El pradenc David Gomis, hostaler i sommelier, ha treballat en reconeguts restaurants com el Sant Pau, de Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar); el Gaig, de Carles Gaig (Barcelona), o Els Casals, d’Oriol Rovira (Sagàs). Des de fa uns anys participa en un projecte familiar amb la seva parella i compten amb una botiga, Cal Siller, on comparteixen un espai de llibreria amb un altre de vins, en la qual entre tots dos fan divulgació de la cultura i de la gastronomia.
Com es compagina una botiga de vins amb els llibres?
Amb molta paciència. Quan no hi soc jo per a tastos hi és ella i quan ella no hi és per a presentacions hi soc jo. Va ser una aposta innovadora i no en conec cap altra d’aquesta mena. Puc dir que ens funciona bé i n’estem contents.
Vostè va començar en aquest món molt jove. Quina formació ha tingut?
Acadèmicament vaig cursar primer el curs d’hostaleria, cuina i serveis, i després el de sommelier, tot a la Joviat.
En quin moment es va plantejar que això seria la seva opció professional?
A 13 anys vaig començar a Prats al bar La Fassina i a partir d’aquí vaig decidir fer hostaleria, i del segon al tercer curs vaig anar amb Carme Ruscalleda al restaurant Sant Pau. Allà va ser on el sommelier Joan Ibáñez un dia em va fer una reserva a Can Roca per anar a menjar. I va ser llavors, tornant de l’àpat, quan se’m va despertar tot aquest interès pel món de la gastronomia i vaig decidir que allò era el que volia fer.
Ha passat per diferents bars i restaurants, què li han aportat i què hi va aprendre?
A part de La Fassina, vaig treballar a Cal Quico, també aquí a Prats; després, com he dit, amb Carme Ruscalleda, i més endavant, amb Carles Gaig i amb Oriol Rovira. Tots m’han permès créixer professionalment, aprendre molt, sobretot els últims anys amb Oriol Rovira, que em va ensenyar a tocar de peus a terra, a tirar endavant i a ser molt exigent.
Per què va deixar-ho?
Per diferents motius, però sobretot per conciliació familiar. El món de la gastronomia té horaris inhumans, que ara per sort veig que van canviant. Per això vaig muntar aquest projecte amb la meva parella a Cal Siller.
Inicialment a la botiga es volia dedicar només al vins…
Sí, la idea era tenir una botiga de vins, caves i licors, fer-ne distribució i oferir tastos. Però llavors la gent comenta que estaria bé acompanyar el vi i així em vaig animar a preparar també menjar.
Què ofereix a la clientela?
Jo puc personalitzar en funció dels gustos personals. M’adapto al que em demanen. Cada menjar té un tipus de vi o més d’un tipus que hi lliga i jo proposo un determinat maridatge, una experiència per gaudir d’un bon àpat i que entenguin el que estan consumint i per què. Els sommeliers en som experts i ens agrada guiar i aconsellar.
Té preferència per alguns tipus de vins en concret?
Em centro molt en vins de Catalunya, que cada vegada són de més qualitat i estan bé de preu, però també en tinc de França, Alemanya, Espanya… Intento promocionar el territori proper, com el Pla de Bages, i també altra gent que no està dins la denominació d’origen, mini produccions…
Vostè els tasta tots?
Sí, a Cal Siller no entra cap ampolla que a mi no m’agradi.
Com es pot arribar a ser un bon sommelier?
Crec que primer de tot tenint estudis, i provar molt, que també vol dir gastar-te diners. A més cal anar a restaurants, a fires, llegir revistes especialitzades i blocs gastronòmics, demanar opinions, escoltar les persones que en saben… Cal cultivar-se contínuament.
En general considera que tenim prou coneixement del món del vi?
Penso que encara avui tenim un nivell força baix pel que fa a la cultura del vi, i és una pena, perquè vivim en un país de vins.
{{ comment.text }}