Una de croquetes!

Fetes a casa, comprades a la xarcuteria o degustades al restaurant. Aquest dijous es va celebrar el Dia Internacional de la Croqueta, una commemoració que va néixer ara fa 10 anys per retre culte a uns dels plats essencials de la gastronomia catalana. Aquesta tapa originària de la cuina francesa és avui l’autèntica reina de les varietats i del bon aprofitament. Més enllà de la croqueta casolana, són molts els bars i restaurants que les han convertit en un plat imprescindible, ja sigui per servir als esmorzars de forquilla, al vermut o com a tapeta d’entrant pel dinar o sopar. I quin és el secret perquè quedin bones? “Assaig-error”. És el consell que s’aplica a ell mateix Ignasi Camps, cuiner de Ca l’Ignasi, de Cantonigròs. “Fer-ne moltes fins que agafes les teves proporcions per a la recepta.” Amb això, “les pots fer del que vulguis”. Una de les claus, que siguin “de producte fresc i acabat de collir”, defensa Nico Roger, del Via Restaurant de Vic, que aquesta temporada n’ha servit de moltes varietats, algunes de tan singulars com de gamba de Palamós o de gambot fresc de Huelva. “M’agrada sorprendre amb sabors als quals la gent no està acostumada”, diu. Això sí, és important que “quan te les menges puguis distingir de què són”. I atenció amb la cocció: “Han de tenir la crosta una mica gruixudeta per fora i han de ser meloses per dintre”. Des del Xinvic també preparen una gran varietat de croquetes “casolanes” durant tot l’any. Les fixes, les de pernil ibèric i les de formatge cabrales. “Les fem amb una beixamel molt cremosa; és el que marca la diferència i les fa irresistibles”, descriu el cuiner, Eduard Viscarri. A la Fonda Xesc, de Gombrèn, restaurant amb estrella Michelin, també en tenen sempre a la carta i les varien en funció dels productes de temporada. Aquests dies en fan de col i tòfona, de rossinyols i safrà, de bleda i ametlla o de ceps i avellana. “Són fetes amb poca farina perquè siguin unes croquetes lleugeres, com a aperitiu per fer gana”, detalla el xef, Francesc Rovira. També en serveixen com a tapeta a La Competència, de Vic. No hi falten mai les de pernil i alguna de vegetariana. Això sí, “han de ser productes bons”, reitera el cuiner, Daniel Vives. Coincideix amb ell Eduard Aliberch, xef de Mas Monells i actual president d’Osona Cuina. La base ha de ser “bon gènero”. A partir d’aquí, “una bona massa i una bona beixamel” seran fonamentals per servir “una molt bona croqueta”. Hi ha qui situa el naixement de les croquetes al segle XVII, quan el xef de la cort de Lluís XIV, Antonin Cáreme, va preparar un sopar per al príncep d’Anglaterra i el Gran Duc Nicolau de Rússia. Per al banquet va elaborar una beixamel arrebossada amb una capa cruixent que va meravellar els comensals i van batejar el plat com a “croquettes à la royale”. D’altres atribueixen l’invent al fundador de la cuina clàssica, Monsieur Escoffier, a finals del XIX. Sigui quin sigui l’origen, llarga vida a les croquetes.

Una de croquetes!

Un ‘olimp’ per a Santi Santamaria

Ferran Adrià tanca a Tona la polèmica amb Santi Santamaria: “Que ningú torni a obrir una ferida que no existeix”

Begudes tradicionals estranyes

“Anem a fer cuina tradicional, ben feta, la del xup-xup”

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda