Documenten un fuster torellonenc que va treballar per a Gaudí instal·lat a Barcelona

El passat mes de març, EL 9 NOU va acompanyar la mestra artesana del cuir Sandra Quílez, del taller Nquart de Vic, durant una jornada de treball com a conservadora del mobiliari en pell del Palau Güell de Barcelona, un dels grans edificis que porten la firma d’Antoni Gaudí. Documentant l’article va aparèixer el nom d’un altre artesà osonenc que havia treballat en aquest immoble modernista del carrer Nou de la Rambla, però més de 130 anys enrere. I ho hauria fet a les ordres de l’eminent arquitecte, completant treballs de fusteria i ebenisteria. Gaudí es va caracteritzar pel seu gran domini dels oficis, la passió pels materials i el fet de saber-se envoltar pels millors artesans de l’època. Entre aquests hi apareix un nom, el del fuster Eudald Puntí, fill de Torelló, del qual es tenien ben poques dades fins ara. EL 9 NOU ho va posar en coneixement de l’historiador Gerard Verdaguer, director del Museu de la Torneria, que n’ha pogut teixir unes primeres notes biogràfiques. Encara quedaran, però, molts interrogants per tornejar. Que el personatge no era recordat al seu poble natal ho certifica el fet que ni l’historiador local Fortià Solà el citava a la seva magna Història de Torelló (1947-49). Eudald Puntí i Gorchs hauria nascut a Torelló (encara Sant Feliu de Torelló) l’any 1820, segons ha pogut precisar Verdaguer. Els seus avis, Josep Puntí i Esperança Noguera, havien estat masovers al mas les Gambires. Entre els seus fills, Miquel Puntí, que l’any 1810 es casa amb la gurbetana Rosa Gorchs. L’any 1815 el matrimoni es trasllada a Espadamala de Dalt, també com a masovers. Serà aquí on neix l’Eudald, el quart d’11 germans. A partir d’aquí, els primers dubtes. No hi ha cap petjada dels seus primers passos com a fuster. Només consta que el seu germà gran, en Josep, era carreter. Es desconeix si va aprendre l’ofici al mateix poble –Verdaguer no ha localitzat cap taller al seu nom–. El que sí que és segur és que el 1857, quan tenia 37 anys, ja no vivia a Torelló. Ho certifica el primer padró d’habitants de què disposa el municipi. En aquell llistat només hi figuren tres dels seus germans, en Josep, la Maria i la Teresa. Una pista, però, delata que l’Eudald va mantenir “cert” contacte amb el poble: l’any 1880 hi ha una casa registrada al seu nom. Amb tot, com a resident hi figura la seva germana Maria, soltera. A partir d’aquí es perd el fil. Cal suposar, doncs, que de ben jove Eudald Puntí es trasllada a Barcelona, possiblement atret per les ofertes de feina que s’obrien en plena ebullició de l’eixample barceloní, interpreta Verdaguer. En algun moment, planta el seu propi taller de fusteria. Serà al número 8 del carrer Cendra, a tocar del Mercat de Sant Antoni. Es desconeix com es coneixen amb Antoni Gaudí i en quin moment es converteix en un dels seus primers fusters de confiança. En qualsevol cas, només el podrà acompanyar en la seva etapa inicial com a arquitecte, perquè Eudald Puntí mor l’any 1888, quan Gaudí (1852-1926) tot just havia començat a esclatar com a arquitecte. Precisament, una de les primeres obres emblemàtiques serà el mateix Palau Güell, iniciat el 1986, dos anys abans de morir Puntí. Hi ha la certesa de diferents projectes en els quals van treballar plegats. Destaca el mobiliari-panteó i el quiosc de fusta, ferro i vidre –Puntí treballava amb els tres materials al seu taller– que Gaudí va dissenyar per al marquès de Comillas, al Palau de Sobrellano, l’any 1878; o la tribuna i el reixat original de la Casa Vicenç, de 1883, que acabarà desapareixent a principis del segle XX. Més enllà de les diferents obres que se li atribueixen –algunes per certificar– no s’han destapat, encara, altres dades personals de la biografia del torellonenc, com ara si es va casar, si va tenir fills o on va ser enterrat. El passat 26 de maig, Verdaguer va exposar aquesta primera aproximació al personatge en un acte al Museu de la Torneria, que va aixecar un notable interès. Rescatar de l’oblit figures com la d’Eudald Puntí donen cos i valor al llegat immaterial d’un sector, el de la fusta i la torneria, que han marcat l’ADN de Torelló. Verdaguer continuarà estirant el fil. LA FOTOGRAFIA I L'ESCRIPTORI Barcelona Només consta una foto d’Eudald Puntí al seu taller de fusteria de Barcelona. És la que figura sobre aquestes ratlles. Tot i alguns dubtes, el torellonenc seria el segon per la dreta, assegut i amb barret. A la seva dreta hi tindria el mateix Antoni Gaudí, de jove; i a l’esquerra, també amb barret, Esteve Comella. Aquest empresari, propietari d’una luxosa guanteria a Barcelona, hauria encarregat a Gaudí una singular vitrina per exhibir els seus productes a l’Exposició Universal de París de 1878, i Puntí l’hauria materialitzat amb fusta, ferro i vidre. Precisament, la imatge està presa durant la construcció de la vitrina –es veu al fons a la dreta–. No menys significativa és la foto de l’esquerra. Es tracta de l’escriptori de fusta que Puntí va fer per a Gaudí i sobre el qual l’arquitecte va treballar al seu taller de la Sagrada Família a partir de 1879. Malauradament, el pupitre va quedar destruït durant l’incendi de 1936. EL DIBUIX Se sap que Puntí va ser veí i amic de Llorenç Vilamala, un escultor que també havia treballat per a Antoni Gaudí. Una amistat testimoniada amb el dibuix que un fill d’aquest, Joan Vilamala (1908-1952), va dedicar a Puntí uns anys després de la seva mort. Aquesta imatge de carbonet la conserva avui la Càtedra Gaudí.

Documenten un fuster torellonenc que va treballar per a Gaudí instal·lat a Barcelona

L’Atlàntida vibra en el concert final dels 180 anys de l’EMVic

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona