Roberto Elosua assumirà el dia 1 de juliol les plenes funcions com a degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, que dilluns passat va graduar la primera promoció d’estudiants. Durant un any, com a degà electe, ha conviscut amb el que ha estat titular de la facultat des de la seva creació, Ramon Pujol. Per al proper curs, té el repte de posar en marxa els dos nous graus que s’oferiran a part de Medicina, el d’Odontologia i el d’Audiologia General.
La facultat ha tingut durant aquest curs dos degans, en un procés de relleu. Quins beneficis aporta aquesta fórmula?
La coincidència de dos càrrecs directius és molt freqüent a les societats científiques. La figura de l’electe facilita la transició de coneixements interns sobre el funcionament de la facultat. Així quan estigui sol liderant el projecte tindré aquests coneixements que són necessari per al dia a dia. Ha funcionat, i és beneficiós per a la institució.
La facultat va néixer amb la idea d’innovar en la docència de la medicina. S’ha mantingut?
Aquesta idea de noves metodologies docents que va sorgir fa sis anys s’ha implementat de forma satisfactòria. I penso que és necessari el canvi: estem passant de que el professor ensenya a que l’estudiant aprèn. Ell és protagonista del seu procés d’aprenentatge, d’una forma molt participativa. No vol dir que rebutgem la classe magistral tradicional –de fet, la tenim– però el nucli central són les metodologies participatives. Com l’aprenentatge basat en casos clínics. L’estudiant ha de buscar informació i trobar solucions, i hi ha un professor que el guia. També fem molts tallers pràctics perquè apliquin els coneixements que han anat adquirint, i simulacions.
Com si treballessin en casos reals?
Sí, van adquirint habilitats en un entorn segur. Si s’equivoquen no passa res. I de l’error, se n’aprèn.
Quin és el perfil d’aquests metges que es van graduar la setmana passada?
El d’un estudiant amb els coneixements que ha de tenir un metge, i també habilitats de treball en equip, d’humanisme, d’independència… i de fer-se preguntes. Són habilitats, no només coneixements. Tot el seu procés, a més, ha anat acompanyat de pràctiques que són ben valorades pels estudiants. L’ofici de ser metge, posat en pràctica en el dia a dia amb professionals del territori.
Això els fa adaptables a molts perfils professionals?
Aquest perfil encaixa en el món assistencial, el principal on aniran els nostres graduats: hospitals, atenció primària… Però també encaixa amb un perfil de recerca o de gestió, per aquesta mirada ampla que intenten donar-los.
En l’àmbit assistencial, veiem que falten metges a l’assistència primària…
I també a l’hospitalària. Però el de l’assistència primària és especialment sensible perquè ha de ser la porta d’entrar al sistema sanitari. És on es té contacte no només amb el pacient sinó amb tot el seu entorn sociocultural. I es té molt en compte, perquè és un gran determinant dels problemes de salut. Aquí formen metges generalistes, que tinguin una visió àmplia de la salut i de la malaltia, i dels determinants d’aquesta, que no només són biològics.
Han acabat la major part dels que van començar?
Entremig hem tingut alguna incorporació i per desgràcia, estudiants que ens han deixat. Alguns perquè veien que no podien progressar i altres –ho hem d’assumir– per una qüestió econòmica. Som una universitat de vocació pública, municipalista, a la qual s’accedeix per les proves de selectivitat… però el nostre preu de matrícula és privat, perquè no rebem cap finançament institucional. Tenim aquesta dicotomia i hem de viure amb ella… de moment. Veurem si podem acabar rebent algun suport econòmic que ens permeti reduir el preu de matrícula.
Tenen un sistema de beques per pal·liar aquestes dificultats. A qui s’ajuda?
La facultat fa un esforç molt gran per becar estudiants amb problemes de renda, i per becar expedients acadèmics d’alumnes brillants. Aproximadament un 10 per cent del pressupost es destina a beques.
Van començar amb unes 90 places per curs. Ara n’hi ha 150… és la prova que la facultat era necessària?
La Universitat ha de respondre a necessitats de la societat. I hi havia una necessitat de formar metges per al futur. Nosaltres vam pujar a aquest tren fa sis anys. Durant la pandèmia, s’ha fet més palès en el dia a dia. I el govern d’Espanya va demanar a les facultats que augmentessin el nombre de places en un 15%, cosa que han fet pràcticament totes. Però hem de ser conscients que els metges que comencen avui entraran en el món laboral d’aquí a deu o dotze anys fins que arribin a desenvolupar la seva tasca de forma independent. És una inversió a llarg termini: sis anys d’universitat, un de preparació del MIR i quatre o cinc de l’especialitat.
Hi ha demanda, a més. Si la facultat té nota de tall és perquè aquesta supera l’oferta de places.
Amb la pandèmia, van augmentar les vocacions de professions sanitàries, no només Medicina. De planter, en tenim.
Era impossible de preveure que aquesta primera promoció es trobaria amb una pandèmia. En què els ha influït, en positiu o negatiu?
Estàvem al tercer curs. El nostre grau és molt presencial, i d’un dia per un altre ens vam trobar que no podíem fer classes. La majoria d’activitats es van fer de la forma en què diem síncrona, com si el professor fos a l’aula, però era a l’ordinador. Si ens haguessin demanat si podíem fer-ho, hauríem dit que no. Però es va aconseguir, i ens va ensenyar coses. Mantenim algunes classes magistrals en línia, per exemple.
El curs vinent hi haurà nous graus a la facultat. Com encaren la nova etapa?
Hi ha diferents reptes per als propers anys. El primer, consolidar Medicina. Des de la facultat hem de ser molt sensibles als centres assistencials del nostre entorn de la Catalunya Central, i treballar junts. Ells han de fer servir la facultat com un pol d’atracció de talent. I nosaltres, fer-los servir per atreure un professorat de qualitat, compromès amb el projecte. Odontologia, el comencem com a grau oficial, els tres primers cursos aquí i els dos últims a Manresa. Una altra demostració del vincle Vic-Manresa per construir projectes conjunts. I el grau propi d’Audiologia General és nou a l’Estat espanyol. Per tant, hem d’anar de la mà d’universitats europees, que ens ajudin a desenvolupar-lo. Sabem que hi ha molta feina per fer.
Es relacionen amb centres molt diversos, des d’hospitals fins a l’assistència primària o els sociosanitaris. No és més complicat?
No tenim un centre hospitalari de tercer nivell, un Vall d’Hebron o un Clínic. Però tenim hospitals de segon nivell on els nostres estudiants es poden formar en l’esperit generalista que dèiem al principi. I hem d’evitar la visió hospitalcentrista del sistema. De tercer a sisè, els estudiants han de rotar obligatòriament per un hospital, un centre intermedi i l’atenció primària per tenir una visió global. És una qualitat diferencial del grau.
Separar els estudiants en dues unitats docents, Vic i Manresa, ha funcionat bé?
Són dues unitats docents però una única facultat. Compartim les aules virtuals, el material i fem que el professorat estigui a Vic i Manresa. I les proves són les mateixes. I aquest és un missatge important.
Aquesta és ja una facultat prou atractiva perquè hi hagi estudiants que decideixin venir-hi, no només perquè no hagin tingut plaça a preu públic en una altra?
Tenim l’handicap del preu, sí. Dins de les de preu privat, és la més barata amb diferència. Però comparada amb les públiques, som molt més cars. És una realitat que no podem obviar. Però sí que podem dir que a l’entorn universitari, dels estudiants, la fama que està adquirint la UVic-UCC és molt bona. Hi ha un reconeixement fins i tot per part d’altres facultats: un model innovador, metodologia participativa… Ara tenim la prova del cotó de l’examen MIR, a veure com en surten els nostres graduats.
Es manté inalterable. No convindria replantejar-la?
Per nosaltres no és del tot justa, ni per altres. Es valoren coneixements però no habilitats, aptituds, ofici… és una valoració parcial d’allò que els estudiants han après en aquests sis anys.
Costa d’atreure professorat a Vic i Manresa?
Sí que costa. Però ara hem convocat places per als nous graus i ens han arribat moltes sol·licituds. Tant de professionals del territori –important– com de l’àrea metropolitana. Constatem que el model docent és atractiu per als professionals.
Que hi hagi una facultat, ha beneficiat el nostre entorn sanitari més proper?
Ho veurem sobretot d’aquí a cinc o deu anys, quan podrem analitzar l’impacte que hagi tingut la facultat en els centres assistencials del territori. La impressió que tinc és que sí, que estem fent aquesta funció d’atreure talent cap a la Catalunya Central. A Altharia s’hi està incorporant gent jove que vol fer una tasca assistencial i a la vegada fer activitat docent i investigadora, tant a través de la mateixa facultat com de l’institut de recerca IRIS-CC que hem posat en marxa.
