Marta Miarons està acostumada a estar a l’Hospital Universitari de Vic. És cap de la Unitat Territorial de Farmàcia i cap del Servei de Farmàcia del CHV-FHSC. La matinada del diumenge 27 d’abril al dilluns 28, però, hi va anar com a pacient amb la seva parella, Roger Vera.
Després de més de 38 setmanes de gestació va trencar aigües. L’Adaia, la segona filla de la parella, era petita per l’edat gestacional i, seguint les recomanacions de la ginecòloga que havia fet seguiment de l’embaràs, van anar a l’hospital per ingressar i començar l’antibioteràpia.
Miarons va sentir-se molt ben acompanyada per les llevadores des d’un bon principi i en tot moment: “Van ser increïbles: atentes, respectuoses i molt tranquil·les”, recorda. Va ser el mateix dilluns que hi va haver la gran apagada: “Enmig de les primeres contraccions doloroses es va produir el tall de llum”.
Tot i que va tornar ràpidament, alguns aparells, com l’ordinador que reproduïa la música, o la connexió d’internet van deixar de funcionar. Tal com reconeix ella, “va ser una situació estranya. No ens imaginàvem que es tractava d’un tall d’aquell abast”.
Van explicar-los la situació i va tranquil·litzar-los saber que l’hospital disposava de generadors i es podia continuar el part amb normalitat. “Els minuts passaven, i tot i que a dins la sala de parts tot era estable sí que percebíem una certa inquietud per les informacions que ens arribaven de fora.” Fos com fos, el part seguia el seu curs. Va poder alleugerir el dolor entrant a la banyera.
A partir d’aquí, però, les contraccions van tornar amb força i va començar la fase d’expulsió. “Va ser intens i ràpid”, diu la mare, mentre subratlla que “tot va anar molt bé”. L’Adaia va néixer a les 00.20 del 29 d’abril. Quan la va tenir en braços, i es va agafar al pit, “va ser màgic”: “Tot el dolor, l’espera i les hores de dubte van desaparèixer”.
Entrada la matinada van començar a rebre els missatges de familiars i amics i a ser conscients de la magnitud de l’apagada. La comunicació amb l’exterior va ser complicada i molts d’aquests no van saber del naixement fins l’endemà al matí.
Tot va tornar a la normalitat quan la parella va començar a compartir les primeres fotos de la petita Adaia. “Va ser un moment molt esperat, vam poder capturar un moment de llum enmig d’una apagada que per nosaltres es va convertir en una nova vida”, conclou.
{{ comment.text }}