Agnès Mauri: “A tot arreu viure de la música no deixa de ser un repte”

A principis de desembre la violista Agnès Mauri (Vic, 1991) va actuar a L’Atlàntida. Ho va fer formant part d’un quintet de corda encapçalat per la reconeguda violinista Amandine Beyer, amb instruments i arcs d’època. Aquests dies va tornar a la seva ciutat per viure el Nadal en família, just quan es compleixen 10 anys que va marxar a Basilea (Suïssa) per emprendre una sòlida trajectòria com a intèrpret i professora de música. Vostè també és de les que tornen a casa per Nadal.I tant! La família és molt important per a mi i són unes dates en què ens trobem tots. Després de graduar-se a l’Esmuc, el 2013, va marxar a Basilea per fer un màster de perfeccionament i ja s’hi va quedar. S’hi viu bé, a Suïssa?En general és un país on s’hi viu bé i Basilea en concret és una ciutat musicalment molt interessant. Considerant que no és gaire gran, l’activitat musical que s’hi fa és molta i diversa, sobretot pel que fa a música antiga, clàssica i contemporània. En quins projectes musicals treballa actualment?Faig molta música de cambra, porto la meva pròpia escola de música i ara estic treballant per al meu proper projecte discogràfic... Moltes coses, que vaig fent en paral·lel. A Catalunya seria més difícil viure de la música?A tot arreu viure de la música no deixa de ser un repte. Per a mi és molt important seguir tocant regularment a Catalunya, com aquest any que he vingut a L’Atlàntida o al Festival Pau Casals del Vendrell, o com anys anteriors a Barcelona i a altres racons del país. Crec que per viure de la música no es pot deixar de ser creatiu i molt treballador, tant a Catalunya com a Suïssa com a tot arreu. És imprescindible per a un músic sortir a l’estranger per completar la formació?Imprescindible, crec que no ho és pas. Sempre és bo conèixer altres cultures i estils de fer música. A mi m’ha obert horitzons i tenia la necessitat de conèixer, veure i escoltar més. La continuo tenint ara encara. Però al cap i a la fi, la feina d’aprenentatge, de millora constant, te la fas tu. Ningú et fa la feina. Això per una banda. Per l’altra, anar-se’n a l’estranger comporta vèncer inconvenients afegits com poden ser les llengües, l’adaptació, buscar-te la vida. Tornant a la pregunta, aquí a Catalunya hi ha professors i centres molt bons. A l’Esmuc vaig estudiar amb Jonathan Brown i amb Vladislav Bronewetzky, músics i professors d’excel·lència reconeguda. A Vic, també vaig tenir la gran sort de gaudir de molts bons professors fins que vaig acabar el grau professional. Podria dir que encara ara bec d’aquell aprenentatge. La viola encara és la gran desconeguda dins el món de la corda?Efectivament, fins fa relativament poc la viola no era un instrument típicament solista, encara que la música de cambra és molt rica i extensa i a l’orquestra sempre hi ha tingut un rol. Anys enrere era un instrument sovint tocat per violinistes que havien de fer aquesta part. Ara això ja no és així i hi ha violistes com Tabea Zimmermann, amb qui he tingut l’oportunitat de rebre’n classes, que de petits van començar directament amb la viola. A part d’això, a través de Mariona Oliu vaig poder aprendre i conèixer tota una nova escola provinent dels Estats Units, de la qual Kim Kashkashian n’és prominent, una manera de tocar tant o més innovadora que les innovacions en el terreny del violí. Aquesta nova escola promou una producció del so d’aquest instrument que fa que voli, una tècnica molt lligada a la consciència del cos; en definitiva, un so que per mi supera la sonoritat produïda seguint l’escola més tradicional. Existeixen, però, molts altres tipus de tendències, sovint més fidels a les escoles de violí, i al cap i a la fi cadascú acaba tenint el seu propi so. Actualment el nivell en general de l’instrument és molt alt, als concursos de viola internacionals que he fet m’he trobat amb persones tant o més preparades que les que es presenten als concursos més reconeguts de violí o de violoncel. El repertori és més limitat...Això si ens mirem el repertori solístic i abans del segle XX. Però fins i tot tirant enrere, trobem obres cabdals, sonates excel·lents, obres per a viola sola, compositors que van deixar un extens llegat per a aquest instrument com ara Alessandro Rolla o Carl Stamitz (classicisme) i tirant encara més enrere ens trobem amb el Concert per a viola i orquestra en sol major de Telemann o bé el Brandenburg núm. 6 de J. S. Bach per a dues violes solistes i sense violins. Cal recordar també que tant a Beethoven com a Mozart com a Haydn… els agradava molt tocar la viola! En quin estil es troba més còmoda: barroc, clàssic, romàntic, contemporani?En general m’agraden i em sento còmoda amb tots els que has dit. De vegades, depèn més del compositor i l’obra en concret. Però és difícil quedar-se amb una! És una mica com el menjar… Sempre ha compaginat els estudis de viola i piano... el continua tocant, el piano?I tant! El piano va ser molt important per al meu desenvolupament musical, em va fer conèixer i abraçar molta més música, harmonia, etc. Ara per ara, els concerts els faig principalment com a violista, però toco el piano quasi cada dia, bé sigui estudiant obres o acompanyant. Té alguns projectes discogràfics completats. Quin és l’últim?És una col·laboració que vaig fer amb música de cambra d’Arthur Lourié, un compositor rus de principis del segle XX. Ara estic treballant en un nou projecte que em fa molta il·lusió, aquesta vegada més personal. Quan la tornarem a escoltar a Vic?Tant de bo ben aviat! Ara tinc uns quants dies de calma que es posen molt bé i que em serviran per passar per l’estudi més tranquil·lament, cosa que no vaig tenir aquest estiu i de vegades fa tanta falta. Espero, però, ben aviat poder tornar a Vic i portar algun d’aquests projectes que s’estan coent, ja que per a mi és molt important tornar al lloc d’on vinc i on em vaig formar.

Agnès Mauri: “A tot arreu viure de la música no deixa de ser un repte”

‘Sardana Superstar’, d’Arnau Tordera, tanca a Torelló un any de gira i premis

L’Atlàntida aclama el retorn dels Astrio

Arnau Tordera: “La sardana és un confluència de singularitats extraordinària”

Astrio, retorn amb disc

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?