Després de dos mesos sense reunir-se, a principis d’octubre hi va haver sessió de la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya, l’òrgan de la Generalitat que avalua la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques pel que fa a emplaçament i mesures a prendre en termes d’impacte ambiental.
Entre les vuit propostes sobre la taula –totes petites plantes repartides entre l’Alt Camp, la Selva o Osona– hi havia la que Capwatt té intenció de construir a les Masies de Roda, a l’entorn de cases de pagès com Cal Capó, Mas Lluriana, Puigcendra o la Serra dels Munts.
La conclusió de la ponència és que el projecte compleix les condicions per avançar, si bé s’haurà de replantejar el tram de línia elèctrica previst per sobre els rius Ter i Gurri, amb dues possibilitats: o soterrar-la o aprofitar els suports preexistents.
També s’estima la petició que feia l’Ajuntament de Gurb que se soterri la línia en els quilòmetres que discorren pel seu terme municipal.
Pel que fa a les cases de pagès, caldrà ressituar la tanca del parc a com a mínim 100 metres de les masies, a més a més de bastir-hi –amb espècies autòctones– pantalles vegetals que en minimitzin l’impacte visual.
Els experts també alerten que en el moment de portar a terme les obres s’haurà d’estar al cas de la possible aparició de restes arqueològiques, especialment quan s’actuï a prop dels jaciments del Serrat dels Morts, Puigcebró i la Muntanyeta.
Tal com ha anat recollint EL 9 NOU, la planta solar que projecta Capwatt, la multinacional propietària de les plantes de cogeneració de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts, la conformarien 8.600 panells fotovoltaics, amb una potència pic de 5,616 MWp.
El conjunt de la instal·lació, comptant-hi el cablejat i tota la infraestructura necessària per traslladar l’electricitat fins a la planta de transformació que hi ha al voral de l’Eix, a l’entrada est de Vic, costaria al voltant de 3 milions d’euros.
De les 10 hectàrees, 7,29 serien en terme de les Masies de Roda i les 2,66 restants, a l’Esquirol. Pel que fa a distribució, es preveu arrenglerar els panells en 432 cadenes de 20 mòduls cadascuna.
El projecte, al qual van presentar consideracions els quatre ajuntaments afectats i el Consell Comarcal d’Osona, a banda d’al·legacions de particulars i entitats com el Grup de Defensa del Ter, l’associació d’Amics de la Natura de Roda i les Masies o la Cooperativa Sostenible del Ter, ha passat fins ara per sobre la taula d’una trentena d’òrgans públics, entre els quals l’Agència Catalana de l’Aigua, el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals o Red Eléctrica de España.
El pròxim pas és modificar-lo incorporant els punts que assenyala la Ponència d’Energies Renovables i queda també pendent un informe d’urbanisme sobre si seria compatible amb dues infraestructures previstes i llargament debatudes però mai arribades a executar, l’Eix Transversal ferroviari, que es remunta al 2010, i l’anomenada ronda est d’Osona, un traçat de fa quinze anys que plantejava enllaçar Torelló amb Tona mitjançant vies existents i d’altres de noves.
