Sant Joan està trist. Durant tot aquest any la figura de Joan Guillamet Juncà ha estat absent dels seus carrers i places, a causa de la seva malaltia. Dissabte va marxar definitivament, i la seva figura bonhomiosa, empàtica i somrient ha deixat un buit, més gran encara que quan es va jubilar de la feina com a mestre, llicenciat en Filologia Catalana, que va exercir a diferents escoles i en especial a l’Institut Escola Mestre Andreu de Sant Joan.
El periodisme també el trobarà a faltar, no perquè l’exercís com a ofici sinó en tant que documentalista que ha enregistrat la vida pública del seu municipi d’adopció, Sant Joan de les Abadesses. Havia nascut a Vilallonga de Ter fa 75 anys, en una família de pagès juntament amb nou germans més. Va estudiar Teologia, però en lloc de seguir el camí del sacerdoci va acabar formant la seva pròpia família a Sant Joan, on estava implicat en diverses entitats i iniciatives com el pessebre vivent o l’agermanament amb Le Palais Sur Vienne. En les últimes dècades, i amb més intensitat a partir d’alliberar-se de la feina, va recopilar videogràficament tot allò que passava al poble, acumulant una producció que ja forma part de l’Arxiu Històric Municipal. En els anys de pandèmia es va dedicar a documentar com ho vivien els santjoanins a partir d’entrevistes que captava càmera en mà, una imatge que sempre més s’associarà amb el seu nom.
A La Veu de Sant Joan va conduir programes com La Nostra Cançó, repassant cantautors i grups que s’expressaven en llengua catalana, de la qual va ser ferm defensor. Els últims anys va fer el programa Memòries, on interrogava santjoanins amb una dilatada experiència perquè expliquessin la seva vida. En el repàs de maig de 2023 que va fer per a EL 9 NOU va desitjar per aquest any que “al Ripollès hi hagi prou feina perquè la gent no n’hagi de marxar, o malviure amb sous insuficients”, on ja es deixava veure un tarannà que ell mateix definia en una entrevista que Joan Garcia va fer-li precisament a Memòries: “Miro de no barallar-me amb ningú i no tenir enemics”.
Les mostres de dolor d’aquests dies donen fe que va aconseguir-ho. Sant Joan està trist, però la comarca i el món segur que també. Se n’ha anat un bon home.
