Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un estiu amb incerteses

Els ajuntaments d’Osona i el Ripollès estudien com adaptar els casals d’estiu a les noves normatives que es plantegen en aquest àmbit a partir de la fase 3

La transició cap a la nova normalitat comportarà canvis també en el desenvolupament d’activitats pròpies de l’estiu com els casals per a infants i joves i també les piscines descobertes. Aquesta setmana s’han donat a conèixer a grans trets les normatives que s’hauran de tenir en compte per poder engegar els casals, si s’ha arribat a la fase 3 del desconfinament. Això preocupa els ajuntaments i entitats d’Osona i el Ripollès que estan treballant per adaptar-se i poder tirar endavant les activitats.

Pel que fa als casals d’estiu, un dels aspectes que es vol tenir en compte és que els infants i joves “puguin participar en un casal per no estar sis mesos desvinculats de la qüestió educativa i pedagògica” si no es torna a les aules fins al setembre, explica Pere Medina, vicepresident segon del Consell Comarcal d’Osona i cap de l’Àrea d’Atenció a les Persones. Des del Consell han fet una enquesta a tots els ajuntaments, que han contestat 37 dels 50, sobre els casals per detectar les necessitats i fer una diagnosi prèvia per treballar en xarxa. Tots coincideixen que a través dels casals cal donar suport emocionals als infants i joves, a les famílies, protecció i seguretat, oferir recursos econòmics, integritat de persones en risc d’exclusió social i promoure el lleure. De fet, també aquest dijous es va fer una trobada virtual amb alcaldes, regidors i tècnics, per abordar la situació. Des del Consell oferiran assessorament, suport en les contractacions i també formació de les mesures que cal seguir al monitoratge. Els nous casals s’hauran de fer en grups de 10 nens amb un monitor que hauran de tenir un espai propi en què no hi hagi contacte amb altres grups. Això farà que calguin més espais per encabir tots els participants.

Vic és un dels consistoris que té la planificació dels casals més avançada. Segons la regidora d’Educació i Joves, Elisabet Franquesa (JxCat), plantegen ampliar l’horari, els dies i els espais. Començarien el 22 de juny i acabarien el 10 de setembre i es farien des de 2/4 de 9 del matí fins a les 7 de la tarda amb l’opció d’escollir l’horari convenient. Franquesa diu que les inscripcions estaran obertes tot l’estiu i que seran flexibles amb les necessitats de cada família. Plantegen que un 30% de l’activitat sigui cultural i formativa, encabint un repàs escolar, un 15% d’activitats esportives i el 55% de lleure. De fet, a tots els municipis tindran en compte aquests tres vessants. En el cas de Manlleu, explica el regidor de Joventut, Eduard Robles (ERC), abans de la crisi del coronavirus ja van decidir que “aquest any no es farà casal organitzat per l’Ajuntament” perquè “havia anat perdent valor”, de manera que donen suport als que fan entitats i empreses del municipi. Faran un paper de coordinadors i “intentarem arribar on no arribin les entitats”, també amb ajuts. En el cas de Torelló, explica el regidor de Joventut, Xevi Lozano (ERC-JpT), treballen per primer cop en “un projecte de casal d’estiu unificat” amb totes les entitats i clubs que en feien fins ara.

Amb tots els grups municipals treballen també en el model i la idea de donar resposta a les necessitats i les mesures de seguretat i protecció, a banda de fer un projecte “integral en tot els aspectes de treball emocional, lleure, etc.”. A Ripoll, el cap de l’àrea de Serveis a les Persones, Joan Colomer, ja admet que “segurament no serà com els altres anys” i que plantegen utilitzar més espais i introduir aquesta part de reforç escolar. Ho treballen conjuntament amb el Consorci de Serveis Socials, perquè són conscients que hi haurà més famílies amb necessitats econòmiques. De fet, al Consell d’Alcaldes del Ripollès de la setmana passada, l’alcalde de Sant Joan i president de l’ens, Ramon Roqué (MES), va preguntar si la Diputació de Girona havia impulsat alguna ajuda pels casals d’estiu, “perquè hauran de ser diferents i més cars i no sé fins a quin punt els podrem sustentar econòmicament”. El president de la Diputació, Miquel Noguer, que era a la reunió virtual, va assenyalar que no només seran més cars, sinó que hi haurà d’haver més espai per fer les activitats i també més monitors. Tots van afirmar que amb el que conté el Procicat es preveu que els consistoris tinguin marge de temps suficient per fer les contractacions de monitors i tots els tràmits.

LES PISCINES

En termes de piscines municipals, la incertesa és la tònica dominant en la majoria de consistoris d’Osona i el Ripollès, que ja treballen en la preparació dels equipaments sense saber quan podran obrir-se al públic i sota quines condicions. Fins fa poc, ni tan sols tenien unes pautes d’actuació per part del govern. Un document amb recomanacions publicat dijous tampoc aporta molta llum al tema. “La hipòtesi amb què treballem és que podrem obrir, ja que considerem que és un servei essencial per al municipi, però és un tema incert”, afirma Aleix Estrada, regidor d’Esports de Manlleu.

Aquest pensament és comú a la majoria de municipis d’ambdues comarques, però les condicions que regiran aquesta obertura no estan clares. “Nosaltres estem treballant amb el supòsit de fixar franges horàries de matí i tarda, amb un espai per desinfectar al mig, per tal de reduir l’aforament i assegurar la distància entre persones”, explica Josep Arisa, regidor d’Esports de Centelles. La limitació de l’aforament i la fixació de franges horàries són algunes de les recomanacions que proposa el Ministeri de Sanitat de cara a l’obertura de piscines, però també n’inclou d’altres com la desinfecció dels usuaris abans d’entrar o la limitació d’espais com vestidors o dutxes. Precisament és en aquests espais on el problema pels consistoris es visibilitza més. “Segons es diu, l’aigua de la piscina no és transmissora, ja que està clorada, però el més complicat de controlar són les zones comunes de les instal·lacions”, afirma Estrada, “i per molt que ho controlem, és impossible evitar que els nens, per exemple, respectin la distància de seguretat imposada”, afegeix Arisa. Per evitar contagis, alguns municipis també es plantegen aplicar mesures com “la presa de temperatura dels usuaris abans d’entrar a les instal·lacions”, tal com afirma Marc Cargol, president del Club Piscines de Sant Joan de les Abadesses.

A la problemàtica de les piscines se suma, també al Ripollès, el problema dels gorgs i les rieres. A Campdevànol, per exemple, la idea és poder obrir la piscina municipal amb les mesures de seguretat necessàries, però espais com el Torrent de la Cabana porten més problemes. En el Consell d’Alcaldes del Ripollès de la setmana passada, l’alcaldessa Dolors Costa (JxCat) va preguntar sobre el tema, ja que al·legava que “des de l’Ajuntament no ho podem controlar”, però la petició haurà de ser remesa a Protecció Civil, ja que “l’aigua dolça no protegeix del virus com ho fa la salada o la de les piscines”, com va explicar Albert Ballesta, director dels Serveis Territorials d’Interior a Girona.

Per tal de combatre la incertesa, molts municipis s’estan posant d’acord per “actuar d’una manera conjunta, unificar criteris i obrint tots alhora per no crear diferències”, tal com afirma David Sánchez, regidor d’Esports de Torelló.

LA PREGUNTA

Aprova l’acord d’ERC amb el PSOE per la pròrroga de l’estat d’alarma?

En aquesta enquesta han votat 590 persones.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.