votat 222 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.