Acabar amb la narrativa colonial i la imatge que l’Àfrica són postes de sol a la sabana, un lloc exòtic on fa calor i on la gent sempre és feliç, on cal vigilar amb els lleons, els elefants o les serps i on només hi ha guerres, malalties i pobresa, entre d’altres.
Aquest era l’objectiu de l’acte “Què en sabem i què en diem. Una conversa sobre llocs comuns i clixés quan parlem de l’Àfrica”, que es va fer dimarts al vespre al Centre Cultural Joan Triadú de Vic. Hi van participar el professor de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia de la UVic-UCC Joan Arumí; el professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Firmin Dusabe, i la professora de l’institut moianès Miriam El Mouhadab, que van reflexionar al voltant del llibre Com escriure sobre Àfrica i altres textos, de Binyavanga Wainaina, que ha editat per primera vegada en català Eumo Editorial.
“És complex explicar què és l’Àfrica”, advertia ja d’entrada Dusabe, nascut a Ruanda però resident a Catalunya des de fa més de 15 anys. “S’ha volgut veure com una sola cosa i són molts països. Allà sembla que l’extensió no importa i els igualem quan aquí jo ja em sento diferent a algú del País Basc”, apuntava El Mouhadab, de pare originari del Marroc, país que ha visitat cada estiu des que era petita.
Dusabe va afegir que “l’Àfrica és molt diversa. Hi ha més de 2.000 llengües i ètnies” i recordava que en total la formen 54 països i 1.400 milions d’habitants, dels quals un 60% són joves, de manera que “és el futur i l’esperança”.
També posava en valor “la riquesa de civilitzacions que van marcar la història de la humanitat com l’egípcia” i lamentava “l’esclavitud i la colonització, que van patir milions de persones”, mentre que en l’actualitat deia que un dels reptes de futur “és l’amenaça de conservar la identitat en un món globalitzat”. El Mouhadab comentava també el perill que corren moltes de les llengües, que no tenen escriptura, i alertava del pes i prestigi de les llengües colonials que fan que l’equilibri entre unes i altres sigui “molt fràgil”.
Per tot plegat, els participants a la conversa apostaven com l’autor del llibre per fer un viatge per descolonitzar la ment perquè “des d’Occident se simplifiquen coses complexes” i El Mouhadab remarcava que “entre el blanc i el negre sempre hi ha el gris” i, de fet, afirmava, per exemple, que “la meva identitat no és possible sense el gris”.
La iniciativa formava part del programa cultural “Veus d’Àfrica. Un viatge a través de la literatura africana”, que ha impulsat per primera vegada l’Ajuntament de Vic en col·laboració amb la Universitat de Vic-UCC amb la voluntat de donar a conèixer autors d’origen africà i posar en valor la diversitat cultural i lingüística del continent, i també per oferir un espai per escoltar, comprendre i compartir històries que travessen fronteres. L’eix central de la programació és l’exposició “Escriptors africans”, elaborada pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), que es podrà visitar fins al 18 de maig al Centre Cultural Joan Triadú.
A partir d’aquesta mostra, la ciutat ha desplegat al llarg del mes d’abril i en aquest inici de maig diverses activitats com ara una sessió al Cineclub Vic, un recital de poesia o un club de lectura. Les propostes s’allargaran fins al dissabte 17 de maig, quan es farà un acte de cloenda també al Centre Cultural Joan Triadú amb la participació de les comunitats ghanesa, gambiana i senegalesa de la ciutat.
Al llarg dels propers dies encara queden tallers als centres cívics, més clubs de lectura i la presentació de rutes literàries i artístiques, mentre que les biblioteques i llibreries de la ciutat també s’han sumat a la iniciativa amb punts d’informació bibliogràfica sobre literatura africana.
{{ comment.text }}