Sant Tomàs encara té unes seixanta persones en llista d’espera per entrar a una llar residència

Els serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual comencen a evolucionar amb el pas del temps, tot adaptant-se a les necessitats de les persones. La manera com es treballava fa trenta anys, per tant, ja no serveix per als models que es plantegen avui en dia. Així ho recull el sector, encapçalat per la federació d’entitats de la discapacitat intel·lectual de Catalunya (Dincat), que apunta a un mètode que posi les persones molt més al centre i les doti de la capacitat per decidir on volen viure i com ho volen fer. En aquest repte de futur –que ja comença a establir-se en el present–, però, s’hi sumen una sèrie de complicacions, que el sector atribueix a l’infrafinançament. Una realitat que també es projecta a Osona i el Ripollès. Les entitats Sant Tomàs i la Fundació MAP, que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat a ambdues comarques, assenyalen algunes de les reivindicacions actuals, tot i que des de dues casuístiques diferents pel territori on s’ubiquen: la transició cap a un treball més individualitzat, l’equiparació empresarial amb altres sectors i l’habitatge, lligat sobretot a les llistes d’espera. Pel que fa a Sant Tomàs, és precisament el problema de les llistes d’espera un dels que més afronta l’entitat, en la mesura que no hi ha prou places pel nombre de sol·licituds que es presenten. El director de l’Àrea Social i Educativa de Sant Tomàs, Dídac Olivella, ho relaciona amb la crisi de l’habitatge en general: “Ja hi ha un problema d’habitatge global i el sector de la discapacitat intel·lectual no se n’escapa”. Actualment, s’ofereixen tres tipus de serveis que són el personal de suport a la pròpia llar, les llars residència –que són unes unitats de convivència amb la supervisió de professionals de suport i que permeten viure una vida adulta amb més autonomia– i, finalment, les residències. Pel que fa a les llars residència de Sant Tomàs, a Osona n’hi ha dues a Vic, una a Manlleu, una a Calldetenes i una a Sant Pere de Torelló, amb un total de 69 places. Per contra, hi ha 62 persones en llista d’espera per accedir-hi. Olivella, però, assenyala la importància de distingir segons necessitats d’accés: “Vam detectar que hi havia famílies que, davant l’alarma de la llista d’espera, s’apuntaven de seguida, quan realment no era una necessitat per entrar demà mateix”. Per aquest motiu, diferencien entre els immediats, que en són 16; els que s’haurien de cobrir amb un temps no superior a cinc anys, un total de 17, i els que es podrien cobrir d’aquí a cinc o deu anys, uns 29. D’altra banda, també es pretén ampliar el nombre de places amb noves llars residència a Sant Hipòlit i Tona, fins a 26 més, i que permetria almenys cobrir les demandes immediates i començar a encarar les d’un límit de cinc anys. Tot això es preveu en vista d’un envelliment general de la població, que també afecta el sector. Olivella explica que, ara mateix, l’entitat ja atén 250 persones majors de 50 anys: “No és una dada menor, ja que s’han d’adaptar els serveis que es donen”. En aquest sentit, Olivella també posa èmfasi en tenir més capacitat per atendre a domicili. “Això, juntament amb els pisos de suport i les llars, és el que ja es porta en l’àmbit europeu, i que aposta menys per la institucionalització i més perquè la gent pugui viure a casa”, destaca. De manera semblant ho expressa la directora gerent de la Fundació MAP, Hermínia Ordeig, que evidencia la necessitat d’actualitzar la cartera de serveis: “Aquesta cartera tan encotillada està feta des del paternalisme i no tant des de l’autonomia i els drets de les persones”. En el cas del Ripollès, és veritat que juguen amb l’avantatge que l’oferta de places encaixa amb la demanda i, per tant, no és habitual que es trobin amb problemes de llistes d’espera. “Això passa més a les àrees on hi ha més concentració de població”, puntualitza Ordeig. Per contra, però, pensant en el canvi de model cap a la personalització dels serveis, es troben amb dificultats per cobrir les demandes necessàries per la manca de professionals: “Els suports adaptats per dur una vida amb la comunitat requereixen molts professionals i en unes hores molt determinades, que costa de