Montse Homs va créixer a la masia la Granoia de Moià. Després de treballar a l’hostaleria, fa 20 anys agafava amb la seva mare el relleu de la cansaladeria La Moianesa, al mercat de la Boqueria de Barcelona. El negoci tenia origen en una altra dona: la seva àvia.
Nascuda i criada a Moià, vivint a Canovelles i treballant a Barcelona. Com ha sigut aquest camí?
Visc a Canovelles des de fa gairebé 20 anys, però jo segueixo dient que soc de Moià. Vaig conèixer el meu marit quan treballava en un restaurant, i ell és de Granollers. Ens va sorgir l’oportunitat d’establir-nos a Canovelles quan volíem anar a viure junts, i ens hi hem quedat. A Barcelona hi treballo també des de fa 20 anys. Amb la meva mare vam agafar el negoci familiar.
Més que de Moià, és de la masia de la Granoia. Li va costar fer el pas a la gran ciutat?
No. Els meus avis materns són de Barcelona de tota la vida, i jo ja havia estudiat a Barcelona. No soc d’aquelles persones que reneguen de la ciutat, m’agrada. Quan ets jove tens ganes de sortir del poble, creus que a les grans ciutats hi ha més coses a fer. Amb els anys fas com un camí una mica a l’inrevés.
Regenta la cansaladeria La Moianesa al mercat de la Boqueria.
La va fundar la meva àvia amb la seva germana. Recordo baixar a ajudar quan tenia uns 15 anys, i que no m’agradés gens. Ho trobava horrorós; feia fred i hi havia unes olors molt fortes. Però quan es van jubilar, jo feia un temps que treballava a l’hostaleria, la meva mare havia treballat tota la vida a Cal Maties, i vam dir: per què no ens ho quedem nosaltres?
Ha canviat el mercat en aquestes dues dècades?
Moltíssim. Al final, la Boqueria no és més que el reflex del que està passant a tota la ciutat. Els negocis familiars desapareixen, no hi ha relleu generacional, i ve una gran empresa que ofereix molts diners pel traspàs de la parada. Tampoc ens podem escandalitzar per això si la clientela de mercat desapareix. Quan una senyora gran em deixa de venir, no hi ha ni una filla ni una neta que continuï comprant al mercat.
Com es conviu amb tants turistes?
Anys enrere te n’hauria malparlat de mala manera. Ara, ha arribat un moment que o t’adaptes o et quedes plorant a una cantonada. N’hi ha que saben que moltes parades són trampes turístiques, i venen a la nostra buscant bon producte local. També t’he de dir que molta de la meva clientela és d’origen estranger que viu a Barcelona. Un 80% és filipina o llatinoamericana, ja que provenen de països amb molta cultura de mercat i de producte fresc.
Una de les seves passions és la lectura. Quants llibres pot llegir durant l’any?
Uf, depèn de les estones que tinc, i del volum del llibre, però si la cosa va bé pot ser un per setmana. És una cosa que fa que m’oblidi de la meva figura com a mare o com a carnissera, em reconnecta amb mi mateixa com a individu. M’he autoimposat llegir com a mínim mitja hora al dia. Ho necessito.
Què segueix significant Moià per a vostè?
És on hi ha les meves arrels. On encara tinc les amigues que hem estat juntes des de parvulari. Valoro molt que els meus fills sàpiguen que soc d’aquí i que vinc de la Granoia. Suposo que quan ets d’un poble petit aquestes sensacions són més fortes que sent de ciutat.
{{ comment.text }}