Cantonigròs compleix molts requisits per ser considerat un lloc perfecte on passar les vacances d’estiu, i fins tot les d’hivern. Territori envoltat de camps, muntanya i molta tranquil•litat com a antídot per a qui vol desconnectar de la vida en entorns urbans i generalment massificats.
Éa el cas de Sònia Busquets, que assegura que s’ha convertit en la seva “segona casa“: “D’infantesa, només en tinc records dels caps de semana que passava aquí”. La seva mare va néixer a la casa on continua gaudint els estius en companyia dels seus fills i germans.
Forma part d’una família que sempre s’ha sentit molt lligada al poble i que durant la guerra en regentava l’hostal.
Passats uns anys, la mare de Busquets es va traslladar a la ciutat de Barcelona per estudiar. Allà hi va coneixer el seu pare, que també s’acabaria enamorant de Cantonigròs fins al punt de fundar el mític festival internacional de música que hi va tenir lloc del 1983 al 2011.
“No tindria la mateixa màgia i encant si visquéssim sempre aquí”
En l’actualitat, Sònia Busquets resideix a Terrassa, en una zona molt més verda i àmplia que no pas Barcelona. Tot i això, explica que de tant en tant sent la necessitat d’escapar-se i reservar-se caps de semana a Cantonigròs.
Són estades vacacionals, però en què també participen de propostes culturals, esportives… i actes com els de la festa major.
Els seus fills, la Gal•la i l’Artur, de 13 i 10 anys, també esperen amb ànsia l’arribada del cap de semana i les vacances per fer el trasllat i activar el canvi de xip. Amb el grup d’amics que tenen al poble, es passen el dia amunt i avall en bicicleta, o voltant i fent excursions.
En contraposar aquesta vida amb la de Terrassa, subratllen la tranquil•litat i la seguretat de passejar o anar a comprar sense necessitat d’un adult al costat. “Sí visquéssim sempre aquí, potser ja no tindria la mateixa magia i encant“, hi afegeix Busquets.
La pandèmia de la covid-19 va accentuar encara més la seva estima envers Cantonigròs, en un moment en què no s’hi podien traslladar per raons òbvies: “El confinament ens va enganxar a Terrassa. Recordo perfectament el desig compartit de tornar, així que a la mínima que es van relaxar les mesures vam agafar les maletes”.
“Una segona casa” que sempre serà especial, en gran part, per la bona rebuda de la gent del poble: “Des del primer dia ens hem sentit acollits. Mai hem tingut sensació de forasters, sinó de ser uns més en una gran família”.
