Vic i Barcelona, unides pel bus

Plaça de l’Estació, primer bitllet gratuït i 10 persones a la cua. Tocaven 2/4 de 8 d’un dimecres al matí, quan l’autobús de la línia regular entre Vic i Barcelona començava a fer camí des de la capital d’Osona fins a la catalana. El calendari datava del 9 de juliol de 1986 i el vehicle de l’empresa Sagalés marxava puntual per completar el seu primer trajecte entre ambdues ciutats. Un autobús que connectaria Vic i Barcelona per carretera, després d’una petició de molts anys.De fet, però, el que ara semblaria que va ser una actuació molt planificada es va posar en marxa en tan sols deu dies. Tal com explicava EL 9 NOU a l’edició del 7 de juliol del mateix any, Sagalés va rebre l’autorització de la Generalitat de Catalunya per fer-se càrrec del servei el 30 de juny. Val a dir que el pare de l’aleshores director de l’empresa i actual president del grup, Francesc Sagalés, ja havia demanat feia 35 anys el permís al govern per posar un servei d’autobusos a la línia i que, des de llavors, s’hi havia anat insistint cada dos o tres anys.Tot i les presses amb les quals els obligava a treballar la concessió de la línia amb pocs dies de marge, la companyia va acceptar l’autorització, i amb menys d’una setmana es va posar en marxa el servei, encara que amb poques concrecions sobre d’on i quan sortiria. Finalment, es va decidir que els autobusos marxarien de la plaça de l’Estació de Vic i que a la ciutat farien almenys dues parades, una a la cruïlla del carrer Verdaguer i la Rambla, i una altra al passeig de la Generalitat.Així, cada dia –a excepció dels dissabtes i festius–, set vehicles enfilarien camí cap a Barcelona, fins a l’estació de Fabra i Puig, i set més ho farien a la inversa, pel mòdic preu per persona d’entre 300 i 400 pessetes cada bitllet. Actualment, l’equivalent als 1,8 i 2,4 euros per cap i viatge.El que també era ben diferent al trajecte actual és que, malgrat que connectava Vic i Barcelona, no ho feia pas de manera directa. Els autobusos paraven a Tona, els Hostalets de Balenyà, Aiguafreda, Figaró, la cruïlla de l’Ametlla i la Garriga, i finalment Granollers, des d’on es continuava sense cap més parada fins a Barcelona. A la capital del Vallès Oriental era, a més, on es recollien més passatgers pel fet que Sagalés ja feia temps que cobria el trajecte des de la ciutat fins a Barcelona.D’aquesta manera, el viatge encara recordava una mica al funcionament del tren, que anava parant per municipis d’ambdues comarques, i que actualment pot assimilar-se fins a cert punt als trajectes alternatius per carretera que ofereix Renfe arran del tall pel desdoblament de l’R3.De fet, però, en el seu moment, Renfe va criticar durament la implantació de la línia regular. Segons explicaven aleshores fonts de l’empresa a EL 9 NOU, el servei d’autobusos podia representar més problemes per aconseguir la viabilitat de la línia fèrria. “Aquesta línia perd cada any més de mil milions de pessetes i és segur que el nou servei d’autobusos farà augmentar aquest dèficit”, manifestaven a l’edició de l’11 de juliol. Un servei que, en canvi, des de la mirada de Sagalés i de l’aleshores alcalde de Vic, Ramon Montanyà, podia conviure amb el tren.De mica en mica, la línia regular d’autobusos es va anar consolidant i amb el temps els horaris es van anar ampliant. A més, al cap de 30 anys, el 2015, es va transformar en el Bus Express, sota el nom d’e12 –amb viatges directes fins a la capital catalana–, i es van doblar les freqüències de pas. Un trajecte que va començar amb 10 passatgers a la plaça de l’Estació de Vic fa més de 40 anys, i que ara transporta centenars d’osonencs amunt i avall cada dia.El nostre bus de cada diaDes del 2000 fins al 2015 vaig fer diàriament el viatge d’anada i tornada Vic-Barcelona en bus, on vaig arribar fugint del tren. Ara hi viatjo esporàdicament. Vet aquí un parell de reflexions:L’any 2007 es va produir el primer col·lapse a Rodalies. L’any 2010, la primera gran manifestació independentista de Barcelona es feia oficialment en favor del transport públic. I van arribar les cues. La gent fugia de Rodalies i saturava els autobusos. Els qui agafaven el bus a La Poncella van començar a quedar-se a terra perquè el cotxe arribava ple de l’estació.L’any 2015 l’e12 substituïa l’antic bus. Primera reflexió: si la quantitat de viatges que fa l’e12 s’hagués aplicat a una R3 de Rodalies en condicions, hi hauríem guanyat molt. El fracàs del tren no és cap bona notícia.Després se’ns va dir que suprimirien la parada de La Poncella, cosa que ha acabat passant a mitges. D’anada para al passeig de la Generalitat. De tornada, al pont del Blanqueig. La gent dels barris del sud ha de fer una senyora caminada abans d’arribar a casa. A Barcelona la parada de Casp es va desplaçar a la Gran Via, responent a les queixes d’un veí. Ara l’Ajuntament diu que vol treure els busos del centre i ja veurem com acabarà. Finalment, Rodalies va petar i l’R3 fa el trajecte Vic-Barcelona en un bus que competeix amb l’e12. Com l’oli i l’aigua, els usuaris de l’un i de l’altre no s’acaben de barrejar mai.Segona reflexió: el bus de Rodalies passa cada 20 minuts i s’estalvia les obres de la Meridiana. Doncs fins i tot quan era gratuït per compensar el mal funcionament del tren, els usuaris de l’e12 seguien pagant per agafar el seu bus. Aquesta setmana, un passatger habitual del bus de Renfe em va preguntar si jo vivia al “Vic 2”... o al “Vic 1”. No sé ben bé on ens porta això, però segur que vol dir alguna cosa...Josep M. Diéguez, usuari tastaolletes

Vic i Barcelona, unides pel bus

Els Birratxos Sinvengüeneas s’emporten les 12 hores de futbol 7 de Sant Miquel de Balenyà

Petxi Armengol júnior s’incorpora cedit al Manlleu

Dues dotacions dels Bombers treballen en un incendi al costat de la carretera de Manlleu

El festival del ‘bon rotllo’

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un incendi com cap altre

L’ofici de construir un bon menú

Un mercat més buit i acalorat

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”