Malgrat que s’ha despertat després d’un son profund, el malson encara li dura, al torellonenc Agustín Sánchez. Està ingressat a l’Hospital Universitari de Vic des del 14 d’octubre a causa de la Covid-19. Des d’aquell dia i fins al 30 de desembre va estar a la unitat de cures intensives (UCI), una estada de la qual va ser conscient poc més d’una setmana, la darrera, ja que els 70 dies anteriors va estar adormit.
“Em costava respirar, m’ofegava”, recorda el pacient de 62 anys. La seva germana és metge i com sol fer altres vegades li va fer una trucada. Poc després entraven per la porta d’urgències del centre hospitalari. “Ja se’m van quedar, vaig entrar a la sala, em van adormir i no recordo res”, relata Sánchez. Confirmat, era Covid-19 i durant l’estada a l’UCI va passar pels diferents estadis de la malaltia. Li han explicat la seva germana i el personal sanitari de l’hospital, per a qui només té bones paraules. I ara també n’ha vist una imatge, la que li feia el fotògraf d’EL 9 NOU Marc Sanyé l’11 de novembre quan retratava l’UCI des de dins enmig d’una pandèmia mundial. Del somni de la imatge en va sortir a finals de desembre. “Em desperto com quan ho fas d’una dormida molt profunda, de mica en mica vaig veient persones, infermeres”, tots coberts d’EPI i a qui només els veia l’expressió pels ulls, explica Sánchez, conegut estanquer de Torelló. “Era com si hagués anat a dormir ahir. No m’he adonat de res, quan em vaig despertar no sabia el temps que havia passat, i eren 70 dies”, assegura Sánchez.
Des del primer dia ha estat connectat amb l’oxigen, “una màquina que respira per mi” i que espera que ben aviat la hi treguin. Ho explica des d’una de les habitacions de la planta 3, on hi ha els pacients amb coronavirus, i a la qual el van pujar 78 dies després d’entrar a l’UCI, el 30 de desembre. L’any, l’ha començat en aquesta habitació on està sol i com a baix, incomunicat, ja que allà només hi pot entrar el personal sanitari, a qui fins i tot els ha dedicat una cançó d’agraïment.
“He estat a punt de morir, me n’he escapat pels pèls. És una lluita constant”
Per moltes voltes qui hi doni, diu el pacient, no té ni idea de cop pot haver agafat el virus. “Ho pots agafar a qualsevol lloc”, encara que admet que no era massa curós a l’hora de posar-se la mascareta: “No vaig prestar suficient diligència”. Sánchez admet que per tot plegat “he estat a punt de morir, me n’he escapat pels pèls; ha estat una lluita constant i Déu que m’ha ajudat seguríssim”, comenta. “El bitxo no és cap broma, és molt dolent i va per feina” i dels que l’han patit de forma més dura, diu, “soc dels pocs que he estat afortunat i me n’he sortit”. Per tot plegat l’estanquer demana a la gent “que vagin amb compte, que es posin la mascareta, que facin cas de les recomanacions, que evitin aglomeracions i només surtin per l’essencial fins que passi tot”.
Ell aquesta setmana estava pendent que una altra prova li donés negatiu de coronavirus perquè el poguessin canviar de planta. I davant les notícies sobre les vacunes per ara és força reticent i crític amb la gestió política de tot plegat.
“He estat amb un peu a l’altra banda”, recorda. Des que és conscient de tot plegat, ha perdut mobilitat, “no em puc posar dret perquè no m’aguanto i em fa mal tot”. Queda la recuperació, però, per ara, ha passat el pitjor del malson.
{{ comment.text }}