La grip estacional és una malaltia amb un gran impacte en la salut pública. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que l’epidèmia que n’hi ha cada any provoca 1.000 milions d’infeccions, entre 3 i 5 milions de casos de malalties greus i entre 290.000 i 650.000 morts a tot el món.
Els infants són el col·lectiu més afectat per aquesta infecció i els principals transmissors del virus. Per això el Departament de Salut va iniciar l’any passat la vacunació antigripal de tota la població infantil sana de 6 mesos a 5 anys, ja que fins llavors només es vacunaven contra la grip els infants amb factors de risc.
De la importància d’augmentar les taxes de vacunació de la població infantil tracta la tesi doctoral de la pediatra osonenca Sílvia Burgaya, de l’Equip d’Atenció Primària de Manlleu, que en una primera fase de la recerca ha elaborat un estudi sobre les últimes cinc temporades en l’àmbit de la Catalunya Central.
El treball signat sota el paraigua de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha estat publicat a la revista europea Vaccines i es tracta de l’únic article a l’Estat espanyol que analitza com la pandèmia de la covid-19 va influir en la vacunació antigripal infantil.
Una de les primeres conclusions del treball és que hi ha poca adherència a la vacuna. “Només un 7% dels nens amb factors de risc es va vacunar cada any quan el Departament marca que haurien de ser almenys el 60%”, apunta Burgaya.
Amb dades de l’ICS del 2018 al 2023 s’observa un augment de la vacunació antigripal durant la pandèmia de covid-19 “per por, perquè els símptomes són similars”, però les xifres no es van mantenir. La cobertura va arribar al 36,96% la temporada 2020-2021 i al 28,55% l’hivern posterior.
“La gent té por de vacunar i cal trencar les idees infundades i no confondre covid amb grip”, destaca. “Darrere la gent gran –continua– els infants són el segon grup amb més hospitalitzacions per grip a Espanya i per això és important vacunar”.
L’estudi també recull que els nens que més es van vacunar van ser els que tenen asma, diabetis, hemoglobinopaties i trastorns de la coagulació i, en canvi, ho van fer menys els que pateixen malalties del cor, celiaquia i obesitat. Així mateix, la població immigrant es va vacunar més que l’autòctona, a diferència dels anys de la pandèmia quan les xifres van ser les mateixes.
A la tesi doctoral de Burgaya li falta ara una segona part amb les dades de la campanya de vacunació de l’any passat i les d’aquest any. “Fins ara hem mirat de què partim i la idea és comparar ara què ha passat abans i després de la vacunació de tots els nens menors de 5 anys.
No només ens fixarem en les cobertures de vacunació sinó també en si baixen les infeccions i les hospitalitzacions”, comenta la pediatra. Per ara, Burgaya no té dades de com va anar la vacunació de l’any passat, però la sensació és que es va prioritzar més vacunar contra el VRS (virus respiratori sincitial) “i contra la grip no s’hi va posar èmfasi però, en canvi, aquest any es vol fer més campanya”.
{{ comment.text }}