L’empresa fabrica un milió de quilos de pasta a l’any i té 14 treballadors. Una xifra que tot i semblar molt elevada, segons Soler, és una desena part de les grans macroindústries del sector. Mantenir-se amb aquesta dimensió és el que els ha fet resistir al llarg del temps. Bona part del centenar de fàbriques de pasta que hi havia a Catalunya a principis del segle XX han desaparegut amb la globalització i l’arribada dels grans supermercats., informa Gemma Permanyer.
“Resistim perquè ens hem anat especialitzant, però cada cop és més complicat”, diu. La seva aposta competitiva és el mercat de proximitat amb un producte fet a petita escala i assecat a baixa temperatura (de 30 a 35 graus). “Assecar el producte entre 24 i 30 hores fa que mantingui el gust perquè no deixa de ser blat dur que l’únic que fem és donar-li forma. Te la pots menjar sense condiments.” La fàbrica té dues línies de producció de 200 i 300 quilos a l’hora: “La mida que tenim ens permet poder fer moltes varietats diferents de productes que no fan els grans fabricants.” Això els serveix per elaborar pasta a la carta per a altres marques. De fet, només un 10% de la producció que surt de la fàbrica de Planella ho fa amb la marca La Moianesa.
Que en els darrers anys el Moianès s’hagi convertit en un clúster de la indústria agroalimentària s’ha percebut molt des d’aquesta factoria històrica. “El creixement, especialment en producció ecològica, l’hem notat molt perquè hem treballat amb ells i són els que ens han fet créixer en la vessant ecològica. No tenim marca pròpia però produïm per a marques com Bonapasta, Natureco o Vegetalia”, detalla el gerent. La producció ecològica de La Moianesa ja supera la convencional i arriba al 60%.
L’esclat de la pandèmia es va viure de manera molt intensa a l’empresa, ja que van percebre del tot el fenomen de les lleixes buides dels supermercats. En la primera onada de la covid-19 i el confinament, la demanda va augmentar de manera exponencial. “Durant tres o quatre mesos vam triplicar les vendes”, explica Soler. Fins i tot els contactaven supermercats i hipermercats que no són clients habituals, però en aquell moment van decidir donar màxima prioritat als de tota la vida: “No ens hi havíem trobat mai. Va ser una cosa puntual de 3 o 4 mesos, però terrible.”
Un cop normalitzada la situació, aquesta indústria centenària adaptada al segle XXI es troba ara a l’expectativa de com evoluciona el cost de l’energia i l’encariment de les matèries primeres. “El preu del blat i l’espelta han repuntat moltíssim. Després d’uns anys de molta estabilitat això està canviant”, avança Soler. Un altre repte per a l’empresa és combatre les dietes que, per qüestions no mèdiques, “demonitzen el gluten”. “Fa més de 2000 anys que el blat ha alimentat la humanitat”, sentencia Soler.
