Record de les històriques joguines de Can Goula de Vic

Entre 1942 i 1996 va funcionar a Vic la fàbrica de joguines de fusta Goula, que durant mig segle es va arribar a convertir en marca de referència del seu sector arreu del món. La història es va acabar fa més de 20 anys, però el seu record es manté viu en l’imaginari de diverses generacions. Persona amb empenta i treballador incansable, Josep Goula, fill de Sant Hipòlit, hi va saber veure futur, en el món de les joguines de fusta. Tornant de la guerra, amb 32 anys, es va sobreposar a la grisor i les penúries que embolcallaven la ciutat i juntament amb la seva dona, la vigatana Montserrat Camprodon, es van animar a crear les primeres figures. Van començar al pis on vivien, al carrer Vergós. Corria el 1942. Les primeres peces, fetes amb fusta de boix, reproduïen objectes de la llar, ideals per jugar a cuinetes. Després vindrien les entranyables figuretes, inicialment pensades per decorar les tradicionals mones de Pasqua. De fet, aquells primers anys pastisseries i confiteries es van convertir en els seus principals clients. Aquelles peces, originàriament dissenyades per Josep Vilà i Moncau, oferien una particularitat: tenien els braços i els caps articulats amb una molla. La primera il·lustradora va ser Montserrat Bartra. La proposta de seguida va arrelar i el matrimoni es va animar a obrir un primer taller al carrer dels Corretgers, on completaven tot el procés creatiu: des del disseny fins a la construcció de les figures, que es pintaven una a una a mà. De mica en mica l’oferta es va anar diversificant, omplint el mostrari de Quixots, Bambis, Caputxetes, Patufets o Dumbos. A finals dels anys 50 es va incorporar al negoci la segona generació de la nissaga: el matrimoni format per Lluís Aliberch i Roser Goula. Gràcies a la seva empenta –“i al bon equip amb qui ens vam poder envoltar”, rememora la filla dels fundadors–, l’empresa, que ja havia muntat la fàbrica a l’actual carrer de les Flors, encetaria un pròsper procés d’exportació. No és casual que l’any 1961, Goula fos la primera empresa espanyola a exposar a la històrica Fira del Joguet de Nuremberg, que avui continua sent cita de referència per al sector. L’obertura de nous mercats internacionals va contribuir a seguir engreixant el ventall de joguines, sobretot pensant en els gustos dels mercats europeu i nord-americà, amb molta més tradició pel que fa a la decoració del Nadal o la Pasqua. Durant tots aquells anys, Goula va comptar amb dibuixants de renom com Antoni Vilà Serrabou, Antoni Vilà Cañellas o Pilarín Bayés, entre d’altres. A partir dels anys 70, quan el plàstic i les còpies de baixa qualitat procedents dels països asiàtics es van convertir en competència directa, molt més econòmica, Goula va apostar per una novedosa línia de jocs educatius, que es farien tan o més populars que les figuretes. Peces de construcció, dòminos, encaixos, trens o guardioles, però també objectes de regal personalitzats, van continuar trobant sortida als mercats d’una quarantena de països. L’empresa, que va arribar a donar feina a una vuitantena de persones, majoritàriament dones, competia llavors amb les grans marques europees del sector. A finals dels anys 80, Goula encetaria una tercera línia de producció, la de parcs infantils de fusta, que no va acabar de reeixir. A mitjans de la dècada següent l’empresa va entrar en crisi davant d’un món globalitzat i una competència ferotge. El 1996, un any després d’haver-se traslladat a Folgueroles, tancava les portes. Actualment la marca es continua comercialitzant a través d’una multinacional que, tot i que ha anat canviant de mans, n’ha mantingut el nom, testimoniant la imatge de qualitat que li van imprimir els fundadors. La família conserva bona part del mostrari –dissabte tot just se’n va poder veure un tastet–. Autèntiques peces de col·leccionista, hereves d’un projecte industrial singular, que avui continuen despertant els somriures de petits i grans. AL NO-DO de 1956 La projecció estatal que ja tenia el taller de la família Goula als anys 50 va quedar recollit en un NO-DO del 31 de desembre de 1956, amb un reportatge de poc més d’un minut on s’explica el procés de construcció de “unos muñecos de madera de boj, con muelles para darles movimiento”. El NODO era un noticiari que el règim franquista obligava a precedir a les pel·lícules projectades als cinemes entre 1942 i 1976.

Record de les històriques joguines de Can Goula de Vic

La guia d’activitats per als dies de Setmana Santa

Cantades de caramelles i aplecs de Pasqua a Osona i el Ripollès

Una Pasqua de bastons

Un sant “de primera divisió”

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

"És el premi més gros que hem donat mai"

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

Accident a l'entrada de l'Esquirol amb un motorista ferit