La situació d’exclusió residencial s’ha convertit en una emergència social. És el que destaca Càritas Diocesana de Vic en la memòria del 2024, quan va atendre 4.400 persones. D’aquestes, un 60 % patien precarietat habitacional, un 40 % es trobaven en situació administrativa irregular i un 29 % no estaven empadronades.
Segons el director de Càritas Diocesana, Ramon Martínez, “l’exclusió residencial s’ha convertit en una emergència social. Això és conegut per tots, però pensem que no s’hi està treballant com s’hi hauria d’estar treballant encara”.
Segons Martíne, això suposa, junt amb la dificultat d’accés al padró, una “vulneració flagrant dels drets de les persones. Tothom té dret a un habitatge digne i tothom té dret a empadronar-se allà on vulgui viure.”
També denuncia “la lentitud en el desenvolupament de polítiques socials d’habitatge” i exposa que “sovint, tot i els esforços de les entitats socials del territori, ens arriben peticions reiterades d’altres institucions i entitats per allotjar persones amb necessitat de sostre”.
És davant d’això que des de Càritas “fem una crida a abordar amb fermesa el problema de l’exclusió residencial i a donar visibilitat a aquesta situació, motivada en gran part per la lentitud de les polítiques socials d’habitatge.”
La major part de les persones ateses, 3.700, van participar en el programa d’acollida i acompanyament social. També hi va haver 159 persones que van participar en el programa per a persones sense llar i habitatge digne, 66 de les quals vivien en algun dels 17 pisos d’acollida temporal.
Per la seva banda, el bisbe de Vic, Romà Casanova, recordava durant la presentció de la memòria 2024 que Càritas té com a missió “atendre aquells que ningú atén. Les administracions tenen obligació d’atendre les persones necessitades i uns pressupostos dedicats a això. Però sempre queden sectors de la població que no hi arriben”.
I començant, afegia, per aquells que no tenen papers. “Perquè si no hi ets, ja no existeixes en molts àmbits. Però en canvi, a Càritas, això mai. Nosaltres no mirem si tenen o no tenen papers. Veiem la persona, i l’ajudem en allò que podem.”
Martínez també es mostra preocupat per l’impacte d’aquesta realitat en la salut mental: “Estem veient que s’està convertint en una problemàtica de salut, concretament un problema de salut mental que afecta sobretot els joves que no estan prou atesos o que han sortit de llars d’acollida i que, d’alguna manera, queden al carrer.”
Càritas Diocesana de Vic també denuncia també “traves per empadronar-se” i “racisme immobiliari”.