Unió disposa de quatre candidats en els primers dotze llocs de la llista de CiU en la circumscripció de Barcelona en les últimes eleccions al Parlament i Vila d’Abadal té tots els números per ocupar un d’ells en els comicis previstos per a la pròxima tardor.
El fet d’ocupar l’alcaldia més important en mans d’Unió i la notorietat que ha obtingut en les últimes setmanes, gràcies al seu polèmic pla per restringir l’accés al padró municipal als immigrants ‘sense papers’, han reforçat la seva posició dins del partit, fins al punt de guanyar-se un lloc destacat en la candidatura de CiU per a les catalanes.
Vila d’Abadal (Barcelona, 1954) debutarà així com a diputat al Parlament català, encara que el seu il·lustre cognom -és nét d’un dels fundadors d’Unió- no és desconegut per a la cambra: el seu pare ja va ocupar un escó durant la primera legislatura democràtica, al concórrer a la llista vencedora que va liderar Jordi Pujol el 1980.
Després de la proclamació oficial d’Artur Mas, el passat 17 de gener, com a aspirant de CiU a la presidència de la Generalitat per tercera vegada consecutiva, ha començat ja el ball de noms sobre qui l’acompanyarà en la seva candidatura.
El diumenge 21 de febrer està previst que CiU formalitzi la designació dels seus caps de llista a Tarragona, Lleida i Girona que, segons diverses fonts consultades, visualitzaran la renovació que vol imprimir Mas a les seves llistes.
Falta per revelar encara qui farà tàndem electoral amb Mas en la circumscripció de Barcelona, i les fonts consultades no descarten que torni a ser, com el 2006, la socialcristiana Núria de Gispert, que fa quatre anys ja va participar amb l’esperança de convertir-se en la primera presidenta del Parlament, aspiració que va veure frustrada llavors per la reedició del tripartit.
Ningú dubta que tant el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, com el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, estaran en els primers llocs de la llista, si bé la incògnita és si Mas, en coherència amb l’esperit de la seva Casa Gran del Catalanisme, decideix finalment incloure un independent en primera línia, després de l’experiència de l’economista Ramon Tremosa en les europees.
{{ comment.text }}