trobar”. Aquesta qüestió s’entrellaça amb la reivindicació de l’equiparació salarial. Tal com apunta la directora gerent de la Fundació MAP, els convenis salarials del sector de la discapacitat que marca l’administració estan molt per sota d’altres àrees semblants, com podria ser la sanitària o l’educativa: “És un sector que està encallat i, al final, tot passa per un infrafinançament”. Olivella, que coincideix, apunta a la necessitat de dignificar el sector: “La discapacitat i la dependència estan creixent, és una realitat i, per tant, es necessitarà més gent treballant en l’àmbit social”. A partir d’aquí, i amb perspectiva de futur, ambdues entitats posen l’accent en la digitalització dels serveis, així com a planificar l’augment de demanda. “Si l’administració té dades del nombre de persones, s’hauria de poder preveure cap on anem i què es necessita”, sentencia Olivella. Una nova vida a les vedrunes de Tona La residència Riudeperes de Calldetenes, un dels espais que coordina Sant Tomàs, es reformarà amb l’objectiu de créixer en espai i adaptar-se a les necessitats actuals dins del sector. Les obres al centre ja es van anunciar l’any 2024 i ara es preveu que es comencin a efectuar per fases en els pròxims mesos. Arran d’aquest manteniment, es necessitava un nou espai on acollir els usuaris del Centre Riudeperes mentre duressin les obres. Finalment, s’ha optat per l’edifici de les antigues vedrunes de Tona, un espai que ja es va cedir a l’entitat l’any 2024. Segons comenta la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tona, Judit Sardà, les poques monges que quedaven a l’espai finalment es van reubicar i, per tant, la casa quedava buida. “Aleshores vam pensar que seria ideal per a Sant Tomàs i els vam posar en contacte amb la Fundació Vedruna per cedir-ho”, exposa Sardà. El plantejament inicial es va idear amb previsió de poder-hi fer llars residència, amb les altes llistes d’espera d’aquest tipus de servei a la comarca. “Davant de l’evidència que no hi havia recurs d’habitatge a Osona sud, va aparèixer l’oportunitat d’un ús a llarg termini d’aquest edifici”, explica el director de l’Àrea Social i Educativa de Sant Tomàs, Dídac Olivella. Ara és aquest mateix immoble el que s’està habilitant en l’àmbit normatiu i el que servirà temporalment com a suplent de la residència de Calldetenes. Com que les obres al Riudeperes es duran a terme per fases –començant per una ampliació i seguint amb una reforma de la part existent– es traslladaran 23 persones del total de les 55 actuals que estan instal·lades al centre. “Això ens ajuda, perquè sí que és veritat que hi ha persones que ens preocuparia més d’haver de moure de la residència perquè al final és el seu entorn i hauria de ser el menys canviant possible, i, per tant, creiem que és positiu que hi hagi la dualitat que uns marxin i els altres es puguin quedar”, assenyala Olivella. L’entitat explica que un cop s’acabin les obres a Calldetenes, es vol mantenir l’equipament de Tona com a nova llar residència per a 15 persones amb discapacitat que poden fer una vida adulta més autònoma: “És un recurs no tan residencial, sinó que és casa seva i després ells cada matí van al centre ocupacional o al Centre Especial de Treball”. De totes maneres, l’entitat assenyala que qui proposa els equipaments per al sector és el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, la disposició de l’equip a Tona també dependrà de quan es puguin concertar les places. També ho especifiquen així pel que fa al procés de les obres: “Està licitat i ara estem a l’espera que ens plantegin la logística, tot i que hem previst que unes setmanes abans que comencin les obres fem el trasllat de les persones”. En aquest sentit, per ara es preveu que les obres a la residència de Calldetenes s’acabin pels volts del juny del 2026 i que a finals del mateix any es pugui habilitar l’espai de Tona com a nova llar.

Sant Tomàs encara té unes seixanta persones en llista d’espera per entrar a una llar residència

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest divendres, 17 d’abril?

El vigatà Toni Pla mostra la seva col·lecció de ràdios i TV antigues

Ripoll vol sancionar quatre activistes per penjar cartells i fer pintades a parets

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb