El Govern ha obert el període de licitació de 59 solars de petites dimensions a 40 municipis d’arreu de Catalunya amb capacitat per a construir-hi 783 habitatges protegits, en el marc del Pla 50.000 per ampliar el parc públic fins al 2030. La Generalitat ha publicat aquest dimarts els concursos específics a la Plataforma de Contractació i ha simplificat “enormement” tots els tràmits, tant els procediments com la presentació d’ofertes, per així afavorir la participació de petites empreses, cooperatives d’habitatge i també la modalitat d’autopromoció. “Quantitativament, no són molts habitatges, però qualitativament sí perquè estaran en municipis petits, estratègics i amb pocs recursos tècnics”, han apuntat fonts del Departament de Territori.
Els 59 solars petits -amb capacitat per a 20 pisos o menys- estan repartits en 40 municipis catalans i majoritàriament se situen en poblacions de reduïda dimensió com és el cas de Palau-sator, al Baix Empordà (2 solars i 8 habitatges); Colera, a l’Alt Empordà (2 solars i 12 habitatges); Alcover, a l’Alt Camp (2 solars i 4 habitatges); Baix Pallars, al Pallars Sobirà (1 solar i 2 habitatges); Taradell, a Osona (2 solars i 14 habitatges); Planoles, el Ripollès (1 solar i 9 habitatges) o Xerta, al Baix Ebre (1 solar i 15 habitatges).
“Una fórmula molt innovadora”
El Govern ha publicat aquest dimarts la fitxa dels 59 solars a la Plataforma de Contractació amb un formulari per sol·licitar el solar i el plec que regirà la licitació. Si un promotor o cooperativa mostra interès per un terreny, s’obrirà un període d’un mes per comprovar si hi ha més candidats. Si no n’hi ha, l’adjudicació es farà directament al primer interessat. “Es tracta d’una fórmula molt innovadora”, han defensat les mateixes fonts de Territori. Si hi ha més d’un candidat que vol el solar, es farà un concurs amb criteris de valoració on es prioritzarà el lloguer; les cooperatives i l’autopromoció; la industrialització i el manteniment o pla de gestió.
També s’inclouen nous criteris de valoració com el fet que es construeixin habitatges en règim cooperatiu de cessió d’ús o altres fórmules que impliquin la construcció dels habitatges per l’ús dels mateixos licitadors (15 punts) o que siguin habitatges promoguts o gestionats per entitats adherides a la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb una reserva d’un mínim d’un 20% dels pisos per a persones amb ingressos baixos (20 punts). Finalment, també s’introdueix la modalitat de l’autopromoció com una de les formes de presentar-se a la licitació.
Els acords fixen que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya supervisarà durant 75 anys el compliment de les condicions per part dels promotors. Un cop finalitzat aquest període, els habitatges revertiran als ajuntaments. Els consistoris, per la seva banda, es comprometen a atorgar la llicència d’obres en tres mesos des que es rebi el projecte constructiu i a facilitar els processos administratius. Pel que fa a l’adjudicació dels habitatges, els ajuntaments podran optar per gestionar directament la selecció dels beneficiaris o bé delegar-la en els promotors, sempre sota criteris de transparència i concurrència. Els municipis també podran establir requisits com l’empadronament per prioritzar l’accés als pisos.
170 nous solars en la segona convocatòria del Govern
En paral·lel, el Govern fa prop de dos mesos que ha obert la segona convocatòria de la reserva pública de solars, després d’una primera crida que va permetre mobilitzar 670 solars amb capacitat per a uns 22.000 habitatges. Aquesta segona convocatòria -iniciada el 18 de març- calcula que podrà incorporar un mínim de 170 nous solars on es podran construir fins a 8.300 habitatges. Entre els 170 nous solars, n’hi hauria 67 a l’àrea metropolitana (inclosa Barcelona) -amb 4.356 habitatges potencials-, 37 en municipis de menys de 40.000 habitants -amb 1.028 habitatges- i 24 en municipis de l’arc metropolità -amb 1.509 habitatges-.
